“No dupliquem positius al mateix ritme que fa uns dies”

Clara Prats, investigadora del Grup de Recerca en Biologia Computacional de la UPC (BIOCOMSC), és una de les científiques referents en l’estudi de l’evolució de la pandèmia a Catalunya. Divendres va ser a l’… i bona lletra d’EL 9 TV, on va analitzar les dades actuals i si té sentit començar a relaxar mesures. Amb la variant òmicron s’han batut de llarg tots els rècords de contagis. Era previsible, aquest nivell d’infeccions?Comença a ser-ho quan tenim les primeres dades que està entrant i a quina velocitat. Al mes de setembre no ens ho podíem imaginar. Quan dèiem que la cinquena podia ser l’última gran onada, sempre fèiem l’afegit de “si no arriba una altra variant que ens canviï l’escenari”. És el que ha passat. Amb les primeres dades d’òmicron a Sud-àfrica, Dinamarca i el Regne Unit ens trobem davant d’una nova pel·lícula. Per què té aquesta contagiositat tan elevada?Es barregen tres aspectes que fan que es pugui propagar molt més ràpid. D’una banda, la mateixa variant té cert avantatge respecte a la delta quant que és més contagiosa. Per molt que no contraguem una malaltia greu, també té més capacitat d’infectar les persones vacunades. I hi hem de sumar encara un tercer element, el més important, que és més capaç de reinfectar persones que ja han passat la infecció amb anterioritat. La tercera dosi de la vacuna agafa un pes important, a l’hora de frenar l’òmicron?Sí, perquè recuperem un bon nivell de protecció respecte a la malaltia greu i, encara que no tant com amb la delta, rebaixem la transmissibilitat. En una situació de tants contagis, això pot contribuir a travessar una mica millor aquest hivern. Què és el que més els ha sorprès, d’aquesta variant? S’ha dit que era el virus que s’ha escampat més ràpid de la història…Aquesta velocitat de transmissió ha canviat tots els paràmetres coneguts. Ens està desbordant en tots els sentits: maneig de casos, diagnòstic, rastreig dels contactes... El SARS-CoV2 continua anant per davant nostre?Sí, i jo crec que és difícil que no passi. A la Xina la situació està millor, però perquè s’han pres mesures molt restrictives, amb unes conseqüències abismals. No es tracta només de fer el desitjable des del punt de vista epidemiològic, sinó d’agafar l’esquema complet i tenir en compte les derivades en termes econòmics, socials o emocionals. Quines conclusions extreuen del comportament d’aquesta variant en altres països? A Sud-àfrica, per exemple, la corba va pujar però també va baixar molt ràpidament.El cas de Sud-àfrica és diferent del nostre, primer de tot per una qüestió demogràfica. La població és més jove i, per tant, menys susceptible d’acabar ingressant. D’altra banda, allà és estiu i sabem que la vida a l’exterior fa més difícil la transmissió. La mirada l’hauríem de dirigir cap a països com Dinamarca o el Regne Unit, que estan fent un esforç molt gran per seqüenciar la variant que circula a cada moment i quines conseqüències té de malaltia greu, mortalitat... Aquí es on comencem a treure les dades rellevants per nosaltres, com que l’òmicron provoca casos de menys gravetat i baixen els ingressos a l’UCI. Si continua pujant el percentatge d’incidència del virus a Catalunya, què passarà?Sabem que ara el ritme ha frenat bastant, no esperem créixer gaire més, almenys a curt termini i si no és que hi hagi un canvi important. Continuem pendents de com s’enfilen les hospitalitzacions per acabar de fer-nos una idea de la situació. Podem afirmar que la variant òmicron és més lleu que la resta?Sí, per això s’està deixant circular més el virus que en anteriors ocasions. Hem de tenir present, però, que un percentatge petit de molta molta gent pot representar una quantitat gran de persones ingressades. Cal trobar l’equilibri entre fins on deixem circular el virus, perquè és mes lleu, i l’impacte en hospitalitzacions. Quan pot arribar el pic de la sisena onada?En aquests moments, les dades de casos ens estan marejant una mica, perquè les darreres dues setmanes hi ha hagut canvis importants en com els diagnostiquem i registrem: el fet que fent-te un TAR a domicili puguis trucar al CAP i ja quedis com un positiu vàlid i, d’altra banda, la via de les farmàcies, que també registren. Aquests canvis de protocol generen distorsió a les dades. Ara esperem, per exemple, que els caps de setmana es registrin més casos que abans. No perquè hi hagi més contagis, sinó perquè la gent en podrà notificar a través de les farmàcies, encara que