Què s’ha après dels malalts i dels morts del nostre voltant i dels sacrificis dels sanitaris i de tothom, si tanta gent no fa gens de cas de les normes de protecció?

No aprendre és potser la facultat que avui dia podria definir millor la nostra civilització, en comptes del que s’ha dit sempre de l’aprenentatge com una de les característiques de la cultura i, doncs, de la humanitat. Perquè, ben mirat, qui més qui menys està convençut que quan es pugui tornar a la vida d’abans, serà això: la vida d’abans, abandonant aquelles pràctiques i maneres de fer que s’han adquirit (forçosament) i que sabem millors que les que teníem. No haurem après; és a dir:…