Quan s’acosta el final d’any a l’Ajuntament de Manlleu sempre tenen posat un ull al padró. Manlleu, que l’any 2009 va passar per primera vegada dels 20.000 habitants, no vol perdre aquesta xifra de població. No és una qüestió romàntica, sinó econòmica. La xifra de població és el factor determinant en la consignació dels diners que el govern central transfereix als ajuntaments en concepte de participació en els tributs de l’Estat. L’alcalde, Àlex Garrido, quantifica en una forquilla d’entre 300.000 i 400.000 euros els diners que l’Ajuntament deixaria d’ingressar si es baixés de 20.000 habitants.
Manlleu va guanyar habitants fins al 2009, quan va arribar a 20.647. Des d’aleshores es va iniciar un descens gradual que el va acostar novament a la (perillosa) ratlla dels 20.000 habitants. Perdre’ls tindria efectes econòmics. Hi ha una dada reveladora: quan es va passar de 20.000 la participació en els tributs de l’Estat va créixer en 557.697 euros respecte a l’any anterior. En exercicis posteriors, tot i mantenir-se per sobre, la diferència d’ingressos no va ser tan elevada.
A banda del factor econòmic, hi hauria altres derivades. Per exemple, sobre el nombre d’edils. D’acord amb la llei electoral, amb més de 20.000 habitants pertoquen 21 regidors, la xifra que té ara Manlleu. Si baixés de 20.000 en tindria 17, els mateixos que Torelló. Vic, que passa de 40.000, també en té 21. La barrera dels 20.000 habitants també és la que s’utilitza per disposar del que s’anomena àrea bàsica de serveis socials.
{{ comment.text }}