Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

La notícia ha caigut com un gerro d’aigua freda, pel que implica, però sobretot perquè va arribar d’un dia per l’altre. Aquest divendres, l’equip docent de l’escola El Roser i les famílies encara estaven en xoc. Es fan creus que el 31 d’agost el col·legi tanqui portes després de 125 anys d’història i havent sobreviscut a moments tan costeruts com la inflació del cost de la vida després de la Guerra Civil, l’incendi de 1958 o el tombant dels anys vuitanta, quan la congregació religiosa que havia dirigit el centre des dels seus orígens va deixar Sant Julià. Hi ha trasbals a dins les aules –els alumnes estan tristos i no paren de fer preguntes–, però també a tot el poble i entre les famílies, que s’han trobat amb l’anunci sobtat del tancament a pocs dies de la preinscripció.

Segons la carta que van rebre dimarts de la Fundació Privada Puig i Cunyer, presidida per la família d’arquitectes Bofill, les pèrdues econòmiques que acumula l’escola –un centre concertat– són “importants”. La matrícula s’ha ressentit de la davallada de natalitat dels últims temps i la pandèmia ha acabat d’agreujar la situació, ja que seguint les directrius del Departament de Salut es va donar de baixa tots els alumnes interns i n’hi ha d’altres que han deixat el col·legi per les derivades “socials i econòmiques” de la covid. El text acaba amb un paràgraf que diu obertament que l’escola no obrirà el proper curs “malgrat els esforços, la il·lusió i el voluntarisme del patronat, la direcció i el professorat”. A hores d’ara, tot i això, no ha transcendit a quant pugen les pèrdues econòmiques i EL 9 NOU tampoc ha rebut resposta de la fundació.

Segons la Fundació Privada Puig i Cunyer, les pèrdues econòmiques que acumula l’escola són “importants”

Els professors i les famílies es queixen, de fet, que fins ara a ells ningú els havia comunicat que l’escenari fos tan crític. L’anunci del tancament primer va generar molta preocupació, però al llarg de la setmana s’hi ha sumat un sentiment d’indignació. No entenen que a la carta es digui que s’han explorat totes les sortides per salvar l’escola quan la notícia els va arribar data i beneïda. “Estem molt decebuts amb la manera com s’han fet les coses”, expliquen Alícia Descamps i Lídia Corbalan des de la direcció pedagògica, “estàvem il·lusionats amb la jornada de portes obertes d’aquest dissabte i justament ara teníem visites de famílies interessades a entrar a l’escola”. També apunten que fa només unes setmanes el personal va portar a terme una jornada de manteniment per iniciativa pròpia, i que ni tan sols aleshores se’ls va advertir de la possibilitat que el col·legi tanqués: “Va ser un dia bonic. Teníem la sensació de tornar a obrir les ales després de la pandèmia, però ens les han tallat de cop.” És en aquest sentit que les professores diuen que la família Bofill pot avaluar el “patrimoni arquitectònic” de l’escola, però no és conscient del “capital humà” de l’equip docent, les famílies i els nens i nenes que insuflen vida als passadissos, el pati o les classes. Al centre hi estudien actualment uns 220 alumnes i la plantilla està formada per una cinquantena de professionals.

Els professors i les famílies es queixen, consternats, que fins ara a ells ningú els havia dit que l’escenari fos tan crític

Com que el patronat no ha donat més explicacions que les de la carta, els pares i mares comparteixen la sensació “d’opacitat” i “desconcert total”. La majoria estan molt enfadats. És per això que l’AFA vol reconvertir la jornada de portes obertes d’avui dissabte en un dia de reivindicació, motiu pel qual convoquen a El Roser alumnes, professors, treballadors, exalumnes, veïns de Sant Julià i, en definitiva, qualsevol persona contrària al tancament. Jus Tienda, presidenta de l’associació, explica que d’entrada es van sentir desorientats: “Hem passat un primer dol fortíssim. Els nens ploren i ens demanen coses que no tenim prou informació per contestar. Creiem que el tancament és fruit d’uns Bofill que desconeixen la vàlua de l’equip de l’escola, la seva història i el que representa pel poble.” Ara han engegat l’ofensiva per redreçar la situació, amb l’objectiu que no s’arribi a materialitzar aquest escenari.

PLACES A CENTRES PÚBLICS
Des de l’Ajuntament de Sant Julià, Joan Carles Rodríguez explica que sabien que els números de l’escola “no anaven massa bé”. Tot i això, va ser divendres, en una reunió amb la família Bofill, quan es van fer càrrec de la magnitud real del problema. Ara estan pendents de més informació de part de la Fundació Puig i Cunyer, però l’alcalde assegura que el dèficit que arrossega és “absolutament inassumible per l’Ajuntament”, a banda que després s’hauria de veure com garantir la viabilitat del centre. “És una escola que se l’estima molta gent. La quitxalla, les famílies, les generacions que hi han passat i sobretot el professorat, que els últims temps ha fet un esforç immens de renovació i empenta”, diu Rodríguez. L’equip de govern atribueix haver arribat a una situació com l’actual a la “mala gestió” de la fundació durant anys.

