L’Erola, sense ‘custodia’

La pandèmia ha impedit, per segon any consecutiu, de poder celebrar l’Aplec de l’Erola, que hauria tingut lloc aquest diumenge, l’últim del mes de maig. Enguany, però, s’escau un doble motiu per parlar-ne igualment. D’una banda, perquè es compleixen 450 anys de les primeres referències que es tenen d’aquesta ermita i masoveria situades a mig camí entre Viladrau i el santuari de Sant Segimon. A més, en els últims 10 anys, l’equipament, propietat del Bisbat de Vic, ha hostatjat desenes d’infants i joves gràcies a un acord de custòdia amb la Fundació Vincles, que ha servit per anar reparant els malmesos interiors. L’acord ha prescrit i el Bisbat ha decidit no renovar-lo, per tal que sigui la mateixa parròquia de Viladrau la que n’assumeixi la gestió.Una vintena d’anys enrere, Bisbat i Diputació van assumir l’última gran reforma que es va fer a la teulada i als exteriors del mas. Per dins, però, les humitats, l’abandonament i els pillatges havien deixat profunda petjada –els últims masovers en van marxar a mitjans del segle passat–. Fa 10 anys, la Fundació Vincles va arribar a un acord amb el Bisbat per tal d’organitzar-hi programes d’aprenentatge i camps de treball adreçats a infants i joves en situació d’exclusió social, però també com a refugi excursionista. Durant aquests anys s’hi han programat una cinquantena d’activitats i hi han passat prop de 2.000 persones, majoritàriament a través de camps de treball de curta estada d’usuaris d’entitats com la Fundació Pare Manel i del Casal d’Infants del Raval, però també algunes escoles, grups escoltes o centres excursionistes. “Ningú ha pagat mai res per fer-hi estada, representa que ho pagaven amb el seu treball de voluntariat, rehabilitant els interiors”, explica Lluís Pagespetit, president de la Fundació Vincles, entitat que hi feia una aportació simbòlica de 400 euros l’any al Bisbat fruit de l’acord.Entre les millores que s’hi han fet destaca la recuperació d’una antiga cort lateral i la reobertura d’una porta d’accés a la resta d’estances de la planta baixa; la connexió de servei de la llum; l’habilitació de dues habitacions, inclosa la construcció de sengles lliteres de fusta; la millora d’alguns empostissats, o la instal·lació d’uns serveis sanitaris mínims. A les dues plantes superiors, però, encara s’hi ha pogut intervenir molt poc. “S’ha de tenir en compte que eren estades curtes i de canalla de 14 a 17 anys, tampoc es pot avançar tant”, admet Pagespetit, tot recordant que l’activitat, tot i enfocada en aquests treballs de rehabilitació, prioritzava reforçar “els valors d’autoajuda d’aquests joves i el fet d’ensenyar-los a responsabilitzar-se”.Pagespetit reconeix que els va sorprendre que el Bisbat optés per no prorrogar l’acord, que teòricament finalitzava el 31 de desembre de 2019. Amb el context de pandèmia, però, el Bisbat va acceptat demorar-ho uns mesos, per permetre d’acabar d’endur-se el material que hi tenien. La setmana passada el mateix Pagespetit ja va tornar les claus al Bisbat.Fonts del Bisbat han explicat que la decisió de no renovar l’acord es va prendre arran del prec de l’anterior rector de l’església de Sant Martí de Viladrau, que havia considerat oportú “recuperar” l’equipament “per a fins pastorals” i gestionar-ne directament l’ús. En aquest sentit, “entitats com la Fundació Vincles podran continuar fent-ne ús, però vehiculant les demandes a través de la parròquia”. Des del Bisbat han negat que hi hagi cap intenció de vendre o traspassar l’immoble.Durant tots aquests anys, les activitats a l’entorn de l’ermita han topat amb els històrics recels dels propietaris de la finca on està enclavada l’ermita, Can Gat, impedint sistemàticament l’accés amb cotxe fins a l’Erola a base de rocs i troncs al mig del camí, fet que ha dificultat, entre d’altres, el trasllat de material per a les obres. De l’ermita de l’Erola es tenen notícies des de 1571: fa 450 anys. La capella ha patit diverses destruccions durant els segles, amb posteriors reconstruccions. L’habitacle del primer pis havia estat utilitzat antigament pels ermitans de Sant Segimon els mesos de més fred. La Verge de l’Erola entra dins de la tradició de les verges trobades. Segons la llegenda, un bou de Can Gat la va desenterrar amb les potes. Avui, al porxo encara hi ha un cercle i una creu de còdols de rius que marquen aquest lloc simbòlic de la troballa. Durant la Guerra Civil es va perdre el tradicional aplec que s’hi celebrava i no es va recuperar fins al 1985, a finals de maig. Durant uns anys es baixava la imatge de la verge en processó des de l’església de Sant Martí.

L’Erola, sense ‘custodia’

Retiren dues rescloses i un gual al Ter entre Manlleu i Gurb per millorar la connectivitat del riu

Sant Martí de Centelles destinarà part dels 450.000 euros del PUOSC a transformar la plaça l’Abella

Es presenta el 9 Gen, la iniciativa per reconèixer el talent jove de la comarca

Ferran Garcia, de ‘Guilleries’ a ‘Sau’

LA PREGUNTA

En el seu dia a dia utilitza alguna eina d’intel·ligència artificial?

Mor un conductor després de xocar contra un camió aparcat a la carretera de Vic a Manlleu

Èric Vargas, ingressat a la Vall d’Hebron per un impacte de bola a la cara

Topada entre tres cotxes a Vic amb un ferit lleu

Estralls per la ventada a Osona

Detingut l'entrenador d'hoquei Francesc Linares per gravar jugadors quan es dutxaven

Les mil cares d’una mort sobtada

Neix a Ripoll una plataforma que vol fer de contrapès a Aliança Catalana

Detenen dos homes per robar amb violència cinc persones grans a Manlleu

"Lluitaré i cridaré perquè no vull estar una altra vegada al carrer"

Afectacions a l’R3 entre Centelles i Balenyà per l’atropellament d’una persona