Les entitats socials van recuperar prop de 600 tones de roba l’any passat

El 40% de la roba que els ciutadans tenen als armaris no s’utilitza en tot un any. L’hàbit de reparar determinades peces, posar genolleres o fer sargits amb el temps es va perdent per substituir, de seguida, algunes peces de roba de les quals es podria allargar la vida útil. Això, en part, fa que cada any es generin 166.000 tones de residu tèxtil, segons l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). Calculen que cada ciutadà en llença aproximadament 20 quilos de mitjana, però els gestors autoritzats només en recuperen una petita part. Segons el director de l’ARC, el pradenc Isaac Peraire, “només es recull l’11,7% de forma selectiva de tèxtil”, una xifra que considera “molt baixa” i per la qual cosa des de l’Agència ja hi estan treballant. Aquesta recollida es fa bàsicament a través d’entitats del tercer sector que l’any passat a Osona i el Ripollès en van aplegar 582 tones, 480 a Osona i 101 al Ripollès. A Osona es van aplegar a través de les bústies taronges que té l’associació Tapís (355 tones), que treballa conjuntament amb la cooperativa Roba Amiga, qui la recull directament al Ripollès, i també a través de la fundació Humana, amb les bústies verdes (125 tones). Aquestes entitats treballen amb un vessant mediambiental però també vinculen l’activitat a projectes d’inserció sociolaboral. A Osona qui en va recollir més tones el 2021 –355– i fa més anys que hi treballa és l’associació Tapís. La seva gerent, Mireia Ribas, apunta que “hi ha un consum de tèxtil bastant abusiu en general”, un aspecte que comparteix Peraire, que apel·la a la ciutadania que “repari més i reutilitzi més”. Segons una normativa europea, a partir del 2025 tots els ajuntaments tindran l’obligatorietat de recollir la part tèxtil com una fracció més de residus per poder-la tractar i intentar recuperar-ne el màxim, ja que ara la major part acaba al rebuig i posteriorment als abocadors. Albert Castells, conseller del Cicle de Residus del Consell Comarcal d’Osona i regidor de Medi Ambient de Vic, apunta que “amb el canvi de paradigma ens haurem d’organitzar”, ja sigui posant un contenidor específic o en un dia de recollida en els llocs on es faci porta a porta. En la mateixa línia es pronuncia el conseller de Medi Ambient del Consell Comarcal del Ripollès i alcalde de Molló, Pep Coma, que afegeix que “no ha de suposar un trasbals”. Castells explica que han estat parlant amb l’Agència de Residus i també amb algunes de les entitats socials que ja treballen amb la recollida i triatge de roba per planificar accions, ja que es tracta “d’un camp per fer economia social i ambiental alhora”. De fet, moltes de les entitats socials que hi ha al darrere tenen aquests projectes d’inserció sociolaboral, però també tenen el vessant social pel que fa a l’entrega de roba a les persones més vulnerables, un aspecte pel qual es fan servir els criteris dels serveis socials municipals. La tendència és ara fer-ho a través de botigues de les mateixes entitats, dignificar les persones usuàries i que puguin escollir en certa part les peces. Per això, hi ha una tendència a eliminar els robers de Càritas que actualment també recull un petit percentatge de roba. Segons el secretari tècnic de Càritas Diocesana de Vic, Fran Quirós, “no hi ha una política de tancament dels robers però la mateixa inèrcia ho porta”. De fet, aquesta entitat també preveu obrir botigues de Moda Re-, de segona mà, a Vic i Ripoll properament. A partir del 2025, la roba s'haurà de gestionar com una fracció més de residus A banda de la normativa europea, des de l’ARC, recorda Peraire, ja s’està treballant en una llei pròpia catalana que volen aprovar la primavera de l’any vinent. Al gener es va aprovar el Pacte per la Moda Circular, del qual formen part fabricants, distribuïdores, comercialitzadores, gestors de residus, centres tecnològics i acadèmics, administracions i entitats del tercer sector. L’objectiu és reducció significativa de la generació de residus tèxtils i l’increment del percentatge de recollida selectiva i de valorització, tant de preparació per a la reutilització com de reciclatge. La voluntat de tot plegat és teixir un futur més sostenible.

Les entitats socials van recuperar prop de 600 tones de roba l’any passat

Sant Quirze de Besora fa cagar el Tió en comunitat

La UVic-UCC obre el procés per al relleu del rector Baños

Vic invertirà 25 milions a transformar la ciutat amb el nou Pla de Barris

“Les vacunes són l’invent que ha salvat més vides de la història”

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

La sort, escadussera a Osona, el Ripollès i el Lluçanès

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Consignació d'11,7 milions d'euros de loteria de Nadal, amb furor del 57800 a Ripoll