L’onada de calor estableix un rècord de temperatures al juny

L’onada de calor que s’estendrà almenys durant tot el cap de setmana ha provocat l’activació de plans d’alerta per evitar el seu impacte sobre la població. Molts ajuntaments han obert les piscines gratuïtament davant la pujada de temperatures que ha arribat a xifres rècord en un mes de juny abans que aquest divendres es prevegi el punt àlgid de calor. Les diferents administracions han activat mesures davant de l’onada de calor d’aquesta setmana amb temperatures molt elevades que combinades amb la presència de pols d’origen africà a l’atmosfera i partícules contaminants poden suposar un risc per a la salut. L’altre element preocupant és als boscos, amb un elevat risc d’incendi mentre duri aquest episodi, que arribarà al seu punt màxim aquest divendres i durarà almenys tot el cap de setmana, segons les previsions del Servei Meteorològic de Catalunya. Protecció Civil ha activat els plans Procicat i Infocat davant d’aquesta situació d’alerta que s’estén a gairebé tot el continent i que ja ha provocat situacions d’emergència com l’incendi a la Ribera d’Ebre. Per minimitzar riscos en aquest sentit, la Generalitat va prohibir aquest dijous la sega als agricultors durant 48 hores. Alguns ajuntaments també han obert al públic espais climatitzats durant les hores de més calor, mentre que la recomanació del Departament de Salut de no realitzar exercici a l’aire lliure ha provocat la suspensió d’algunes activitats i així el Consell Comarcal d’Osona ha anul·lat la trobada de futbol amb valors que en aquesta quarta edició s’havia de dur a terme aquest divendres als Hostalets de Balenyà. Des del Departament de Salut s’ha engegat la campanya de prevenció de la calor i el dispositiu assistencial. Anna Moreta, directora de l’EAP Vic Nord, explica que des dels centres d’atenció primària informen els ciutadans perquè estiguin hidratats, beguin líquid, evitin sortir al carrer en les hores de més escalfor i que portin roba fresca. La infermera de l’Hospital Universitari de Vic Anna Alsina explica que hi ha tot un protocol per fer un registre en cas que hi hagi pacients afectats per cops de calor i afegeix que les persones més vulnerables són gent de més de 75 anys, nadons, persones amb discapacitats físiques o psíquiques, les qui tenen malalties cròniques, les que viuen soles, tenen condicions socials precàries o que han de treballar a fora. En el cas de la gent que treballa al carrer hi ha algunes empreses i institucions que modifiquen els horaris per evitar les hores de calor, com l’Ajuntament de Ripoll, que aquests dies fa treballar la brigada de 6 del matí a 2/4 d’1. Segons Moreta, els símptomes dels cops de calor són febres, mal de cap, sensació de mareig i vòmits, la pell calenta, vermella, el cor accelerat o notar-se més cansat de l’habitual. Unes afeccions que no són d’estranyar tenint en compte que les temperatures han arribat a xifres rècord per aquestes dates sense haver superat encara el pic previst de l’onada de calor. Aquest dijous el termòmetre va superar els 40 graus en els observatoris situats en nou poblacions d’Osona, essent les temperatures més elevades les de Montesquiu (41,6 graus) i Sant Vicenç de Torelló (42,5 graus). A les 3 de la tarda a Vic s’arribava als 39 graus, la temperatura més alta al juny des del 1950, quan es van començar a recollir les dades, superant els 38,6 graus del 25 de juny de 2003. De tota manera, el rècord històric a Vic són els 41 graus del 30 de juliol de 1983. La presència d’aire càlid a les capes altes afavoreix que les temperatures mínimes siguin uns 10 graus superiors als punts més elevats d’Osona que al centre. L’observatori d’Ulldeter registrava dijous la mínima més alta del Ripollès (16,2 graus), mentre que a Sant Pau de Segúries tenien la temperatura més baixa (11,6) i la més alta (34,6). Pel que fa a la qualitat de l’aire, aquest dijous també es va activar a la Plana de Vic el llindar d’informació d’ozó troposfèric en superar, quan feia més calor, els 180 micrograms per metre cúbic en una hora i també es van detectar elevades quantitats de partícules contaminants. "Val més no pensar en la calor". Jordi Vilar és jardiner de l'Ajuntament de Vic i treballa a l'exterior [caption id="attachment_139914" align="alignnone" width="900"] Jordi Vilar, jardiner de l’Ajuntament de Vic, treballant a 36 graus dimecres a la tarda al pati de la llar d’infants dels Caputxins | Albert Llimós[/caption] Els termòmetres marcaven 36 graus dimecres a la tarda quan Jordi Vilar, oficial jardiner de l’Ajuntament de Vic, retallava part del túnel vegetal del