De vicepresident primer, el mandat passat, a president del Consell Comarcal d’Osona. S’ho esperava?
Sí que pensava que els últims quatre anys s’havia fet bona feina. Estic content, confiar en mi avala aquest treball, el de la vicepresidència primera i el de tots els companys d’Esquerra.
Però s’hi veia, de president?
Penso que ERC d’Osona ara mateix passa per un moment dolç. Hi ha homes i dones molt vàlids que també haurien pogut desenvolupar perfectament les funcions de presidència. Això fa que la responsabilitat encara sigui més gran. En tot cas, sí, sabia que era possible que es confiés en mi. Em sento molt honorat.
Que Jordi Fàbrega continuï com a diputat a la Diputació de Barcelona, ara a l’oposició, ha estat rellevant perquè Joan Carles Rodríguez sigui el president del Consell Comarcal?
Jordi Fàbrega ha fet molt bona feina com a diputat d’Infraestructures Viàries i Mobilitat. Ara podrà fiscalitzar l’acció d’un govern que té molts reptes i que com a mínim ha d’igualar el llistó de l’anterior. Es tracta d’una institució diferent del Consell Comarcal i, per tant, una cosa no va lligada a l’altra. No hi ha jugat ni a favor ni en contra.
Com s’explica, però, que Fàbrega formés part de la llista de consellers d’ERC i finalment no prengués possessió del càrrec?
Des d’ERC a la Diputació, veient la feina que havia fet, es va decidir que havia de tenir responsabilitats en la coordinació territorial. Això l’ha portat a centrar-se en la Diputació. De totes maneres, compto amb ell, igual que amb la resta de companys d’ERC Osona, per fer la millor feina aquests quatre anys.
Al Consell Comarcal s’hi fa política?
Tinc un concepte molt ampli de la paraula política. Per a mi és la gestió dels afers públics. Al Consell treballem pel bé comú i col•lectiu, és a dir que sí, que crec que hi fem política.
Però no amb la intenció de guanyar vots?
Exactament.
I aleshores per què no han negociat amb el PSC perquè entrés a l’equip de govern?
Hem aconseguit un pacte ampli de govern. També comptem amb els consellers a l’oposició, perquè creiem que tots treballem a favor de la comarca d’Osona. He de dir que personalment tinc bona relació amb els companys del PSC i amb els que conec més, com l’Antoni Poyato, ens entenem bé. Tot i això, el suport del partit socialista al 155 no ha canviat. Que la seva posició sigui aquesta dificulta incloure’ls al pacte.
L’acord entre JuntsxCat i el PSC a la Diputació de Barcelona va fer perillar el pacte tripartit al Consell Comarcal?
Haig de dir que sí. I agraeixo molt a ERC d’Osona la seva generositat, aquestes ganes de bastir un pacte de consens ampli. Ara que es parla tant de la unitat de l’independentisme, d’intentar sumar esforços entre diferents sensibilitats polítiques, estic satisfet perquè a Osona ho hem aconseguit. Estaria mentint si digués que el que va passar a la Diputació no va fer perillar el pacte, però finalment va poder més la generositat que no pas la gasiveria de respondre amb la mateixa moneda.
Va participar en les negociacions per tancar l’acord a tres bandes?
Sí.
En aquest context post-electoral, ERC i JuntsxCat es van fer mal?
Diria que no. Pel que he pogut veure a la cuina del pacte comarcal, hi ha hagut mà estesa per part de totes dues forces. Bona entesa, però amb discussions lògiques, com no podria ser d’altra manera entre formacions polítiques diferents. Tant de bo la situació d’Osona es repetís a tot el país.
És a dir, que no hi va haver retrets pel desenllaç que han tingut alcaldies com les de Roda o Tona…
Hi ha hagut estira-i-arronses i hem parlat d’aquests casos, evidentment, però no han acabat afectant el pacte comarcal. Repeteixo: ja m’agradaria que la situació d’aquí fos la de tot el país.
Per què ja d’entrada tenien tan clar que calia reeditar el pacte tripartit? ERC en tenia prou sumant amb els quatre consellers dels Independents.
Per la generositat d’Esquerra de què li parlava abans. Som respectuosos amb forces polítiques com Junts per Catalunya, que té moltes alcaldies a la comarca i també la de Vic, la capital.
I perquè un pacte ampli implica tenir-ne més de representades en el govern. Recalco, però, que es treballarà de la mateixa manera per a les que no hi són.
Quin pes té Vic a l’hora de negociar dins del Consell? Serveis com la recollida d’escombraries es podrien veure compromesos si no hi fos…
Com també si no hi fossin Manlleu, Torelló… Anar junts vol dir ser més eficients. Vic té un paper important i fixi’s que, en el pacte de govern, Albert Castells, el regidor de Serveis de Vic, ocupa l’Àrea de Residus. Creiem que és bo que sigui així, però també tenim clar que hi hem de ser tots, tant els municipis grans com els petits. La gestió de residus és un dels serveis més importants que prestem i ara, a més a més, estem en una cruïlla. Estan a punt d’acabar-se les concessions de les empreses mixtes i caldrà posar la base del futur d’aquest sistema.
