10.802 és la xifra total d’armes que hi ha a Osona, al Ripollès i al Lluçanès. Segons dades facilitades per la Guàrdia Civil, cos responsable d’autoritzar-ne les llicències, a Osona n’hi ha concretament 6.762, al Ripollès, 2.802 i al Lluçanès, 518.
Tenint en compte les últimes dades de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya, a Osona i al Lluçanès hi ha unes quatre armes (4,34%) per cada 100 habitants, mentre que al Ripollès, aquesta xifra s’enfila a onze (10,86%) per a cada 100 veïns.
Són moltes o poques? Fonts de la Guàrdia Civil es regeixen per les estadístiques que recull l’Small Arms Survey (SAS), un projecte independent de recerca que proporciona informació sobre aspectes relacionats amb les armes i la violència armada.
La iniciativa calcula que Espanya té una mitjana de 7,5 armes per cada 100 habitants. El percentatge està molt per sota d’altres països d’Europa, com Àustria (30), Portugal (21,2), França i Alemanya (19,6) o Andorra (14,1).
L’exemple extrem és els Estats Units d’Amèrica on estan armats fins a les dents, amb una mitjana 120,5 armes per cada 100 habitants, és a dir, més pistoles que persones. Per tant, en comparació amb la resta, tant a aquestes tres comarques com a l’estat espanyol, hi ha poques armes.
“Espanya és un dels països on és més complicat tenir una arma de foc. És dels més restrictius tant per la possessió, com l’ús o l’adquisició de munició”, subratllen des de la Guàrdia Civil.
Una restricció que té molt a veure amb tenir una història marcada pel terrorisme. Es calcula que a l’estat espanyol hi ha 3,5 milions d’armes, de les quals unes 800.000 són il·legals.
Fonts de l’institut armat remarquen que, també en comparació amb la resta, aquesta xifra és “una anomalia”: “En gairebé tots els països hi ha més armes il·legals que registrades legalment”. Precisament, a Espanya la major part d’incidents violents que hi ha amb armes els protagonitzen les il·legals.
MÉS D’UNA ARMA, SOBRETOT DE CAÇA
En aquesta radiografia d’armes, cal tenir en compte que una persona pot tenir-ne més d’una. Si féssim el símil amb el carnet de conduir i el cotxe, diríem que una persona pot tenir una llicència d’arma (carnet) i fer-ne servir més d’una (més d’un vehicle).
Seguint amb l’exemple, cada arma ha de tenir una guia de pertinença com si es tractés del permís de circulació del cotxe. De fet, tal com es pot veure a la taula, el més habitual, a Osona i arreu, és que hi hagi més llicències que armes.
Això bàsicament es deu el fet que la gran majoria d’armes que hi ha estan destinades a la caça. El tipus de llicència que es necessita en aquests casos són la D i la E, que fan referència als permisos per a la caça major i menor.
Tant a Osona, com el Ripollès o el Lluçanès –són el 90%– predominen les armes de llicència E (escopetes de caça, ratllades per a tir esportiu del calibre 5,56, ballestes o armes per llançar caps) i després les de llicència D (rifles per a la caça major).
En el primer cas (E), el nombre no pot excedir de sis escopetes o de sis armes llargues ratllades per a tir esportiu, ni de dotze armes en total; en el segon (D) se’n poden portar i fer servir cinc, i se’n poden adquirir tantes com càpiguen a l’armer on es guardin.
Aquesta tendència d’armes destinades a la caça és la que se segueix a tota la demarcació de Barcelona, i a la resta de Catalunya i Espanya. “Són les armes més comunes. De les 2,7 milions que hi ha registrades a Espanya, aproximadament 2,4 estan vinculades a la caça”, declaren fonts de la Guàrdia Civil.
Després d’aquest gran grup hi ha les armes de llicències F (per a la pràctica de tir olímpic o qualsevol altra modalitat esportiva) i les d’autorització especial. Aquestes fan referència a les que tenen un valor històric o són antigues, és a dir, les que té un col·leccionista. Pel que fa als menors, hi ha una autorització especial per usar armes, que sempre s’han de fer servir en presència d’adults.
I més enllà d’aquests, qui pot tenir-ne? Segons el reglament d’armes, cal ser major de 18 anys i resident a Espanya (amb DNI o permís de residència). Com per a l’obtenció del carnet de conduir, cal superar uns exàmens que acreditin que s’està en bones condicions psicofísiques per fer-les servir.
