“No tenia vocació per ser advocat i ara estic content d’haver exercit”

Jaume Puigdecanet, de Torelló, va rebre la setmana passada la medalla d’or del Col·legi d’Advocats de Vic pels seus 50 anys de col·legiat. Va ser advocat per casualitat. Sí. No tenia gens ni mica de vocació perquè era molt tímid. Mai hauria pensat poder actuar en públic, fer judicis, interrogatoris... Va ser un cúmul de casualitats que em van portar aquí. La primera casualitat va ser un canvi d’escola. Als 7 anys vaig anar a un col·legi on feien classe fins als 14. Hi havia alumnes de totes les edats i el professor no podia ensenyar batxillerat. El professor feia abusos, sempre castigava els més tímids i els que li semblava, encara que no fessis res. Ens feia quedar a les 12 i havíem de buscar caramels que se’ls amagava a cert lloc, que tenia la butxaca foradada. Això era molt violent. En aquell temps no podies dir-ho, potser no m’haurien cregut. Perquè em canviessin d’escola vaig dir que volia estudiar batxillerat i que com que allà no n’ensenyaven... Però el professor va venir a casa i va dir que ja m’ho ensenyaria ell de 12 a 1. No em va quedar altre remei que apuntar-m’hi. Vam ser tres, i els castigats sempre érem un dels tres. A la 1 cada dia un s’havia de quedar... Fins quan van durar els abusos? Al final vaig dir a casa que amb una hora no en tenia prou. Als 11 anys vaig demanar un canvi d’escola i vaig poder anar al col·legi Rocaprevera de Torelló. Allà vaig fer el batxillerat, dos cursos a la plegada per atrapar-ho per l’edat que tenia. La segona circumstància quina va ser? Al quart curs del batxillerat elemental hi havia l’assignatura de Física i Química, però no tenien diners per pagar un professor i ens ho ensenyava el de Literatura i Història, que no en tenia ni idea. Després havies de fer el batxillerat superior i com que de química no en sabia vaig triar lletres. I va arribar el moment de triar una carrera. Amb les lletres només podies triar Ciències Polítiques, Filosofia i Lletres, i Dret. Per les polítiques havies d’anar a Madrid i no tenia ganes de marxar i a part ja m’agradava la que és la meva dona. No em decidia. Havia fet classes als estius a 70 alumnes cada dia i gràcies a aquestes classes em vaig pagar tota la carrera. Però al final vaig pensar que amb Filosofia i Lletres acabaria fent de mestre i una cosa és fer-ho als estius i l’altra és tota la vida. Llavors em vaig matricular a Dret, però mai pensant a fer d’advocat. Què s’imaginava? Pensava fer de secretari d’Ajuntament o d’advocat d’empresa sense fer judicis. Al segon o tercer curs vaig descartar ser secretari en una època de dictadura. Al cinquè curs ja tenia la mili feta, que la feia als estius: soc oficial de l’exèrcit espanyol. Llavors vaig començar a fer de professor al col·legi Rocaprevera. Com va començar a fer d’advocat? Amb el senyor Antoni Camprodon, que era empresari, i altra gent vam constituir dues societats i em va dir que tenia d’advocat el senyor Joan Anglada Vilardebò, que era el degà i que el podia acompanyar perquè el conegués per si volia fer d’advocat. Hi vam anar un dissabte, l’havien operat i havia perdut clients perquè no els podia atendre com cal. Ell tenia 74 anys, l’edat que tinc ara jo, i em va donar dos expedients perquè li portés les dues demandes fetes pel dimarts. Jo estava a l’escola i no tenia pràctica però les vaig fer. Les hi vaig portar, va corregir alguna cosa i me’n va donar dues més. Llavors ja em va dir que anés a treballar amb ell. Va resultar que vaig fer d’advocat. Recorda el primer judici? Un dia arribo al matí, hi havia un judici penal al cap d’una hora i mitja. El senyor Anglada em va dir: “Ja el pots anar a fer tu”. Jo no n’havia fet cap, no havia estat mai a la sala de vistes i no sabia ni a quin cantó m’havia d’asseure. Un cop allà el jutge em diu: “Puigdecanet, és el primer judici que fa, oi?”. Em va fer acabar de posar nerviós. Vaig fer-lo molt nerviós però em va sortir molt bé, el vaig guanyar i em va fer agafar confiança. Des de llavors n’han vingut molts més i moltes hores dedicades a l’advocacia. Un any vaig comptar els judicis penals, en vaig fer més de 900. Llavors portava judicis civils, reclamacions de quantitat, herències, límits de finques... atenia la gent, visites, feia contractes de compravenda, de lloguer, preparar escriptures. Però treballant 13 hores diàries, amb tardes de diumenge incloses. Amb els fills només els dedicava pràcticament el diumenge al matí, és l’única cosa que em sap greu, no haver-me pogut dedicar prou a la família. Vaig treballar anys hores i hores, però a gust. Tot i no tenir vocació d’entrada... Sense tenir cap vocació al principi encara m’hi dedico perquè estic content d’exercir aquesta professió i veure que pots ajudar la gent. Potser tenia vocació i no ho sabia. La prova que he estat feliç tots aquests anys, que continuo exercint quan podria estar jubilat i m’han passat volant. Quan et passen les coses molt de pressa és perquè t’ho passes bé. M’hi ha ajudat molt tenir salut, bons companys de despatx, entre aquests el meu germà durant anys, i una excel·lent família.

“No tenia vocació per ser advocat i ara estic content d’haver exercit”

Recta final d’obres a la residència de Sant Julià i Vilalleons

Lluc Crusellas presenta la nova línia de mones per aquesta Pasqua

Arriben els Tres Dies de Santigosa, la gran festa del trial mundial a Sant Joan

Judit Serra serà la nova directora de Creacció

LA PREGUNTA

Té previst marxar per Setmana Santa?

Una detinguda per estafar un home en la compra d'un cotxe a Sant Hipòlit de Voltregà

Mor un home en un accident laboral a Ripoll

Ferit un camioner de Balenyà en un accident amb dos morts a l'Eix

El crac que comprava sabates a Vic

L’Hospital de Vic fa la primera operació amb cirurgia robòtica

Obre a les Masies de Voltregà El Ganxo, un nou bar musical

Laia Sala, de Torelló, entra en un programa de formació financera de CaixaBank per a estudiants

L'equip de govern de Vic rectifica i no eliminarà els casals d'estiu municipals

Veïns dels ocupes del carrer Ges Avall de Torelló demanen que l'edifici es declari infrahabitatge

Carme Molist i Emili Vilamala, premiats per les seves fotografies