Podria semblar una innocentada –com ell mateix reconeix per les bromes que li fa el seu entorn– però és ben cert que Manel Dot es va jubilar aquest divendres 28 de desembre. Al vespre va tancar per últim cop els llums i les portes del pavelló Castell d’en Planes de Vic i tornarà les claus a l’Ajuntament. Hauran estat 20 anys de feina als pavellons de la ciutat, deixant una empremta inesborrable en tots aquells amb qui ha conviscut cada dia. La mostra és que fa uns dies els diversos clubs que utilitzen el pavelló i les entitats en què està implicat li van fer un sentit acte d’homenatge de forma conjunta.
Dot ha acabat exercint gairebé la meitat de la seva vida laboral una feina vinculada al món de l’esport, malgrat no ser-ne un gran apassionat. “He de dir que jo no havia vist mai un partit de bàsquet perquè em feia posar nerviós. Ara ja no, però abans em neguitejava allò que passa que guanyes de 20 punts i al cap d’un quart d’hora perds. Amb els anys, però, hi ha hagut partits en què fins i tot m’he barrejat amb l’afició cridant i animant com un més”, confessa. “Jo era molt excursionista i m’agradava que guanyés el Barça, però mai havia entrat gaire en aquest món perquè m’estimava més comprar-me una estació meteorològica que anar a veure un partit”. Els seus inicis en aquesta última etapa van venir condicionats per una situació de crisi econòmica. “Abans vaig treballar 28 anys d’electricista, que és la meva professió, però va venir una època de dificultats i com que estava en una empresa petita em feia patir que pogués acabar a l’atur. Vaig dubtar si presentar-me a unes oposicions per treballar en una escola però finalment ho vaig fer al pavelló. Vaig començar a principis del 1999 i aquí tots érem molt manetes. Tan aviat feies de fuster com de pintor, netejaves o tenies cura de la canalla. Al llarg dels anys s’ha regularitzat tot això però al principi havies de saber fer de tot”, recorda. Apassionat com és dels fenòmens que passen a l’atmosfera –és ni més ni menys que el president de l’Agrupació Meteorològica d’Osona–, a Dot no li passa per alt que el començament i el final d’aquesta etapa de la seva vida ha coincidit en anys especialment rellevants en aquest àmbit. “El 1999 hi va haver un eclipsi total de sol que es veia al nord d’Europa i em van deixar fer festa dos dies per poder anar a veure’l, cosa que va ser espectacular. I ara marxo el 2018 que també ha estat un any rècord pel que fa a les precipitacions”, assenyala.
Els primers anys treballava quinze dies al pavelló de l’Ausoneta i quinze al pavelló municipal, on després ja es va establir de forma fixa. “Jo estava molt a gust al pavelló vell. No sé si és que tenia energies positives o què però em va saber greu quan el van aterrar per fer aquest del Castell d’en Planes”. Entre els molts records d’aquella època hi ha l’ascens del CB Vic a LEB, “quan omplíem cada setmana el pavelló amb 700 persones, però també recordo el pas per aquí de jugadors importants com Roberto Dueñas o Marc Gasol, que venien pel torneig de Sant Julià, així com l’organització de la Copa Amèrica d’hoquei o la Copa d’Europa de patinatge, entre d’altres”. Manel Dot no sap amb exactitud quanta gent passa de mitjana cada dia per les instal·lacions, però calcula que poden ser unes 300 persones entre escoles i clubs diferents. “Per treballar a llocs com aquest no dic que hagis de tenir la carrera de psicologia però sí una mica de noció perquè és molt important el tracte amb la canalla, amb els pares, amb els avis… Hi ha tot tipus de persones i caràcters i t’has d’anar adaptant. Jo crec que això ho he fet bastant bé. També he comès errors, com és lògic, perquè som humans. Potser algun dia he fet algun crit que no tocava però després he demanat perdó”, assegura. En aquest temps també s’ha especialitzat en objectes perduts: “Els nens es deixen des de mòbils fins a motxilles, passant per jerseis, jaquetes, sabates… Tinc tota la roba classificada de manera que sembla una botiga d’esports i la guardem tres o quatre mesos perquè la recullin”. Altres moments que recorda d’aquests 20 anys són “una vegada que va ploure molt i ens vam inundar, dos robatoris que ens van fer al dipòsit de gasoil del pavelló vell, haver de venir de matinada perquè s’ha disparat una alarma, el dia que vam salvar la vida de l’entrenador de l’equip de fora que va caure fulminat gràcies al desfibril·lador que feia pocs dies que teníem, moltes lesions de peus, braços i clavícules…”.
Manel Dot, que també és conegut per una altra de les seves facetes, la de portador de la Vella, un dels caps de llúpia de Vic, marxa emportant-se tots aquests moments viscuts i afirmant que “hi he estat molt bé aquí”, i adverteix que tornarà com a espectador de tant en tant “i si cal algun consell, el donaré”. La meteorologia i fer d’avi passaran ara a ser les seves ocupacions principals i també té previst iniciar-se en l’astronomia, que sempre li ha despertat un gran interès malgrat no disposar de temps per aprofundir-hi.
