Apunts d’un final de pandèmia: dels vaccins i dels comerços
Dilluns, 10. A primera hora del matí, cua moderada al Recinte Firal de Vic per a la vacunació (o vaccinació, com més us plagui). L’objectiu era no esperar ni un minut en el moment en què fos possible. Ens hem queixat de moltes coses durant la pandèmia, però les que van bé s’han de dir. Agilitat en la sol·licitud de cita per la web, avís i recordatori rebut per SMS (qui ho havia de dir, que algun dia en tornaríem a estar pendents!), i gran organització a dins del pavelló, des de la facilitat per acreditar la cita amb la targeta sanitària fins a l’amabilitat (i l’eficiència indolora) amb què la infermera executa la punxada. Fins i tot l’atenció posterior d’una persona que es va marejar, i les indicacions per saber quan ens toca la segona dosi. Un deu. I el més important de tot: ja tenim un xic d’immunitat! Fa un any just vaig poder cobrir el primer acte cultural presencial després de la pandèmia: la Festa Verdaguer de Folgueroles, reduïda a una emotiva ofrena floral. Si algú m’hagués dit que ara estaríem rebent el vaccí i preparats per a una nova Festa Verdaguer quasi normal, no m’ho hauria cregut. Fa un any, el president Torra sortia per televisió amb cara postcovidiana i preocupada, i diumenge serà a Folgueroles parlant de mossèn Cinto.
Dimecres, 12. Passo per da-vant de l’oficina de Bankia al carrer Verdaguer. Penso que li deuen quedar quatre dies, estant com està a pocs metres de l’oficina central de La Caixa. Serà un altre local buit. La ciutat s’ha anat esquitxant d’aquests no-llocs comercials: aquí una entitat bancària que s’ha fusionat, allà un restaurant que no ha resistit els horaris limitats, més enllà una franquícia que ha marxat perquè ara ja ho ven per internet… A tot arreu ha passat més o menys el mateix, amb petites variacions locals. Potser ara ens adonarem de com trobem a faltar les botigues. O potser no, perquè ja ens va bé Amazon i el repartidor que ens ho porta a casa, al preu de més contaminació i sous precaris. Però és innegable que sortim de la pandèmia amb ciutats menys vives i més tristes