Segons la carta que van rebre les famílies, tots els infants empadronats a Sant Julià tindran plaça a l’escola pública Bellpuig i els alumnes de Secundària, a l’institut de Calldetenes. Aquesta sortida, però, no convenç els pares i mares. Alguns dubten de si en aquests centres realment hi ha prou capacitat per acollir els alumnes procedents d’El Roser i, si és així, en quines condicions. “Seria incoherent que els nostres fills i filles acabin en barracons quan aquí tenim una escola privilegiada, i amb un equip docent excepcional”, defensa Tienda. Altres famílies destaquen que havien fet l’aposta per un model concertat i un col·legi amb un “projecte educatiu diferent, que no es pot trobar enlloc més de la comarca”.

Jus Tienda, presidenta de l’AFA: “Hem passat un primer dol fortíssim. Els nens ploren i ens demanen coses que no tenim prou informació per contestar”

L’altra gran llosa ha caigut a sobre el poble. Aquests dies a Sant Julià s’hi respira perplexitat i consternació. La prova que El Roser, més que una escola, és una institució. Hi han passat fins a tres generacions d’algunes famílies, però el centre també s’ha distingit pel vessant històric de col·legi d’orfes, les investigacions meteorològiques del pare Manuel Cazador i esdeveniments com el cros escolar o el Torneig de Bàsquet de Sant Julià.

Una altra derivada del tancament de l’escola és que el municipi es quedarà sense educació secundària. Segons l’alcalde, l’Ajuntament ja ha transmès al Departament d’Educació que “això no pot passar” i la prioritat actual és atendre les famílies: “Hem de veure totes les opcions que els podem oferir de cara al curs que ve, però llançant un missatge de tranquil·litat en el sentit que assegurarem les places.”

EL VINCLE DE LA FAMÍLIA BOFILL
El col·legi ja va estar en perill de tancament el curs 1990-1991, quan la congregació dels Fills de la Sagrada Família va deixar-ne tant la titularitat com la direcció. Uns anys abans havia entrat en vigor la Llei de Fundacions Privades de Catalunya, que implicava canvis, i també s’havia de buscar l’encaix amb la nova Llei Orgànica General del Sistema Educatiu (LOGSE).

En aquell moment, a més a més, ja hi havia problemes econòmics i havia baixat la població en edat escolar. La situació la va capitanejar en primera persona Emili Bofill i Benessat, avi de Ricardo Bofill Maggiora, que és qui firma la carta que van rebre les famílies dimarts. Segons queda recollit al llibre Cent anys d’escola. Del Col·legi d’Orfes al Col·legi del Roser, editat el 1997, el patronat es va dedicar decididament a trobar una solució que assegurés la continuïtat del projecte. Bofill i Benessat “era conscient que, si s’interrompia l’activitat docent, encara que fos només un curs, seria impossible evitar la pèrdua d’alumnes”. Amb la intercessió de l’exalcalde Lluís Fiter, finalment es va contractar com a director general Sebastià Álvarez, president de la Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Catalunya i estiuejant de Sant Julià, que continua en el càrrec.

Entre els dubtes que planen al voltant de la situació actual hi ha si l’ha precipitat la mort de Ricard Bofill Leví, que va traspassar el gener passat. Actualment la família gairebé no té relació amb el poble, tot i que l’alcalde explica que en la reunió de la setmana passada sí que van manifestar preocupació pel professorat. Una altra incògnita és què passarà amb l’edifici, elegant i d’estil modernista, però molt gran i que s’hauria de rehabilitar abans d’assumir qualsevol altre ús.

UNA ESCOLA PER A NENS ORFES DE 10 A 14 ANYS
Els orígens d’El Roser es remunten al 1890, quan l’empresari Josep Puig i Cunyer (de Breda, però estiuejant a Sant Julià) va deixar escrit a l’herència que la seva fortuna es destinés a la construcció d’una escola per a nens orfes de 10 a 14 anys. Inicialment tenien pre-ferència els que es volien dedicar a l’agricultura. Qui es va cuidar de mate-rialitzar aquest desig va ser sobretot Francesc de Paula Benessat i Folch, el seu cunyat, encarregant la construcció de l’edifici i confiant-ne la direcció a la congregació dels Fills de la Sagrada Família.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Tirarà petards per sant Joan?

En aquesta enquesta han votat 1609 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.