La partida dels ajuntaments per als pressupostos participatius no arriba a l’1% a gairebé cap municipi

En els darrers anys, els pressupostos participatius s’han convertit en una eina habitual dels ajuntaments catalans per promoure la participació ciutadana en la presa de decisions. Els consistoris d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès no se n’escapen i han incorporat aquest mecanisme que permet decidir, per votació popular, a quines propostes es destina una part del pressupost municipal.Malgrat que es tracta d’una iniciativa que vesteix l’acció de govern, la dotació econòmica que s’hi dedica acostuma a ser minsa. Repassant els números d’alguns ajuntaments d’aquestes tres comarques, representa menys de l’1% del pressupost total, sense tenir en compte ni els recursos humans per desenvolupar els projectes guanyadors o altres processos participatius. En altres paraules, per cada 100 euros del pressupost no s’arriba a invertir ni un euro en aquesta iniciativa popular. Tal com es pot observar a la taula, no s’assoleix l’1% ni a Vic ni a Prats de Lluçanès ni a Tona. Entre els municipis que el superen, només hi ha Campdevànol, que se situa a l’1,2%. EL NOM NO ACABA DE FER LA COSAD’altra banda, i més enllà d’aquest percentatge, els esforços humans i econòmics que acostumen a fer els ajuntaments –amb campanyes informatives i de difusió, punts de votació electrònics o físics, s’accepten o es descarten criteris tècnics…– no es tradueixen en el percentatge de participació. És a dir, el nom de “participatius” no acaba de fer la cosa, sobretot en les poblacions més grans, on les xifres són generalment baixes, com Vic o Torelló.A Vic, la primera experiència va ser entre el 2014 i el 2015 i es va interpel·lar tota la ciutat. Llavors el percentatge de participació es va situar en el 3,77%. A partir del 2016, es va dividir el municipi en les tres zones de la festa major (Merma, Vella i Nen). Les xifres van ser força estables: a la zona del Merma, del 4,13% (2016) i el 4,36% (2020); a la de la Vella, del 3,25% (2017) i el 4,23% (2021), i la del Nen pot presumir de les més alts, 6,21% (2018) i 5,92% (2022). Per aquest mandat, del 2023-2027, s’ha tornat a interpel·lar tota la ciutat i es fixa un període de tres anys de marge per desenvolupar els projectes guanyadors.Ara mateix, de fet, els veïns poden votar fins al 10 d’octubre entre 22 propostes finalistes. El regidor de Participació, Xavier Farrés (Ara Vic), avança que actualment el percentatge de participació supera el 2%. L’objectiu és “el màxim”, però es donarien per satisfets assolint un 4%, una xifra semblant a la resta de municipis de dimensions similars. “La participació depèn de l’interès de la gent. No els podem obligar a votar”, afegeix. Sigui com sigui, Farrés subratlla que es tracta d’una “eina útil” i per la qual el govern aposta.A Torelló, el projecte guanyador d’enguany l’han decidit 77 persones de les 243 que van participar-hi. Això representa un 1,92% del cens. En els darrers anys, no s’ha arribat al 3%: 1,13% (2024), 2,33% (2023), 2,76% (2022) i 1,45% (2021). Des de l’Ajuntament, s’ha fet una crida a la ciutadania per millorar els pressupostos a través d’un formulari, que estarà obert fins al diumenge 5 d’octubre. A Tona, la quarta població més gran d’Osona, es va tocar sostre en participació amb la darrera edició, quan es va arribar al 7,74%. En aquest municipi s’hi destinen uns 51.500 anuals. A més dels pressupostos participatius generals i els reservats al jovent, enguany s’hi afegiran els infantils (vegeu notícia a la part central). El regidor de Participació, Guiu Grau, subratlla que “és una prioritat” pel govern, malgrat reconèixer que costa que “la gent participi” i s’ha d’anar “picant pedra”.Alguna de les estratègies que segueixen és la implicació de les entitats: “És molt important perquè fan d’ona expansiva”. Aquest mandat han canviat també la periodicitat dels generals d’anuals a biennals perquè no sigui “cansat” pels participants i perquè tampoc hi havia temps d’executar les propostes d’un any a l’altre.El mateix han fet poblacions com Prats de Lluçanès o Taradell, en què han passat de fer-los cada any a cada dos. La participació de la darrera edició a Taradell va ser d’un 7,5%, mentre que la de la capital del Lluçanès es va enfilar a un 18,8%. MÉS PARTICIPACIÓ ALS POBLES PETITS? Generalment, com menys habitants hi ha en un poble més puja la participació. És el cas, per exemple, d’Olost o Sant Quirze de Besora. En aquest poble del Bisaura acaben de celebrar la primera edició dels pressupostos i han aconseguit una participació del 10,55%. “Ha tingut una bona resposta i implicació ciutadana, fet que confirma que és una eina útil”, apunta l’alcalde, David Solà, qui confia que l’any que ve augmenti la participació.En el cas d’Olost, es destinen 20.000 euros per als pressupostos participatius. En els darrers anys, 15.000 per al nucli d’Olost i 5.000 per a Santa Creu de Jutglar. Les xifres de participació són molt altes: 22,33% (2024) i 22,22% (2023). Tal com explica l’alcalde, Gil Salvans, van canviar l’eina de participació, ja que la tenien anteriorment estava pensada per a grans ciutats: “S’ha de posar fàcil a la ciutadania”. Salvans també subratlla que, més enllà de la guanyadora, “és molt interessant rebre propostes” perquè serveix per desenvolupar-les a través d’altres vies com subvencions.No sempre els pobles petits són els més participats. En el cas de Molló, per exemple, en la darrera iniciativa participativa el percentatge va ser del 5%. Hi ha altres poblacions, grans, mitjanes i petites, com Ripoll, Manlleu o Ribes de Freser, que van deixar de fer-ne. En el cas de la capital del Ripollès, segons fonts municipals, ara per ara no es considera una prioritat, mentre que a Manlleu el nou govern de Junts i ERC té interès a tornar-los a impulsar. Tona estrena els primers destinats a infantsL’Ajuntament de Tona presentarà a finals de la setmana que ve els primers pressupostos participatius infantils del municipi. Tal com relata el regidor de Participació, Guiu Grau, es tracta d’una iniciativa que s’ha treballat des del Consell dels Infants, que s’han encarregat de pensar el procés. La intenció del govern és interpel·lar tota les franges d’edat de la població. Sota aquesta premissa, els primers que es van organitzar van ser els pressupostos participatius generals, aquest mandat amb una partida biennal de 50.000 euros. Després d’aquests es va apostar pel jovent, que poden escollir on destinar 15.000 euros en una activitat (cada any) i on invertir 11.000 euros (cada dos anys). Ara s’hi afegiran els dels infants amb una partida anual de 6.000 euros. D’aquesta manera, tal com subratlla Grau, “tindrem uns pressupostos intergeneracionals, cobrirem totes les edats”. El regidor posa especial èmfasi a “educar en aquesta cultura participativa com un hàbit”, des de ben petits. De fet, la idea, tant en els destinats als joves com als infants, és que s’impliquin en l’organització de la proposta guanyadora. De plaques solars a voreres. El ventall d'accions és ampli, i d'opinions n'hi ha per a tots els gustosAlgunes de les crítiques més habituals de l’oposició pel que fa als pressupostos participatius és que els governs els fan servir per avançar la seva agenda o suplir accions que haurien d’assumir en la seva gestió habitual. Sigui com sigui, és la ciutadania qui fa les propostes i les acaba votant. A Vic, per exemple, s’ha decidit instal·lar plaques fotovoltaiques d’autoconsum a les escoles Guillem de Mont-rodon i als Caputxins o apostar per la promoció i activació dels comerços locals tancats. Durant els anys que es van portar a terme a Ripoll, es va renovar la cavalcada de Reis o instal·lar una marquesina a l’institut. A Prats de Lluçanès, en la darrera edició, es va votar col·locar càmeres amb lector de matrícules a les entrades del poble. La primera vegada que es va votar a Sant Joan es va acordar millorar la palanca de la Batllia; a Campdevànol es va votar arranjar l’accés al carrer de la residència, i a Sant Quirze de Besora, millorar l’entrada del camp d’esports. A Olost també s’ha votat millorar voreres, parcs infantils o fer una zona d’escalada i rocòdrom.