pati de l’escola bressol dels Caputxins, una tasca que havia iniciat al matí. Vilar és una de les moltes persones que treballen a fora i que per aquest motiu noten les inclemències del temps durant la seva jornada laboral, ja sigui una onada de calor com la d’aquesta setmana, el fred de l’hivern o les pluges. Ell, però, és optimista i per això “miro de no pensar gaire que fa calor, si pensem que fa calor ja l’hem fomuda”, deia. Tot i això, quan “ve de cop es nota bastant” però “em mentalitzo que fa calor i ja està”, ja que “si ho poso al punt negatiu hauria de plegar”. El que fa per suportar més bé les altes temperatures, comentava, és refrescar-se i beure molta aigua, posar-se crema solar i una gorra. Pel que fa a la feina, comentava, “faig el que toca” tot i que si pot prioritzar i fer feines on no hi ha tanta ombra a les hores en què el sol pica menys ho fa. Ara fa 22 anys que treballa a l’Ajuntament i no recorda altres onades de calor en què tinguessin “una indicació tan expressa com aquesta setmana”, tot i que “sí que hi ha hagut anys de molta calor”. Aquesta vegada, “ens han dit que haurem de mesurar una mica les hores, mirar de descansar més, en els punts forts de calor trobar llocs on hi hagi més ombra i fer menys esforç físic”. Dimecres, amb el seu positivisme, remarcava que “estic de sort perquè almenys en aquest túnel hi toca una mica l’ombra” i per això treballava “una mica més a gust”. Al voltant hi havia terra natural i assegurava que “s’hi coneix”, ja que “si estàs en zones envoltat de paviment, terres asfaltats o enllosats generen més escalfor que es transmet cap a tu”. Segons Vilar, Osona és una comarca en què pel que fa a les “inclemències meteorològiques tenim els dos extrems: calor i fred bastant pronunciat”. Ell, però, s’hi ha habituat. La clau és “prendre’n consciència i adaptar-te a la situació”. “És la millor promoció”. La piscina dels Hostalets estarà oberta cinc dies de forma gratuïta [caption id="attachment_139915" align="alignnone" width="900"] Ambient a la piscina dels Hostalets de Balenyà, que aquests dies obre gratuïtament, aquest dijous a la tarda | Vicenç Bigas[/caption] La piscina dels Hostalets de Balenyà aquests dies presenta un aspecte diferent. Al públic habitual se n’hi ha afegit molt d’altre que ha aprofitat la jornada de portes obertes decretada per l’Ajuntament per combatre l’onada de calor. Altres ajuntaments van començar dijous a prendre la mesura de forma més limitada, restringida als empadronats al municipi o donant prioritat als abonats. L’Ajuntament de Vic també ha facilitat l’accés gratuït a la piscina de l’ETB als col·lectius més sensibles, però el de Balenyà va ser el primer a anunciar la gratuïtat de la piscina i a estendre la mesura des de dimecres i fins diumenge, sense cap altra limitació que la capacitat del recinte i l’edat mínima per accedir-hi, 12 anys si no es va acompanyat. “Quan vam veure les previsions del temps en vam parlar i vam pensar que el millor era dur-ho a terme durant tota l’onada de calor”, explicava el regidor d’Esports en funcions, Alexis Sáez, partint del principi que “nosaltres no som una empresa”. En termes mercantils, però, el fet que aquest episodi d’elevades temperatures s’hagi produït durant la primera setmana d’obertura de la piscina “és la millor promoció” perquè la gent conegui la instal·lació i s’animi a treure el carnet de temporada. L’afluència els dos primers dies d’obertura gratis de la piscina ha estat aproximadament el doble del que correspondria en aquestes dates. Sobretot a les tardes ha estat un anar i venir de gent i aquest dijous unes 250 persones s’hi refrescaven en el moment de més calor. “Es nota que hi ha molta més gent del normal, fins i tot que no havia vist mai per la piscina ni pel poble”, comentava un usuari habitual. Durant el cap de setmana hi ha la previsió que encara sigui més difícil trobar un lloc on estendre la tovallola i l’Ajuntament ha decidit doblar el servei de socorrista. Casals d'estiu amb més aigua. Al món del lleure també prenen mesures [caption id="attachment_139919" align="alignnone" width="854"] Un grup d’alumnes de cicle mitjà del casal de la Federació d’AMPA de Torelló | Marc Sanyé[/caption] Una lona molla d’aigua, garrafes d’aigua fent de bitlles i deixar-se lliscar per tombar-ne com més millor. Era una de les proves amb aigua de la gimcana que feien aquest dimecres al matí els nens i nenes de cicle mitjà de l’Escola de Pirates, el casal d’estiu que organitza la Federació d’AMPA de Torelló. Ho feien darrere el pavelló municipal, en una zona on hi ha arbres per buscar l’ombra, explica Martí Casanova, un