Osona i el Ripollès es replantegen el sistema d’assistència alimentària

El model per garantir el dret a l’alimentació de moltes famílies amb dificultats econòmiques d’Osona i el Ripollès en general passa per, quinzenalment, anar a recollir una cistella al banc d’aliments. El fet de decidir què dinaran o soparan cada dia a vegades no va lligat a les seves necessitats, sinó al contingut d’aquesta cistella. Des dels serveis socials d’Osona i el Ripollès admeten que alguns usuaris s’han cronificat i fa anys que utilitzen el servei, de manera que “hem d’avançar cap a l’empoderament de la població per resoldre els problemes alimentaris”, apunta Joan Carles Rodríguez, president del Consorci Osona de Serveis Socials. Elisabeth Ortega, directora del Consorci de Benestar Social del Ripollès, assegura que arran de la crisi hi ha gent a qui “li costa sortir d’aquesta situació”; per aquest motiu, aquest any des de l’ens es plantegen fer una revisió del model. A les dues comarques el debat sobre el futur de l’assistència alimentària està sobre a la taula.
En el cas osonenc a principi de mandat ja van començar a analitzar “com ateníem la població que té dificultats per accedir a l’alimentació”, diu Rodríguez. En aquest sentit es va treballar conjuntament entre el Consell Comarcal i Càritas Diocesana de Vic i ja s’han fet passos com en els casos de Torelló i Sant Pere, on s’ha decidit prescindir dels rebostos solidaris i utilitzar targetes moneder per canalitzar els ajuts i que els usuaris puguin anar a la xarxa normalitzada d’establiments. D’aquesta manera es pretén “dignificar” el procés evitant anar als bancs d’aliments i fer cues a fora. Rodríguez assegura que fins ara “el sistema ha estat massa assistencialista” i que cal avançar cap a “l’empoderament”, encara que admet que el canvi de sistema és més car. Tot i això, afegeix, es tracta d’una “aposta política”, cap a la qual aquest any també entraran altres municipis com Sant Julià, del qual és alcalde Rodríguez, Calldetenes o Santa Eugènia. L’empoderament i l’autogestió, expliquen Rodríguez i Sandra Costa, de Càritas Diocesana de Vic, passa també per anar més enllà d’un “model tradicional pal·liatiu” en el qual “no ataques les causes” i fa que els usuaris siguin “dependents institucionals”, una situació que s’acaba “normalitzant i genera més exclusió social”. El model, afirmen, ha de dotar els usuaris de les eines necessàries per sortir de la roda. Com apunta des del Ripollès Ortega, “al final l’objectiu és activar la persona perquè torni al mercat laboral” i deixi de dependre de l’assistència social.
Costa i Rodríguez diuen que per exemple en el cas de Torelló, o Sant Pere, en el procés de canvi es va intentar “respectar que els voluntaris fessin el canvi de mirada”. En aquest cas van fer un pas més gran en el canvi, però hi ha altres municipis com Ripoll o Centelles que han apostat per bancs tipus supermercat, o experiències com les cuines de Sant Pere o els horts de Prats, que serveixen perquè els usuaris també adquireixin certes habilitats socials.
El delegat del Banc d’Aliments a Osona, Sebastià Raurell, explica que en general el nombre d’usuaris en els darrers anys “no ha variat gaire” tot i que hi ha “una rotació”, i apunta que en el marc del debat, en trobades amb el Consell Comarcal d’Osona, plantegen també si els aliments que es donen “són els correctes”. Rodríguez, i Sandra Costa, de Càritas Diocesana de Vic, apunten que arran de l’anàlisi van detectar que era important que els usuaris puguin portar “una bona dieta”, ja que no sempre és possible disposar de productes frescos i en alguns casos acaben acumulant per exemple molts paquets de pasta o d’arròs que en ocasions es caduquen. Ortega explica que a Ripoll es van adonar d’aquesta acumulació de productes que els usuaris no necessitaven i va ser un dels motius del canvi cap al supermercat, un model que també volen posar a debat.
Un altre dels aspectes que apunten i sobre el qual “cal un canvi de mirada” en la societat és el malbaratament alimentari, pel qual, diuen, caldria treballar des de diferents àmbits i desfer-se de la idea que “les sobres són per als pobres”. El futur passa perquè tothom pugui triar el plat que vol tenir a taula, i el debat també és sobre la taula.