Osona podria fregar els 180.000 habitants d’aquí a 20 anys, segons les dades de projeccions de població que ha fet públiques l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) basant-se en els habitants del 2018. Segons les mateixes estadístiques, el Ripollès podria tornar a superar el llindar dels 25.000 a partir del 2028. Aquest és l’escenari mitjà que planteja l’estudi que es fa basant-se en supòsits sobre l’evolució futura de la fecunditat, la mortalitat i la migració. Les dades també preveuen un escenari baix i un d’alt. En el més baix, per exemple, el Ripollès fins i tot podria perdre un miler d’habitants i Osona arribar només als 164.000. En la projecció més alta, Osona fregaria els 200.000 i el Ripollès arribaria fins als 27.757, mai als prop de 30.000 que tenia el 1981.
Segons el sociòleg Jordi Collet, vicerector de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC, hi ha diversos factors que s’han de tenir en compte en aquest tipus de projeccions i que podrien fer que s’arribés a un escenari o un altre. Un fet que “afectaria la població enormement”, per exemple, és un possible desdoblament de la línia de tren R3 que escurcés el temps d’arribada a Barcelona, ja que facilitaria traslladar-s’hi per anar a treballar. També podria influir en un augment de la població la instal·lació de determinades empreses que aportessin llocs de treball a Osona o el Ripollès. Si es manté la situació actual, el creixement serà més moderat, amb un envelliment de la població i poca natalitat, com mostren les dades. Segons l’Idescat, el creixement es donaria sobretot per la immigració, ja que el creixement migratori ja ara és del 98% respecte al natural, una xifra que anirà baixant amb el 87% el 2028 i del 85% el 2038. En el cas del Ripollès, on el creixement natural ja el 2018 va ser negatiu, amb més defuncions (304) que naixements (156), es preveu que en els propers 20 anys continuï així i el lleuger creixement de població es doni per les migracions.
Collet apunta que en franges d’edat es preveu un envelliment de la població, sobretot a les zones rurals. De fet, en dades del 2018, a Osona el nombre d’habitants d’entre 0 i 15 anys i el de més de 65 està força igualada, mentre que d’aquí a 10 anys els més grans superaran en 10.000 persones els joves i el 2038 en 19.000. Al Ripollès la gent de més de 65 anys ja són gairebé el doble que les de 0 a 15 anys a l’actualitat i la diferència cada vegada serà més gran en detriment dels joves. El sociòleg explica que pel que fa a la natalitat, les famílies migrades “adopten patrons dels autòctons”, de manera que la primera generació potser té més fills però en la segona ja baixa. Catalunya, recorda, “té un dels índexs de fecunditat més baixos del món”, amb una mitjana d’1,35 fills per dona. Així, les famílies tenen menys fills i “l’esperança de vida s’allarga”. Ara es troba als 86 anys en les dones i en 81 en els homes i s’estima que “cada dècada augmenta un any de mitjana”. Per contrarestar la baixa natalitat se suplirà la mà d’obra amb migracions. Collet també apunta el que és una “tendència mundial”, la concentració de la població a les ciutats i el despoblament de les zones rurals. Explica que ja “històricament” a Osona la línia de la C-17 és on es concentra el 80% de la població i que és un fenomen que “continuarà en augment”.
En llocs com Sant Joan de les Abadesses porten a terme campanyes per créixer. Unes 80 persones o famílies han seguit el procés i hi ha més de deu casos que han anat a Sant Joan o al Ripollès. Núria Serrat, tècnica de l’Agència de Desenvolupament del Ripollès (ADR), assenyala que la iniciativa ha donat resultat en els casos en què els usuaris han entès que ells eren la part activa. D’altra banda, moltes experiències s’han truncat, no tant per un tema laboral sinó per l’habitatge: no troben pis o no troben la tipologia d’habitatge que busquen. L’alcalde Ramon Roqué fa una bona valoració de la campanya: “Hem set actius explicant allò que proposem a la gent que hi vol viure, com els serveis, l’educació, la natura o el patrimoni, i hi hem sabut arribar”.
Canvi de rasant
Gerard Fernández té 34 anys i viu a Ogassa des de fa dos mesos i mig. Les circumstàncies personals –els seus pares van morir abans que complís els 30– i el fet que no tingui parella fan que no tingui gaires lligams –a banda del seu germà– i hagi decidit deixar el barri del Carmel de Barcelona. Allà hi tenia feina (treballava des de feia 13 anys en el control i manteniment de l’aigua al Club Natació Catalunya), amics i la vida solucionada. Ja havia provat un canvi d’aires més gran anant a un poble de Galícia l’any passat, però amb deu dies ja va veure que no sortiria bé. Quan va tornar a finals de l’any passat continuava amb el desig de marxar, just quan va veure una notícia del 3/24 sobre la campanya santjoanina per atraure veïns.
De seguida va començar a moure’s. Primer va trucar, més tard va venir amb un amic a veure el poble, i un cop decidit va pujar amb tren i va començar a buscar feina i casa. No va trobar pis a Sant Joan i va anar a viure a Ogassa, fet que l’ha obligat a comprar un cotxe de segona mà. Fins que l’ha tingut, ha baixat i pujat en bicicleta, fins i tot amb la compra. La feina l’ha trobat al bar Centre, tot i que mai havia fet de cambrer: “És una feina que no has fet mai, en un poble que no coneixes… algun dia que hi havia partit de Champions em volia posar a plorar”. Amb tot, el seu caràcter lluitador i la paciència que destaca que han tingut “en Xevi i la Mari” (els propietaris) i tots els companys ho han fet tot molt més fàcil. També reconeix que treballar en un bar li ha permès conèixer molts veïns. Si algun dia ha estat dur, quan arriba a casa agafa un disc de Dead Can Dance de la seva llarga col·lecció de vinils i escolta la veu de Lisa Gerrard per desconnectar. La música és la seva passió (ha treballat com a DJ i produeix els seus temes) i el seu objectiu és trobar una feina relacionada o una que li permeti tenir més temps per gaudir-ne.