Insinua que hi pot haver canvis?
Hem de donar resposta al canvi climàtic, ser més eficients, avançar en digitalització… Segur que haurem de parlar del pagament per generació, o com a mínim apropar-nos-hi, perquè la ciutadania que no participa del sistema de recollida del seu municipi s’està equivocant i penalitza la resta.
L’aposta estricta de model de gestió, però, continuarà sent per a empreses mixtes?
La concessió s’acaba i ha canviat la Llei de contractes del sector públic. Hem de mirar com encarar-ho. L’objectiu és que el sistema continuï sent igual d’eficient, i que estigui preparat per al futur.
El projecte estrella del mandat passat va ser la creació de l’empresa pública d’aigua?
I ho continua sent.
Quan la posaran en marxa?
Pedalem contra rellotge per aconseguir-ho. Hi ha hagut recursos judicials que inevitablement frenen el projecte, però en tot cas sabem que és un dels punts clau del pacte de mandat.
Que de moment no s’hi hagin sumat ni Vic ni Manlleu és una sort o una mala notícia?
Val més començar així. Arrencarem amb una situació ideal: una xifra d’abonats no massa gran, que ens podria impedir ser àgils en la creació i la posada en marxa del servei, ni tampoc massa petita, que el faria inviable.
Han repetit per activa i per passiva que serà 100% pública, però caldrà subcontractar serveis a empreses privades.
Segur que sí, sobretot al principi.
I no és fer trampes, això?
En absolut, perquè serà per a aspectes molt específics que requereixen d’una especialització concreta, com ara el cas de les analítiques. La filosofia de l’empresa està molt clara: pública i encarada a prestar un servei públic, amb comptes d’explotació separats per a cada municipi i unes despeses comunes que compartiran els ajuntaments.
Un altre problema greu a Osona és la contaminació de l’aire. Quin paper hi ha de tenir el Consell Comarcal?
Fa anys que hi treballem, i el que volem és continuar sent-hi. Parlant amb l’alcaldessa de Vic, amb qui ja m’he reunit, tenim clar que anem plegats. D’entrada, el Consell ha de liderar les accions en aquest àmbit, ser un interlocutor amb els ajuntaments i institucions de l’Àrea Metropolitana, i treballar per endegar ja polítiques concretes.
És a dir, que hi podria haver una reunió entre Joan Carles Rodríguez i Ada Colau?
Perfectament. I potser al costat de l’alcaldessa de Vic, o com a mínim en un fòrum on hi estiguem representats tots els municipis que patim la contaminació de l’àrea metropolitana.
Citi tres temes més que tingui marcats a l’agenda com a prioritaris.
La mobilitat, per frenar la preponderància del vehicle privat, implementar el transport a demanda i continuar exigint millores a la línia de tren; la potenciació de les energies renovables i el control de les dejeccions ramaderes; avançar cap a un model més integrat pel que fa a serveis socials i de salut, i un pacte comarcal per a l’habitatge. També treballar, evidentment, en els serveis que es donen als ajuntaments.
Les relacions amb la Mancomunitat la Plana són bones?
Crec que ho seran molt. Els dos equips de govern tot just comencem a caminar, però ens coneixem perfectament i els partits polítics tenen representació en una i altra institució. Política de mà estesa.
Hi ha serveis que presten tant la Mancomunitat com el Consell Comarcal. No es podria trobar una fórmula per evitar duplicitats?
Hauríem de ser capaços d’aconseguir-ho. L’objectiu és comú i segur que trobarem línies de treball conjuntes.
El Lluçanès és comarca?
És un territori amb entitat pròpia i, sí, fins i tot podríem parlar de la comarca del Lluçanès.
Ho ha de ser administravament?
Em semblaria fantàstic que estigués dibuixat al mapa de Catalunya, perquè és una zona amb una orografia molt concreta. Administrativament, però, no sé exactament amb quina fórmula hauria de ser, potser l’estructura típica d’un Consell Comarcal no funcionaria. En tot cas, qui ho ha de decidir són els seus habitants.
Va prendre possessió del càrrec de president amb el llaç català, el de les Caramelles del Roser de Sant Julià. Una declaració d’intencions?
La presa de possessió és un moment que t’honora. Amb corbata no m’acabava de sentir representat i quan vaig pensar en el llaç català, el de les caramelles, em va semblar que era més jo, perquè les canto i les visc molt. També és veritat que a Folgueroles hi va néixer el gran poeta Verdaguer, un dels pares del català modern, i a Osona hi ha molts pobles que, com feia ell, utilitzen el llaç català en les mostres de cultura popular. Em va semblar que era representatiu de Sant Julià de Vilatorta, el meu poble, però també de tota la comarca que volem representar.
Té fama d’anar tard. Ho corregirà, ara que és president del Consell Comarcal?
M’agrada parlar amb la gent i sempre trobo romegueres. També reconec que m’allargo en les converses. Hi ha coses que formen part de la manera de ser i costen de resoldre. Tots tenim camí per millorar.