D’altra banda, no es poden tenir antecedents policials o penals incompatibles amb la possessió d’una arma. “Avaluem tots els registres que puguin suposar un perill per aquesta mateixa persona [autolesions] o per a tercers”, remarquen.
Un cop s’ha obtingut una llicència, s’ha de renovar cada cinc anys. Paral·lelament, si la Guàrdia Civil té constància que una persona amb llicència ha comès algun incident conflictiu i hi ha una denúncia o sentència, s’inicia un procés de revocació per retirar-la-hi. Tal com exposen des del cos, “cada any se’n fan centenars i milers”.
LA LLICÈNCIA B, LA MÉS RESTRICTIVA
Es pot demanar una llicència d’armes per dos motius principals: per seguretat o per esport (competicions o caça). De totes les llicències, la més restrictiva és la B, que només es pot demanar per seguretat i que fa referència a armes curtes, com revòlvers o pistoles.
Va des d’aquells casos de persones que han estat amenaçades per terroristes o crim organitzat, fins a jutges, fiscals, personal diplomàtic o joiers. Estan molt restringides perquè són armes que ocupen poc espai i són fàcilment ocultables.
De fet, es resol cas per cas des de Madrid i es triga molt més temps a obtenir aquest permís que qualsevol altre. Cada llicència empara únicament una arma. A Espanya hi ha unes 8.000 llicències tipus B. A Osona i el Ripollès, n’hi ha 8.
LES ARMES DE LA POLICIA
Les armes dels cossos i forces de seguretat estan emparades en la llicència A, des d’agents dels Mossos d’Esquadra, fins a efectius de la Guàrdia Civil, Policia Nacional o policies locals. Habitualment, cada agent disposa de l’arma de dotació –que pertany al cos policial– i pot tenir altres armes en funció de les tasques que desenvolupi o la categoria que tingui. Cada cos policial gestiona les seves.
Com a exemple proper, a la comissaria dels Mossos de Vic hi ha unes 160 armes curtes. Més enllà d’aquestes, en fan servir d’altres que no estan a l’abast de la població, com podria ser un rifle de franctirador.
Sigui com sigui, totes les armes que té o fa servir un policia –per exemple, si també és caçador– han d’estar vinculades a la seva llicència A.
I es poden emportar l’arma de dotació a casa? Depèn del cos. La gran majoria d’agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, sí; els Mossos d’Esquadra, l’Ertzaintza i les policies locals la deixen a l’armer de la seva unitat. Malgrat aquestes normatives, fonts de la Guàrdia Civil remarquen que “gran part dels policies i guàrdies civils no se l’emporten a casa”.
Darrerament, la tinença d’armes en policies ha estat notícia pel cas colpidor d’un policia nacional jubilat que va matar a trets les seves exparelles i després es va suïcidar.
Tot amb la mateixa arma particular. Quan un agent es jubila –o agafa una excedència o la baixa– ha de retornar l’arma oficial.
Si posteriorment vol tenir armes, ha d’obtenir una llicència. “Quan canvia la situació administrativa, canvia la relació amb les armes”, detallen des del cos. Paral·lelament, els mateixos cossos policials també poden demanar o directament suspendre, en el cas de la Guàrdia Civil, una llicència per problemes psicològics de l’agent, “si el psicòleg de la unitat creu que pot ser un risc per a ell mateix o tercers”.
Els policies jubilats, doncs, poden demanar les llicències que considerin, des de caça (D i E) fins a una de seguretat (B) perquè, per exemple, han participat en operacions contra la delinqüència organitzada o el terrorisme.
“En moltes ocasions, es concedeix la llicència B, però quan arriba la renovació [al cap de 5 anys i quan l’agent en té 70] no s’acaba atorgant”, expliquen. En aquest sentit, reiteren que hi ha molt poques llicències B en tot l’estat: 8.000. “La gran majoria no la tenen”.
En la taula proporcionada per la Guàrdia Civil no hi consten aquestes llicències A ni tampoc la C, que està reservada a personal de seguretat privada, com vigilants privats o escortes.
Sigui com sigui, des de l’institut recorden que, a diferència dels Estats Units, “tenir una arma no és un dret”, sinó que és una habilitació administrativa que es concedeix o no segons uns requisits. Sense cap mena de dubte, “és una gran responsabilitat”.
