Llucià Ferrer, nascut a Manlleu fa 45 anys, és una persona molt polifacètica. Després que no aconseguís prosperar com a jugador d’hoquei (tot i que va arribar a jugar a la màxima categoria amb el Voltregà i va entrenar amb la selecció espanyola), va començar a treballar a Ràdio Manlleu, i gràcies a la seva polivalència va entrar a Ràdio Flaixbac. “A part de presentar cançons, també feia de tècnic de so, i em vaig gravar en un casset per treballar a Flaixbac durant un estiu.”
A Miki Moto i Carles Cuní, responsables de l’emissora d’aquell moment, els va agradar tant com ho va fer que se’l van quedar. Seguidament, la història de Ferrer a Flaixbac s’explica per si sola. Va tenir un gran èxit en els diversos programes que va realitzar en la seva primera etapa, El matí i la mare que el va parir i Frikandó matiner. El manlleuenc reconeix que “és curiós perquè, quan vaig pel carrer, encara em trobo gent que em diu que m’escoltava en aquell moment. No he tornat a sentir uns programes tan divertits com aquells”.
Després li van trucar de Catalunya Ràdio per fer un programa de tardes, i Ferrer va idear l’On vols anar a parar, que va muntar amb tot el seu equip. Durant aquesta etapa, també va viure un dels moments més difícils de la seva vida, ja que el seu millor amic, Jaume Esquius, va morir a causa d’un càncer.
Per altra banda, tot i que en el camp laboral seguia obtenint grans registres d’audiència, el seu espai va ser cancel·lat “per raons polítiques”. “Va ser la primera vegada que em vaig quedar sense treballar davant d’un micròfon”, afirma el presentador. Tot i aquest entrebanc, Ferrer va aconseguir sobreposar-se i actualment es troba implicat en diversos projectes.
Un d’aquests és El vermut amb Llucià Ferrer, que presenta els dissabtes al matí. Combina entrevistes amb un ambient distès. “És un format radiofònic però també té un punt teatral, ja que venen molts actors i actrius. El porto a terme des de fa cinc temporades, i tenim molta demanda de gent que el vol venir a veure”, afegeix.
A més, el manlleuenc ha sortit a escena els últims dies ja que ha repartit a l’Atrapa’m si pots, el programa que presenta a TV3, el pot més gran de la història del programa, 81.000 euros. “Va ser un moment súper inesperat, ja que no saps mai quan trauran les respostes correctes en preguntes molt complicades”, confessa.
El periodista creu que un dels secrets del seu èxit –obté notables audiències cada cap de setmana– és que “és el programa de totes les comunitats autònomes on es fa que més preguntes sobre la regió tenim. Per exemple, no preguntem amb qui s’ha casat George Clooney, sinó que demanem coses sobre Catalunya”.
Per altra banda, explica alguns dels secrets del mateix, com per exemple que cada comunitat autònoma que el realitza el va a gravar a Saragossa un cop a la setmana. A més, pensa que, a part de tractar-se d’un programa de televisió, “és un moment familiar perquè els pares el poden veure amb els fills i així concursen junts”.
Preguntat per la possibilitat que el programa s’emeti diàriament a partir del setembre, afirma que “seria un salt brutal i un moment molt feliç per a mi, ja que tots ens ho hem treballat molt i té molta audiència”.
{{ comment.text }}