Abans de la pandèmia es va posar de moda una frase de gran impacte publicitari: “Bo, bonic i barat”. Caram! El súmmum. Tanta excel·lència conjunta sembla impossible, més potent que “tres en un”. D’acord que un producte o un servei pot ser bo i bonic, però també barat? Pot ser bonic i barat, però també bo? Probablement dels tres qualificatius, els que més costen de lligar són bo i barat, mentre que pel que fa a bonic… depèn dels gustos.
Fa un temps, quan es va constatar que el PP anava de mal borràs, quan els experts politòlegs es van adonar que difícilment es mantindrien majories absolutes, quan els mateixos experts van augurar que la segona restauració borbònica havia començat el camí de baixada cap al final com la primera l’havia iniciat més de cent anys enrere, quan Podemos va emergir amb l’impuls del 15-M de 2010 i posà en perill el PSOE, llavors van saltar les alarmes al deep state i a l’Ibex i a tots els grups de pressió que havien surat i prosperat a redós del que se’n va començar a dir “el règim del 78”. Fou pel juny del 2014 que Josep Oliu, president del Banc Sabadell, va advertir esverat que “caldria fer un Podemos de dretes”, o sigui, un partit que arreplegués els vots que s’esmunyien del sedàs del PP per evitar que anessin o a l’abstenció o a les esquerres. I en aquell moment Albert Rivera s’oferí i es va vestir: de figurar nu als cartells electorals el 2006 passà a dur fins i tot corbata. Se sentia bonic, el veien bonic. Una figura maca no és una mala qualitat electoral, al contrari. Millor un nen bufó com ell que un lleig rabiüt com Aznar.
I es va deixar comprar a preu baix, ben barat. Tots els mitjans de comunicació d’Espanya, públics i privats, en especial els de Madrid, i també La Vanguardia i El Periódico de Barcelona, es van abocar a promocionar-lo, lloar-lo, exalçar-lo. I ell es deixava gronxar. Com que no se li exigia cap proposta política, econòmica, social, cultural, ecològica… de cap mena, com que ja li fornien piulades de Twitter que ell llançava com si fossin seves, com que li destacaven a grans titulars minúcies radiofòniques, com que li fabricaven enquestes favorables, com que el seu programa polític es basava en l’anticatalanisme més falangista que el de la Falange autèntica (i així distreia el personal que no es ficava amb els grups poderosos), com que el seu activisme polític raïa en els insults, les provocacions contra els catalanistes, el filibusterisme parlamentari, les apel·lacions a fiscals i jutges, les amenaces a les llengües no castellanes, un neocentralisme esbojarrat que satisfeia els nacionalistes espanyols, colonialistes, i els unionistes catalans, tots aquests, sempre els mateixos –nacionalistes i unionistes–, l’aplaudien i l’encoratjaven. Els costava quatre rals i obeïa. Era bonic i barat.
Era també bo? Ell s’ho creia. En aquestes circumstàncies apareix Vox, l’autèntic, el conqueridor, de fet el reconqueridor, que també les hi fum pel broc gros, que les engalta sense miraments, el partit que a Madrid havien anat regant i conreant en un hivernacle, mig d’amagatotis, després d’altres intents fallits. Un Vox que agafa vots del PP, sí, però no passa res perquè és dels seus, tant o més carca, més desvergonyit, més de fa cent anys, igual de partidari de la censura i d’estrafer el Codi Penal contra qui no pensi com ells, igual de nacionalista, colonialista i supremacista espanyol, una mena de tanto monta, monta tanto amb el PP, i per tant Ciutadans ja no fa cap falta, ja no se l’ha d’ajudar ni amb diners ni amb protagonisme als mitjans de comunicació ni afavorir-lo en enquestes cuinades, i si és absorbit i desapareix millor perquè no farà nosa. Els nacionalistes espanyols i els unionistes catalans no pateixen gens, i calculen, crec que amb raó, que la majoria dels votants de Cs s’han decantat per Vox o han retornat al PSOE: ho tornarem a comprovar. Rivera va ser bonic, sí, i barat, molt, però no bo. Les tres bes són difícils. I avui aquell home, que va aparèixer en les darreres eleccions amb un gosset com a argument, i que ha sortit algun cop a rebregar Arrimadas, que mareja i es mareja, pot constatar que Cs ha estat un partit barat, útil com a passera per a uns altres que faran tant o més mal.
{{ comment.text }}