La pluja que aquest diumenge al matí queia amb abundància a la ciutat de Vic va deixar durant una bona estona aquesta imatge al Salarich de Vic: votants i apoderats refugiant-se de la tempesta. Un aiguat contundent que ja anunciaven els pronòstics. El que no estava previst és que la pluja provoqués aquests bassals a les portes del centre que durant uns minuts van complicar l’accés -si més no a peu- al col·legi. Incidències a banda, a l’interior del punt de votació durant tota la jornada s’hi va respirar molta calma. Un clima ideal per qui s’estrenava a les meses. Era el cas d’en David.
La realitat, però, és que només un 41% dels electors cridats a votar a Osona van acudir a les urnes. Una dada que al Lluçanès va ser pràcticament la mateixa: un 42%. En el cas de Catalunya va situar-se al 43,5%, la més baixa des de les eleccions europees de l’any 2009 quan va registrar-se una participació del 36,9%. Aquesta caiguda en picat de la participació era previsible. Els experts l’atribueixen a la poca motivació, el desinterès, a la distància i a l’empatx electoral que les últimes cites amb les urnes -l’última, fa només uns dies- han generat a la ciutadania. En ple aiguat qui acudia a votar a l’escola Salarich era l’alcalde de Vic, Albert Castells, que a banda de fer una crida a votar insistia en la importància de tenir representació a una institució de la qual, deia, depenen qüestions cabdals per la comarca com és la mobilitat.
Que les europees eren les eleccions més propenses a l’abstenció no era cap secret. Va ser extraordinària la xifra que va registrar-se l’any 2019 quan un 70% de la població va acudir a les urnes. El perquè és clar. Llavors les europees van coincidir amb les eleccions municipals. El clima a Catalunya també era diferent. L’1 d’octubre encara era calent i el fervor independentista continuava cremant després de l’empresonament dels líders sobiranistes i de veure com cares conegudes de la primera línia política decidien exiliar-se.
