“Necessito abraçar els meus familiars però no sé quan podré”

Fa 20 anys, des que en tenia 10, que Anastasiia Storonyuk va començar a venir a Osona als estius, a Gurb, a casa d’Amàlia Cordero i la seva família. Ella i dos dels seus vuit germans –un a Torelló i l’altre a Ripoll– participaven en les estades d’Osona amb els Nens per fer-los baixar les radiacions fruit de l’explosió de la central nuclear de Txernòbil. L’Anastasiia és com la filla gran de l’Amàlia i va sovint a casa seva, ja que la relació l’han mantingut sempre. Feia uns dies que tenien converses en què la noia, que ara té 30 anys, es plantejava venir per la situació al seu país. “Soc a Barcelona”, li deia a la seva mare catalana per sorpresa diumenge passat. La decisió va ser ràpida. “Els altres pensaven que no hi hauria l’atac, però jo tenia el pressentiment”, explicava la noia aquest dissabte a la tarda, i “se sabia que hi havia tropes a Bielorrússia”. Storonyuk volia marxar amb les seves nebodes per si de cas. La idea era plantejar-ho com unes vacances i un cop aquí veure com evolucionava tot plegat per decidir si tornaven o no. Però va acabar marxant sola després de fer una visita a tots els seus germans, alguns dels quals ara intenten sortir del país amb dificultats. Dissabte al matí va comprar el bitllet i al vespre marxava sense vol de tornada, recordava una setmana després pendent tota l’estona de rebre notícies dels seus familiars a través del telèfon mòbil. Aquests dies, com probablement molts dels ciutadans ucraïnesos, dorm poc. La primera matinada de bombardejos a Kíev va escriure als seus germans per saber com estaven i li deien que “sentien les bombes i les sirenes”. Els seus pares són en una casa rural que tenen a uns 70 quilòmetres de la capital amb moltes provisions, assegurava. Dos dels altres germans no es van poder moure a l’inici perquè “són treballadors públics del metro”, encara que després ha deixat de funcionar i l’espai, que segons ella és un dels metros ubicat a més profunditat d’Europa, només s’utilitza com a refugi. Uns altres germans, amb una nena de 10 anys, estan refugiats al soterrani de l’escola de la filla i n’hi ha tres més que intenten sortir del país, conscients que als nois molt probablement no els deixaran passar la frontera. Es tracta de dos dels seus germans que van fer estades a l’estiu a Catalunya; les seves dones, una de les quals embarassada de set mesos que també té una filla de 2 anys; els pares d’ella, i una altra germana de l’Anastasiia. Dimecres a la nit ja estaven organitzant-se per venir a Osona, però ja no hi van ser a temps. Per sortir de Kíev, ja divendres, es van haver de separar per aconseguir pujar en trens, i després es van poder moure cap a una ciutat situada al sud, on divendres van fer nit a una església. Ara alguns tenen febre i això els ha impedit poder acostar-se més a una de les fronteres per intentar sortir i arribar a una zona segura. La jove que ara és a Manlleu pateix. “Necessito abraçar-los, voldria estar allà amb ells perquè necessito abraçar-los”, i la situació és d’impotència. La noia explicava que malgrat tot intenta fer tot el suport que pot des d’aquí i assegura que hi ha molts grups de Telegram on entre els ucraïnesos es passa informació de com estan les fronteres, si necessiten ajuda i per buscar llocs on dormir i trobar menjar. “Des d’aquí els busco horaris de trens, llocs on passar la nit”, per facilitar-los la feina i pendent, també, de si en algun moment perdran la connexió. "Tres germans intenten venir, però els nois potser no podran" La jove i la seva família d’acollida esperen que la situació es desencalli ràpidament, però no les tenen totes. L’Anastasiia parlava del precedent de Crimea, però “ja pensava que no passaria com allà, quan els russos van intentar annexionar-se una part i no va afectar més enllà.” Aquell pressentiment inicial, però, es va fer realitat: “Creia que els russos aquest cop anirien per tot.” Ara la voluntat és aconseguir que el grup dels seus germans pugui arribar a Osona i després, juntament amb la família que acollia un dels seus germans a Torelló (vegeu pàgines 2 i 3), veuran com s’organitzen. Ara per ara, però, cada segon que passa des de l’última comunicació amb els familiars és una eternitat.

“Necessito abraçar els meus familiars però no sé quan podré”

‘Discapaci…Què?’ trenca tabús parlant de la sexualitat en la discapacitat

Un jutge obliga a readmetre i indemnitzar un treballador sancionat a IQAP

El Club Futbol Voltregà commemora el centenari de la seva creació

El sector porcí reclama al govern espanyol una pròrroga de dos anys per a les plantes de tractament de purins

LA PREGUNTA

Creu que seran positius els aranzels anunciats per Donald Trump?

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Aliança Catalana es constitueix a Osona amb les municipals de 2027 a l'objectiu

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona