Darrere dels productes làctics que surten diàriament de Granges Comas s’hi amaga la història d’un dels masos més emblemàtics de Santa Eugènia de Berga, el Mas Roure. Però també, l’empenta de tota una nissaga de pagesos que, després de quatre generacions, han aconseguit fer realitat un somni a l’abast de pocs: passar de masovers a propietaris de la finca. Amb la il·lusió i el respecte que els mereix la història que els precedeix, han iniciat un procés de rehabilitació del mas, que en un futur també podria hostatjar nous projectes vinculats a Granges Comas.
El Mas Roure –documentat registralment com la finca número 1 del municipi– té les arrels entre els segles XII i XIII, si bé l’actual fesomia la va començar a prendre a partir del segle XVII. Entre 1622 i 1837 va ser propietat del Capítol de Canonges de Vic, fet que n’explica alguns dels elements arquitectònics que encara conserva, com una escalinata posterior en forma de calze o l’antiga capella dedicada a sant Pere, avui reconvertida en masoveria annexa –part del seu campanar d’espadanya es va reubicar al mateix jardí posterior, prenent forma de font–. El 1840, poc després de la desamortització de Mendizábal, la finca va passar a mans de la família Carbó, una nissaga benestant de Barcelona, que en aquells anys també va comprar altres finques del terme, com el Mas Gener. Cap a finals del segle XX els Carbó es van emparentar amb els Monteys, a l’últim dels quals la família Comas van comprar la propietat.
La història del Mas Roure es vincula a la de la família Comas a partir de 1925, quan Ramon Comas i Ramona Molins hi arriben per fer de masovers, acompanyats pels seus 11 fills (encara en tindrien dos més, ja al mateix mas). Curiosament, però, una branca d’avantpassats de la família ja n’havien estat masovers entre els segles XVII i XVIII. Avui, els avis Ramon i Ramona estarien orgullosos de veure com els nets i besnets han aconseguit plantar-hi definitivament les arrels.
Aquests últims anys, encara com a masovers, una part de la família ja vivia en l’annex de la casa principal, just on hi havia hagut la capella. Ha estat ara, en tenir accés a les plantes nobles, que n’han pogut admirat les estances i, alhora, constatar la profunda rentada de cara que els convé. Des de la planta baixa, amb les antigues corts o la cuina amb el seu forn, fins a les habitacions, el menjador amb la llar de foc, l’antiga carbonera o la gran balconada, que ofereix unes vistes espectaculars.
De fet, les tasques de restauració de les diferents dependències de la finca ja van començar fa uns mesos pels seus exteriors, agençant l’antic femer o la cabana que havia fet de cavallerissa. Saben que el procés vol el seu temps, però no escatimaran entusiasme: “La història no es compra ni es ven”, deixa anar Josep Comas, tercera generació de la nissaga juntament amb Ramon Comas, exalcalde del municipi. L’objectiu, anar recuperant tota l’autenticitat de la finca, perquè, d’alguna manera, també continuï formant part “del patrimoni del poble”. Amb la força de les arrels.
DELS CANONGES A LA MAMÁ DEL MILLÓN
El Mas Roure amaga un munt de vivències singulars, algunes fins i tot dramàtiques, vinculades a la Guerra Civil. Mentre va ser propietat dels Carbó, per exemple, es va fer molt popular una de les seves inquilines, Mercè Carbó, que a finals dels anys 60 es va convertir en la mamá del millón, després de guanyar el concurs Un millón para el mejor, que presentava Joaquín Prat a TVE. Dels més de 200 anys que va pertànyer al Capítol de Canonges en resta algun element arquitectònic, com l’escala posterior en forma de calze (a la dreta). A l’esquerra, el mas a principis del segle XX, amb la bassa frontal, ja desapareguda. La família també conserva documentació que testimonia les relacions “gairebé feudals” que antigament mantenien propietaris i masovers.
QUATRE GENERACIONS
Coincidint amb una trobada familiar que va tenir lloc el passat mes de juny al mateix Mas Roure, Imma Comas, mestra jubilada i cosina de Ramon i Josep Comas, hi va presentar l’arbre genealògic que havia confeccionat després de mesos buscant i rebuscant entre arxius. Els primers Comas de la mateixa branca que ha pogut documentar es remunten a finals del segle XV, amb un tal Antoni Comas, al mas del mateix nom de Sant Martí de Centelles. No serà fins a principis del segle XVII que el matrimoni format per Gabriel Comas i Maria Sabatés trasllada aquesta branca familiar a Santa Eugènia de Berga. Les quatre generacions posteriors es van dedicar a fer de teixidors de lli; les següents ja es va abocar de ple a la pagesia.
