No és un llibre de porters per a porters. Tampoc una autobiografia ni un llibre d’exercicis per a aquesta peça determinant dins un equip d’hoquei. El portero de hockey patines. De la iniciación al alto rendimiento pretén ser un manual d’ajuda bàsic per a tots aquells qui tenen un interès a comprendre millor el porter d’hoquei i que tenen la voluntat d’aprofundir en el seu coneixement. L’obra escrita per Guillem Trabal es va presentar dimarts al vespre en un Ateneu de Sant Hipòlit ple de familiars, amics, coneguts i amants d’aquest esport sobre patins on el ja exporter voltreganès es va fer acompanyar pel periodista Ramon Besa, reconegut soci i seguidor del CP Voltregà, i l’exporter internacional i director de La Masia del FC Barcelona, Carles Folguera.
L’interès de Trabal per l’hoquei patins, i en especial per tot allò que fa referència al porter, va més enllà de la seva experiència com a porter al Voltregà, on va començar, i al Lleida, al Reus Deportiu, al Benfica, al Valdagno 1938 i a la selecció espanyola, per on ha passat al llarg de les tres dècades llargues que ha practicat hoquei. “Compartir i divulgar tot allò après en aquests anys ha estat una constant en la meva carrera esportiva i volia deixar aquest llegat”, confessava l’exporter, que acumula 36 títols com a esportista d’alt nivell. Per aquest motiu, a aquesta figura clau del seu esport també l’ha fet objecte d’estudi en nombroses ocasions en el seu dilatat currículum acadèmic on té cinc carreres, un doctorat, un postgrau i un màster. Tot i així, afirmava que “aquest llibre no és un dogma, una veritat absoluta. És la meva opinió i cada porter pot agafar el que li interessi. De fet, la meva motivació és que entre les 400 pàgines que té la gent hi trobi almenys alguna cosa que els pugui servir”.
L’origen del manual és un altre llibre, Porteria a cero, que Carles Folguera va publicar l’any 2000. “Ha estat el marc teòric que jo he fet servir al llarg de molts anys i el meu llibre complementa el seu perquè les coses han canviat al llarg d’aquest temps”, deia Trabal, que compartia amb els assistents que Folguera “va ser el meu ídol perquè era molt innovador i espectacular. És el pare del porter modern”. Folguera al seu torn va revelar, entre d’altres coses, quan va començar a tenir referències del porter voltreganès amb només tenia 14 anys o quan s’hi havia enfrontat. “És únic i ha fet història, no pels títols que té sinó per com ho ha fet perquè era un gust veure’l ja com treballava des de l’escalfament. Des de molt jove demostrava autenticitat”, explicava. Ramon Besa, per la seva banda, va destacar-ne el fet “que tot i no haver estat mai un jugador de club sempre hagi representat un símbol als clubs on ha jugat” i va afegir que “el fet d’haver arribat a ser el millor sense haver passat pel Barça encara el fa més evocador”. “Ell té tota la pista al cap –va prosseguir el periodista de Perafita– i això el fa també un porter total.”
La conversa va derivar fins als porters actuals. “A mi m’agradaria que hi tornés a haver porters que portessin la veu cantant”, expressava el director de La Masia, mentre que el voltreganès deia que “s’està augmentant la seva efectivitat involucionant la seva tècnica i fent que no participin del joc col·lectiu”. Cap dels dos es va atrevir a posar nom a algun porter que actualment o en el futur pugui marcar una època com ho han fet ells. Només el temps dirà si hi torna a haver un Folguera o un Trabal capaç de deixar empremta a la pista i també socialitzar a través d’un llibre tots els coneixements que hi han après.
{{ comment.text }}