Marta Barnils: dels Hostalets de Balenyà a Copenhaguen

L’aventura vital de Marta Barnils va començar el dia que “em vaig acomiadar dels meus pares a l’estació de Vic” amb un motxilla carregada d’il·lusions i un bitllet d’Interrail que la va portar fins a Stavanger, a Noruega. Havia acabat els estudis d’arquitectura i “tenia clar que volia treballar una temporada fora”. Una altra cosa és que aquell bitllet no inclogués el viatge de tornada. Per integrar-se al seu nou destí anava a classes de noruec als vespres després de la feina, on “vaig tenir la sort que van acceptar parlar-me en anglès durant els tres primers mesos”. Acabat aquest període de cadència, al seu entorn laboral “tot era en noruec” i reconeix que “no em va ser fàcil. Vaig trigar ben bé un any a defensar-me parlant i escrivint” una llengua tan diferent. Cinc anys després d’“aprendre i disfrutar molt de la feina i del país”, el 2007 va decidir traslladar-se a Dinamarca, d’on és la seva parella. Acabaven de tenir el primer fill i en aquest país els horaris laboral i escolar són molt semblants i hi ha molta flexibilitat a l’hora d’entrar i sortir de la feina. Amb tres fills al seu càrrec “he de reconèixer que tot i no tenir la meva família ni la de la meva parella a prop, ni ajuda de cangurs, la dinàmica del país ens ha permès conciliar dues feines que requereixen molta dedicació amb la vida familiar”. De tota manera, la seva família i els amics van tot sovint a visitar-la des dels Hostalets de Balenyà, “sobretot quan els nens eren més petits i en algun moment hem necessitat un cop de mà”. Adaptar-se a un nou país i a una nova llengua que “s’assembla molt al noruec” no va suposar cap problema per a algú a qui li agraden els dies amb poca llum i abrigar-se per resguardar-se del fred. Quan es va establir a Copenhaguen, en ple gener, “la ciutat il·luminada em semblava preciosa, fins i tot em sabia greu que els dies es fessin més llargs”. Un altre dels aspectes que li encanta de Dinamarca és que la bicicleta sigui el mitjà de transport per excel·lència. Cada dia pedala sis quilòmetres des del barri de Frederiksberg, on resideix envoltada de zones verdes, fins al despatx d’arquitectura on fa projectes urbanístics o d’edificis, tant públics com privats. Dels països nòrdics la va sorprendre d’entrada que “la gent parla menys, hi ha silencis més llargs a les converses sense significar res negatiu” i el que més troba a faltar vivint en un país que té el seu punt més alt a 170 metres sobre el nivell del mar és “la varietat de paisatges, climes i tradicions que tenim de poble en poble” a Catalunya i, en particular, enyora “la família, els amics” i també “la vida i les festes a la plaça de Vic”.

Marta Barnils: dels Hostalets de Balenyà a Copenhaguen

Anglicismes a taula II

Es frena la construcció a Osona

Festa gran a Prats

Cartes al director

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

La Guàrdia Civil confirma irregularitats a les pedreres de Seva i assenyala una presumpta organització criminal

Nevades intenses en alguns punts d'Osona, el Ripollès i el Lluçanès

D’antic convent a flamant aparthotel

Aliments que semblen saludables, però que no ho són tant

Detingut a Vic per un delicte contra la llibertat sexual

“Tenim una habitació plena de taps de plàstic”

L'entrenador de Primera Divisió que, aquest dijous, estava al camp del Sant Julià

El Grup de Defensa del Ter denuncia als Agents Rurals un possible abocament a Manlleu

Acaba una llevantada que deixa rius i embassaments amb grans cabals

Tres ferits lleus en una sortida de via a la C-17