els centres d’atenció primària estiguin tancats. La frenada és molt clara, no dupliquem positius setmanalment com passava fa uns dies, però amb aquestes modificacions no acabem de veure si estem arribant al pic, si hi som a sobre o l’hem començat a baixar. Com s’han de fer les comparacions entre onades, tenint en compte aquests canvis en les variants predominants, la vacunació o els sistemes de detecció?Pots comparar diverses coses: casos, transmissibilitat, els tipus de mesures que es prenen, la vacunació… La dada clau és la relació entre el total de positius i els ingressos. Des de la segona i la tercera onada hi ha hagut un decreixement. Quins escenaris tenen a sobre la taula?El que s’esperaria, sobretot per aquesta incidència tan elevada que estem assolint, és que en algun moment acabem saturant, que al virus li costi trobar persones que no s’hagin contagiat recentment. Això ens ajudarà a doblegar la corba, a més a més de les mesures, la mascareta, distància, ventilació... Confiem que sigui aquesta setmana i, si no, la que ve, però hem de ser prudents: a escala europea ja hem vist exemples que la pandèmia anava a la baixa i ha rearrencat. "El final de la pandèmia no té data. Ha de ser un procés" La Generalitat no allargarà el toc de queda més enllà del 21 de gener. Considera que es pot plantejar una primera reducció de les restriccions?Penso que sí, s’ha frenat la pujada tan ràpida que teníem. Tot i això, hem d’anar monitoritzant constantment i prendre decisions en conseqüència. Crec que abans de fer grans canvis hauríem de veure que canvia la tendència hospitalàriament. S’ha reprès el curs escolar després de les festes i la primera setmana consten més de 50.000 persones confinades entre alumnes, professorat i personal. Són positius que venen de les vacances o s’estan produint a les aules?Pensem que des que et contagies fins que desenvolupes símptomes i, per tant, et fas un test, passen una mitjana d’entre quatre i sis dies. Si tirem aquest temps enrere, ens remuntem a les vacances. Com valora aquests canvis en els protocols anticovid a les escoles, amb confinament a Infantil i Primària quan hi hagi un mínim de cinc casos, o del 20% del grup amb covid, i no amb un únic cas?Els protocols a Infantil i Primària pràcticament no s’havien tocat des del setembre del 2020. Com que parlem d’un sector no vacunat, és on menys s’havien relaxat les mesures. D’altra banda, però, en les franges infantils habitualment veiem una malaltia lleu. Crec que era de justícia pensar en aquests nanos i ponderar les conseqüències de les quarantenes. Amb el nivell d’incidència que tenim, en quatre dies ens hauríem trobat un tancament de facto de les escoles, que és el que des del setembre del 2020 s’ha intentat evitar. Hi ha hagut aquestes modificacions en el protocol escolar, també en les quarantenes per a les persones positives, la tramitació de les baixes laborals, el paper de les farmàcies… És fàcil que la població se senti confosa?Segur, fins i tot a nosaltres a vegades ens costa saber on estem. Ara mateix, per exemple, és molt més fàcil reinfectar-te. Epidemiològicament l’ideal seria tornar a posar en quarantena els contactes estrets, independentment de si estan vacunats o no, però això té conseqüències. Quin és el cost d’una mesura i quin és el benefici? És el que es va posant a la balança. La veu possible, i quan, l’anomenada gripalització de la covid-19?Ha de ser un procés. Sempre hem dit que no hi haurà una data de final de la pandèmia. Si ens imaginem com estàvem i actuàvem fa un any, no té res a veure amb ara. Al final del camí esperem que sigui una malaltia més i es tracti com la resta, però intentaria no esperar canvis bruscos d’avui per demà. Soc més prudent i partidària d’un procés gradual d’anar fent petits canvis, amb marge per anar enrere si les coses es tornen a complicar.

“No dupliquem positius al mateix ritme que fa uns dies”

Elisenda Carrera serà la candidata d’Aliança Catalana a Vic

El 60% del coure que produeix La Farga prové del reciclatge

El curs arrenca amb menys infants i amb queixes per la manca de recursos per atendre la complexitat

Judit Serra s’incorpora com a directora de Creacció

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

La indústria catalana mira cap a la defensa: "Fer el manteniment d'un tanc i el d'un cotxe no és tan diferent"

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter

S'encén un autobús a l'Eix a Vilalleons

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”