La collita de cereals a Catalunya ha baixat un 33% aquest 2019 respecte a l’any anterior. Però la comarca que millor rendiment ha tret és Osona, “perquè ha tingut tant un bon comportament en ordi com en blat”, segons explicava aquest dijous a Vic la presidenta d’Asaja, Rosa Pruna, associació que ha recollit i presentat el balanç. “Estem parlant de bones collites puntuals però no generals”, deia Pruna, que afegia que ja “portem tres o quatre anys que no es fan collites de cereals (blat, ordi i civada) d’1,2 milions de tones com abans”. El 2019 s’ha quedat en una producció de 793.888 tones recollides en una superfície de 269.133 hectàrees.
Pruna va explicar que “ens afecta el canvi climàtic. Aquest any passat la sembra es va retardar dos mesos perquè no parava de ploure i després, quan convenia aigua, vam estar tres mesos sense ni una gota”. L’afectació més important ha estat a Lleida i en canvi a Girona fins i tot ha augmentat una mica. “En comarques com el Vallès s’han quedat curts, tot i que l’ordi ha tingut un bon comportament arribant en algun punt als 5.000 o 6.000 quilos per hectàrea”, deia, mentre destacava que Osona ha tingut rendiments de blat i ordi “boníssims, entre els 5.000 i els 7.000 quilos per hectàrea”. La raó és que les pluges van arribar al moment de granar, entre 15 i 20 dies més tard que els altres, “i això els ha beneficiat”. A l’Alta Anoia s’han aconseguit 6.000 quilos d’ordi i 3.000 de blat per hectàrea.
Aquest descens té a veure amb els canvis de temps però també amb el canvi de cultiu els darrers anys, passant del cereal a la colza. I el que no s’ha comptabilitzat encara és el cultiu del blat de moro –important a Osona, on es fa doble collita–, perquè encara “no s’ha recol·lectat”, segons afegeix el tècnic d’Asaja Francesc Salvà.
Pruna va explicar que els descensos fan pensar a trobar “llavors més resistents, com el blat d’espelta, que ja s’està recuperant en algunes zones” o adaptar els cultius a aquests canvis de temps. El descens ha estat general. A Espanya ha baixat un 26% i a Europa, un 0,6%, “que sembla poc però es nota que s’ha perdut la tranquil·litat climàtica a Europa”.
“Agraïm la contundència del DARP amb les accions dels animalistes”
Els responsables d’Asaja van voler agrair al DARP i a la consellera “la contundència amb què han respost davant les accions dels animalistes a diverses granges” (vegeu pàgina 7). També, però, reclamen a la Generalitat que els ajuts donats als ramaders per les pèrdues dels incendis siguin “ajuts i no crèdits tous”.
{{ comment.text }}