La partida dels ajuntaments per als pressupostos participatius no arriba a l’1% a gairebé cap municipi

La Universitat de Vic crea una comissó per desbloquejar el projecte universitari a Manlleu

Es compleixen 20 anys de la Foguera de Nadal de Vic, encesa per primer cop el 28 de desembre

Consells per evitar contagis de grip durant les festes

El mal temps obliga a suspendre per primera vegada la cursa de Na’Dalt, a Sant Pere

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Protecció Civil alerta que el riu Ges supera el llindar de perill a Torelló

Els Mossos feia mig any que controlaven el punt de venda de droga de la carretera de la Guixa de Vic

La llevantada ja ha deixat registres de més de 130 litres a Osona

Vic enderrocarà la plataforma triangular entre el parc Jaume Balmes i el passeig Pep Ventura

Vic rebrà 15 milions d'euros de la primera convocatòria del Pla de Barris 2025 - 2029

Dos ferits lleus en una sortida de via a la collada de Toses

Uns 170 tractors al tall de l'Eix a Gurb per demanar un millor control de la fauna salvatge

Tres persones intoxicades a Manlleu per inhalació de diòxid de carboni

“Em va quedar gravat que érem 541 habitants. Ara passem dels 600”

Es queden sense llum tots els veïns d’un dels blocs ocupats a Roda