“Déu ha de néixer en tu; si Crist hagués nascut mil vegades a Betlem, però no hagués nascut en tu, […]

“Déu ha de néixer en tu; si Crist hagués nascut mil vegades a Betlem, però no hagués nascut en tu, romandries perdut eternament.”

Qui s’expressava amb aquestes paraules fou Àngel de Silèsia, conegut amb el nom llatí d’«Angelus Silesius» (+1677). Fou aquest un místic alemany renà del període posterior a les guerres de religió que assolaren el continent europeu, després del Concili de Trento (1563). Aquell període de violència i caos viscut pel silesià el varen portar a cercar la pau en la tranquil·litat de la contemplació mística de Déu, inscrit en el corrent espiritual del misticisme renà, és a dir, al voltant del riu Rin.

Què és Nadal? En què l’hem convertit? Jo m’ho demano cada vegada més, perquè estem celebrant el naixement de Jesús a Betlem, aquella terra tan torturada i maltractada, encara ara.
Però com és possible celebrar alguna cosa que va passar fa tant de temps? Quin significat pot tenir per a la gent d’avui? Cert que, primer de tot, és un aniversari d’un personatge històric molt important, com a mínim. Tant important, que el temps ja no es compta a partir dels emperadors, reis o governadors de torn, sinó a partir del naixement d’aquest personatge, fill de Maria de Natzaret. Com a mínim, resulta curiós i extravagant, vist així. No seria un aniversari com un altre, malgrat tot. Perquè tenim l’experiència o la consciència que amb Jesús passa alguna cosa, que ell encara cueja, enmig de la nostra societat que vol viure com si Déu no existís o que, si més no, que no gaudeixi de gaire rellevància en el nostre món. I no obstant, continuem celebrant Nadal. Home, de fet, ja deu ser un gran èxit que això passi, que per uns dies, aparquem les raons, marquem una treva en les nostres guerres i ens desitgem bones festes!

Però de res no serviria, i ho deia Silesius, si Jesús no naixés en el nostre cor. Això és, en la nostra ànima, en el nostre caràcter, enteniment, intel·ligència i voluntat. I com pot néixer? Doncs perquè la persona, temple de l’Esperit Sant (1Co 6,19), pot rebre la llavor divina en el seu cor, el sojorn de l’ànima; llavor de la Paraula de Déu i dels sagraments, sobretot l’eucaristia, cos ressuscitat del Crist. Des de molt antic, l’Església ha considerat que hi havia dos dies fonamentals l’any per rebre la comunió: Nadal i Pasqua. Per contra, sense Nadal, no hi ha Pasqua.

Sense encarnació, no hi ha resurrecció. Sense el Verb encarnat, no hi ha Verb passionat, mort i crucificat per a la resurrecció. M’ho feia recordar una felicitació anònima que he trobat sota la porta del garatge de la rectoria, adreçada a, textual, «la secta catòlica». I dins, unes línies i una fotografia d’un quadre de la passió de Crist: «un pare no abandonaria mai el seu fill!» En parlaré un altre dia, si em deixeu, però el que és veritat és que molts pares i mares, al llarg de la història, han abandonat els seus fills i filles, fins i tot els han lliurat a la mort, sense més solució. Déu, en canvi, ha cridat de la mort el seu fill únic per a agermanar la humanitat sencera en el món de la resurrecció i de la vida. Fins i tot els més miserables, els més pobres, aquells que experimenten la seva vida sense sentit, carregada de sofriment i de misèria, poden emmirallar-se en Jesús, que ha donat la vida per la seva immensa família, per tots els homes i dones del món que vulguin dipositar en ell la seva fe.

Estimat lector, que et prens la molèstia de resseguir aquestes línies en uns dies tan assenyalats, que potser busques una pista per experimentar més autènticament les festes presents: bon Nadal! Que els parenostres no ens facin perdre les avemaries! Que no ens descuidem de visitar el misteri que se’ns convida a viure, amb veritat, amb llibertat, amb fe i senzillesa, amb humilitat i obediència, com feren els pastors i els mags de l’Orient. Tan sols aleshores serem capaços d’infantar Jesús en el nostre cor.

En això, que deia un altre místic, Mestre Eckhart (+1328), ens assemblem molt a Maria, la mare de Déu, «qui va infantar abans Jesús en la seva ànima que no pas en el seu cos»; i si el va concebre en les seves entranyes, amén, fou perquè primer el va rebre en el seu interior personal, en el seu sí íntim, en el seu jo profund.

Fem el mateix nosaltres i Nadal il·luminarà cada dia de la nostra vida.