dels directors del casal. Davant l’avís de l’onada de calor i l’augment de les temperatures, ja van preveure fer activitats en zones d’ombra i tot i que les gimcanes d’aigua les tenien previstes per a més endavant “vam intentar posar proves amb aigua ja aquesta setmana”, com per exemple el paintball que feien simultàniament amb els més grans. Aquest dimecres periòdicament aturaven l’activitat per refrescar-se ja que hi havia punts d’aigua propers. Dijous per exemple ja anaven a la piscina tot el dia i divendres, que toca anar en bicicleta, ja tenien previst no anar massa lluny o fer just proves de nivell, i tot i això s’enduran “esprais per ruixar” amb aigua. Casanova remarca que ja en les reunions prèvies al casal, que va començar aquest dimarts, van remarcar a les famílies que en aquests dies de més calor de l’habitual portessin el doble d’aigua “per anar ben hidratats”, a banda de la crema solar i la gorra per protegir el cap. Treballar buscant les ombres. Isidre Sayós té una empresa de construcció [caption id="attachment_139920" align="alignnone" width="900"] Sayós, davant la nau d’un nou concessionari de cotxes que estan construint a Gurb | Albert Llimós[/caption] "Aquest any la calor ha arribat molt de cop, és més calor de mig juliol que de finals de juny”, observa Isidre Sayós, gerent de l’empresa de construcció de Taradell que porta el seu nom. Ho diu davant d’una nau “100% autosuficient” que estan construint a Gurb, on hi anirà un concessionari de cotxes. En aquest punt, a diferència d’altres obres que porten a terme, “tenim pocs problemes perquè està en una fase en què hi ha ombra”, perquè la teulada i les parets ja estan fetes. Tot i això, diu, “és una feina complicada” pel que fa a la meteorologia, perquè “sempre estem exposats a la intempèrie”. Recorda que algun hivern s’ha arribat a 14 graus sota zero i que a l’estiu “més i menys cada any arribem entre 35 i 38 graus”. En altres construccions que estan portant a terme aquests dies com la d’una piscina particular o la rehabilitació d’un edifici antic on treballen a la teulada han instal·lat tendals per fer-se ombres. Des de l’empresa intenten, en la mesura que es pot, ja que depèn de l’actuació que estiguin fent, concentrar l’horari de 6 del matí a 3 de la tarda i fer “fins a les 12 el més exterior”. En aquest sentit també miren d’organitzar-se segons on toca l’ombra. L’hora “més complicada”, assegura, és la de després de dinar, entre les 2 i les 4 de la tarda. A totes les obres, comenta Sayós, miren de tenir-hi neveres i també mànegues per poder refrescar-se. Als treballadors els diu que es protegeixin el màxim amb cremes i “que no es treguin la samarreta”, també per seguretat. Vaques amb ventilació. Els animals també pateixen l’onada de calor. Agustí Prats, del Mas la Cavalleria, explica com ho gestiona [caption id="attachment_139921" align="alignnone" width="900"] Agustí Prat amb algunes de les vaques de llet, en un dels coberts amb ventilació del Mas la Cavalleria | Albert Llimós[/caption] “No podem tenir una granja amb aire condicionat com als Emirats Àrabs amb 3.000 o 4.000 vaques”, diu Agustí Prat, del Mas la Cavalleria de Manlleu. Tot i això, davant les elevades temperatures que han arribat de cop tenen sistemes per millorar les condicions dels animals, que ja activen quan se superen els 21 graus de temperatura. A la granja hi té 200 vaques i als coberts on estan habitualment ja fa almenys dues dècades, explica, que hi va instal·lar “dues línies de ventiladors per fer corrent contínua”. Les instal·lacions ja tenen els sostres aïllats, també per l’hivern, i a les tardes de calor abaixa unes cortines perquè no passi el sol. També obren la part de dalt dels sostres, que són alts expressament, perquè se’n vagi l’aire calent. Aquest aire corrent “et permet estar-hi”, assegura Prats. A l’hivern, apunta, les vaques resisteixen fins a 10 graus sota zero, són animals “de sang calenta”, diu, que tenen una temperatura corporal d’uns 38 graus. El cuir de la pell les protegeix del fred, però “amb la calor, que s’ha avançat un mes, malament”. La calor repercuteix en la producció de llet, explica Prat: “Mengen menys i la llet és més grassa, que és un aliment pel vedell d’energia”. A l’hivern, amb la mateixa alimentació fan més greix, diu. Pel que fa a l’alimentació, el ramader explica que amb la calor les vaques mengen més de nit que de dia, quan “no els ve de gust”. De nit tenen dos llums oberts i poden arribar al menjar i l’aigua. De fet, d’aigua, assegura Prat, en beuen molta més, “un 40% o un 50% més”, calcula. El propietari de la granja està estudiant instal·lar