Sota el títol de “Veritats i mites sobre la llet de vaca i les begudes vegetals”, la fàbrica Moritz de Barcelona va acollir, aquest dilluns a la tarda, el segon debat del cicle “Les claus de l’alimentació”. Entre els ponents hi havia la directora de màrqueting i comunicació de Liquats vegetals, Anna Rovira, que va defensar les qualitats per la salut dels productes de la línia Yosoy, així com la política de preservació del medi ambient al llarg de tota la línia de producció.
Rovira compartia taula amb el director general de Llet Nostra, Gabriel Mariscal; Neus Roca, cap del departament de Compres de Bon Preu; i Josep Sucarrats, director de la revista Arrels. D’entrada, els assistents van voler defugir el debat sobre si la llet o les begudes vegetals són begudes alternatives, entre elles. De fet, es van decantar més per apostar per una certa complementarietat.
Al cap de l’any “es venen 360 milions de litres de llet als establiments de Bon Preu i la que més es ven és la semidesnatada”, deia per obrir el debat Neus Roca, que afegia que de la sortida de les vegades vegetals és notòriament inferior: 60 milions de litres. Amb el que no poden competir, d’entrada, les begudes vegetals, deia Roca, és amb nutrients. “Les begudes vegeals són més pobres en nutrients”.
Anna Rovira, però, de Liquats vegetals, va defensar molt la qualitat del seu producte, que distribueixen sota la marca Yosoy. Més que desmarcar-se de la llet, va dir que “no podem posar totes les begudes vegetals al mateix sac. És molt diferent una beguda de civada que una de soja. La de soja, amb enriquiment, pot arribar al mateix nivell proteic que la llet de vaca. Ara bé, el perfil de greix no és el mateix”.
Gabriel Marsical, que explicava que actualment són la marca líder de llet de vaca pasteuritzada del mercat català, afegia que des que van començar a sortir les begudes vegetals, als anys 80, “hi ha qui canvia per les intoleràncies”, ara bé, “no són productes comparables, cada producte vegetal té una composició, la llet té sempre la mateixa”, deia Mariscal.
Anna Rovira va defensar que abans de comprar qualsevol producte és important mirar els ingredients que porta. “És un producte que es consumeix a diari i és important saber què porta. A Yosoy treballem amb gra de qualitat, aigua, cereal, llegums o fruits secs. A l’etiqueta no hi trobaràs cap nom que no coneguis”. A l’hora de diferenciar-se de la competència insistia en “mirar bé les etiquetes, que no portin sucres ni additius i que portin proteïna”. Rovira també diferenciava les formulacions dels productes de la marca pròpia dels que fan per a marques blanques.
En aquest sentit, se li va demanar per les begudes sense sucres afegits. “Hi ha cereals que durant el procés de producció, el midó en gra es pot trencar i generar sucre. Què és important? Que no hi hagi una proporció de sucre superior al 5%”, explicava la directora de màrqueting i comunicació de Liquats vegetals. “Hi ha productes que hem canviat la forma de produir per evitar que es trenqui el midó i no hi hagi sucres afegits”, que són els que etiqueten amb 0% sucre.
Durant el debat, Rovira va insistir molt en la necessitat de treballar en millorar en la sostenibilitat dels processos productius. També del sector ramader: “Hi ha una evolució que s’ha de fer perquè el sector ramader sigui més sostenbile”. En aquesta línia se li va demanar pel consum d’aigua del Montseny de la planta de Viladrau, ja que sostenia que la importància de tenir la planta en aquest indret és, precisament, la qualitat de l’aigua, matèria primera essencial en els seus productes. Segons Rovira, fan un ús del tot responsable dels aqüífers: “Estem consumint un 1,2% de l’aigua que plou de mitjana a Viladrau”.
En l’àmbit de la sostenibilitat, Rovira també va defensar l’origen de les matèries primeres amb les que treballen. Civada, el 70% de la seva producció, prové de la península ibèrica i Europa. La soja, de França. Les ametlles, de la península ibèria i els Estats Units. I l’arròs, del Delta de l’Ebre. De totes maners, va defensar que incideix més en la petjada de carboni el cultiu que el transport.
Liquats vegetals exporta el 25% de la seva producció i és present als mercats de 45 països. De cara al futur, insistia en que “el nostre sector, i el de l’alimentació en general, evolucioni cap a productes amb etiquetes més netes i sense additius”. De cara al futur, volen insistir en produir prop de les zones de consum. La seva voluntat és de “treure productes que s’adeqüin a les necessitats de diferents col·lectius”. “Estem en un sector transversal, entre edats i ho seguirà sent”.
Amb el que també van coincidir els ponents va ser en la necessitat d’evolucionar cap un packaging més sostenible. El bric és difícil de reciclar, recordava Neus Roca, però, en canvi, només el 10% de la llet que es ven als supermercats està envasada amb ampolla.
{{ comment.text }}