‘Tirats abans d’arribar a Vic, sense llum i acollonits per si un tren ens envesteix per darrera’. Amb aquestes paraules Helena Solà, usuària de la línia R3 denunciava ahir, a través de les xarxes socials, l’experiència viscuda a bord del que, considera, “el tren de l’infern”. Aquesta és la incidència més destacada de totes les que acumula la línia des del seu restabliment ara fa deu dies.
La va viure també en primera persona, Anna Vilanova, veïna de Torelló. Per feina, es desplaça entre i quatre dies a la setmana a la capital catalana. Habitualment agafa l’autobús, però ahir -per manca de temps i per evitar les afectacions viàries a tot el país derivades de la protesta dels pagesos- va decidir agafar el tren. Segons l’horari, havia de sortir de plaça Catalunya a les quatre i trenta-sis minuts de la tarda. El comboi, però, no va arrencar fins al cap de vint-i-cinc minuts. La sorpresa, però, va arribar ja en terres osonenques. El comboi va acabar aturat entre Balenyà i Vic durant més d’una hora per, segons Adif, una falta de tensió a Centelles; un escenari que va obligar el maquinista a tancar tots els llums del comboi.
Quan van poder reprendre el trajecte, amb una segona aturada, aquesta molt més breu, Vilanova va demanar que l’anessin a buscar a Vic. Entre una cosa i l’altra, diu, va acabar arribant a Torelló a quarts de deu de la nit.
Qui també va patir les conseqüències d’aquesta incidència és Marc Janeras, portaveu del col·lectiu ‘Perquè no ens fotin el tren’. Actius, també, a les xarxes socials, aquests dies han anat denunciant públicament els retards i les incidències -gairebé diàries- que s’han registrat a la línia R3. Lamenten que després del tall, la manca de coordinació entre Renfe, la Generalitat i Adif -a qui exigeixen explicacions i ja han demanat poder-se reunir- la continuïn pagant els usuaris.
La normalitat tampoc ha arribat aquest dimecres. A primera hora del matí ja s’ha registrat un primer retard, de quaranta minuts, d’un tren procedent de Puigcerdà.