un sistema per mullar –“un petit ruixat a sobre i ventilar”– a la que anomena sala d’espera abans que les vaques entrin al lloc on les munyen. Només ho planteja allà perquè si es fa on dormen es poden activar els bacteris, a banda que “a les granges que mullen hi ha més coixeses” perquè els animals “estan drets més temps esperant que els mullin”. Les altes temperatures i la manca de pluges també afecten la collita de blat de moro del Mas la Cavalleria. Van plantar-ne fa uns dies, quan hi va haver alguns ruixats, però “no creix”, a diferència de l’any passat en què a Osona, comenta, va ploure “gairebé el doble del que ho fa” habitualment. Si no el reguen, que “a Osona poca gent ho fa”, diu que es morirà. Dins de tot, les pluges de l’any passat els va permetre “fer una mica més de rebost”. Pel que fa al gra, ja està sec i la sega s’ha accelerat: “Per cosetxar va bé que sigui sec”, ja que l’any passat “era un problema per collir perquè plovia cada dia”. Aquest any passat el blat era més alt però en ploure poc “de palla, poca”. En aquest sentit, Prat cita la dita i la lletra d’una versió antiga d’Els Segadors: “Segueu arran que la palla va cara” i aquest any, assegura, “anirà cara”. La gent gran, un dels col·lectius més sensibles. Les residències prenen mesures per la calor [caption id="attachment_139922" align="alignnone" width="900"] Usuaris de la Residència Aura de Manlleu, aquest dijous al migdia | Albert Llimós[/caption] Josep Espona, un dels usuaris de la Residència Aura de Manlleu, comentava aquest dijous havent dinat a algunes companyes seves que nota molt la calor: “Normalment quan fa calor ja no em moc d’aquí a dins” ja que a l’interior del centre “amb l’aire condicionat hi estàs bé, a fora, ni pensar-hi”. La gent gran són un dels col·lectius més vulnerables davant els forts episodis de calor. La directora de l’Hospital de Sant Jaume i la Residència Aura, Àngels Romeu, explica que les altes temperatures afecten la gent gran, “tot i que ells no tenen tanta sensació de calor i sí que en pateixen els efectes”. Romeu comenta que “noten més el fred però si estan exposats al sol i a les altres temperatures poden patir cops de calor”. Des de l’any passat tenen totes les àrees comunes de la residència amb refrigeració i això “ha millorat el confort” dels residents. El personal “som molt sensibles amb l’aigua” i per això insisteixen molt perquè els avis i les àvies beguin aigua i els qui tenen trastorns a la deglució els hidraten a base de gelatines “perquè tinguin l’aportació de líquid que necessiten”. L’any passat quan no tenien l’aire condicionat als espais comuns centraven moltes de les activitats a la sala d’actes on sí que n’hi havia i tenien ventiladors grans als passadissos i espais comuns. Amb tot, comenta la directora, “l’aire que es mou no és ben tolerat per als avis”. El sistema pal·liava “però no com ara”. Pel que fa a l’alimentació, explica Romeu, ja fa uns dies que han adoptat el menú d’estiu amb plats “més frescos, no tan elaborats i més suaus, tot i que no agrada tant” als usuaris. Aquest dijous, però, era un dia especial. Com cada inici d’estiu feien una paella que havia agradat als avis. En la sobretaula Tere Pérez, una altra usuària, que estava amb Espona, deia que és molt calorosa i que els dies de calor “he dormit amb el balcó i la porta oberts perquè passi aire corrent”. Teresa Bretxa afegia que ella, que té el costum de sortir, “ho faig abans d’esmorzar perquè s’està més fresc”. Tots plegats, i amb l’experiència d’anys, coincidien que aquesta vegada la calor “ha començat d’hora”.

L’onada de calor estableix un rècord de temperatures al juny

L’orde argentí que hi havia a la parròquia del Remei ja va ser clausurat l’any 2019

La grip arriba probablement al seu pic i les infeccions respiratòries freguen els 80.000 casos

Brillant debut de temporada del Gimnàstic Vic al torneig amistós de Terrassa

Prats celebra els primers actes de la festa major, que espera dimecres la Trencadansa

LA PREGUNTA

Com serà la presidència de Donald Trump?

Incendi a l'exterior d'una nau a Vic

Mor a 88 anys l'activista i mestre xocolater Quim Capdevila

El gos policia de Vic enxampa dos homes amb 300 grams d'haixix i bitllets

Un motorista resulta ferit en un accident a la C-17

Es manté l'alerta per fred intens i s'anuncien possibles nevades per dijous

Comprar una casa a mitges a Vic, compartint espais, alternativa als lloguers disparats

Condemnat un veí del Lluçanès per matar d'un tret un gat fer, un felí autòcton i protegit

Moren els escultors vigatans Joan Seguranyes i Miquel Vilà

Els 'nens de Pa Negre', 15 anys després