Una senyora morint-se agafada al ventilador de casa seva per intentar sufocar la falta d’oxigen. És una de les imatges que té gravada a la retina la cooperant vigatana Núria Toneu, que treballa des de fa gairebé 30 anys pel desenvolupament econòmic, educatiu i sanitari d’una de les regions més remotes de l’Índia. El país passa ara per un moment catastròfic a causa de la pandèmia, amb més de 4.000 defuncions diàries, i la Fundació Daniel Shah i Núria Toneu continua treballant a sobre el terreny per fer el més bàsic: repartir mascaretes i sabó, donar informació a la ciutadania i explicar per què és de vital importància mantenir la distància social.
La zona on opera l’ONG, al districte de Kalyanpur, havia registrat una baixa incidència de casos durant la primera onada de la pandèmia, però de mica en mica s’ha anat complicant la situació. “A la ciutat la gent està més connectada gràcies a la televisió, el mòbil, internet… Però aquí van veient morir els seus veïns sense saber que hi ha un virus ni com protegir-se”, explica Toneu. A la manca d’informació i mesures s’hi suma que els hospitals s’han col·lapsat i els afectats per la Covid-19 ni tan sols tenen accés a assistència sanitària: “La gent mor als passadissos, als lavabos, als cotxes… Fins i tot al carrer. No hi ha prou respiradors i falten des de llits fins a personal”.
Tot plegat justifica que la cooperant vigatana utilitzi el terme “terrorífic” a l’hora de descriure la situació actual de l’Índia. Des que la fundació va començar a treballar al país, l’any 1993, han posat en marxa escoles, centres sanitaris i, entre una llarga llista de projectes, pous d’aigua potable i programes de desenvolupament rural, però ara mateix focalitzen els esforços en el repartiment de mascaretes i aquest paper d’altaveu i transmissió d’informació. Toneu insisteix que és important perquè “a cada casa hi viuen com a mínim set o vuit persones i la distància social”, per exemple, “és molt difícil de mantenir”.
L’altra cara de la moneda podria ser la vacunació, ja que el país és un dels grans productors mundials de fàrmacs i medicaments, però ella explica que a les zones remotes hi ha molta por i desconeixement, de manera que costarà que la gent arribi a fer el pas: “Pensem que el govern hauria d’imposar la vacuna a la força, així com mesures més severes almenys durant un mes”. Si no s’apliquen aquestes restriccions, que Núria Toneu admet que veu molt lluny, continuaran empitjorant les xifres de defuncions i contagis. A curt termini, el futur pinta molt negre; segons la fundació, amb el risc que fins i tot desaparegui la població de les zones més remotes del país. L’Índia s’ofega.
{{ comment.text }}