Aquest dissabte 26, dilluns 28 i el dia 1 de gener tindrà lloc una triple representació dels Pastorets a Vic que, malgrat que condicionats per la pandèmia i amb un màxim de 20 actors i actrius dalt l’escenari, viuran una doble commemoració: els 10 anys a L’Atlàntida i els 100 dels mítics de l’Orfeó Vigatà.
El Nadal del 2010 aterrava a la flamant L’Atlàntida de Vic una renovada versió dels Pastorets, fruit de la inèdita col·laboració de les quatre companyies de teatre amateur que llavors convivien a Vic –Ventall Teatre, Quatre Escènic de l’Orfeó Vigatà, La Palangana i Gallaret Teatre– sota la batuta d’una tripleta de directors, Xevi Font, Jordi Arqués i Antoni Font. L’embrió d’aquell treball conjunt l’acabaria recollint, a partir del 2016, Etcètera Teatre, que és qui els coordina, actualment. Preparant la commemoració d’aquests primers 10 anys dels nous Pastorets a L’Atlàntida, els responsables de la companyia van ensopegar amb una altra efemèride: els 100 anys de la primera representació dels Pastorets a càrrec de l’Orfeó Vigatà. Una exposició al vestíbul de L’Atlàntida, durant els dies de representació, recollirà aquesta efemèride.
“No és la història de tots els Pastorets que s’han fet a Vic, que venen de molt antic, sinó bàsicament els de l’Orfeó, que els entenem com un antecedent dels actuals d’Etcètera Teatre”, adverteixen els germans Jordi i Ferran Colom, membres de la companyia i que, juntament amb Meritxell Castro, han liderat aquesta recerca. De fet, part de la documentació la tenien a casa mateix. I és que els Colom són nets del difunt Jordi Marsó, històric director de l’Orfeó i recordat personatge de Satanàs, que havia anat conservant part d’aquest llegat.
L’Orfeó Vigatà, nascut l’any 1902, va començar a representar els Pastorets a partir de 1920, quan un grup de cantaires de l’entitat van escenificar Los pastorcillos en Belén, inicialment en castellà i amb en Bato i el Borrego com a protagonistes, segons recull el llibre que l’entitat va editar amb motiu del seu centenari, escrit pels historiadors Josep Casanovas i Jordi Figuerola. D’aquella primera representació, “no n’hem trobat el cartell, ni en sabem més detalls”, admet Jordi Colom. El cartell més antic que figurarà a l’exposició data del Cap d’Any de 1934, i ja és en català. Després del parèntesi de la Guerra Civil, els Pastorets es tornaran a representar el 1942, inicialment en castellà. Serà a finals d’aquella dècada que ja s’assumeix la versió dels Pastorets de Folch i Torres, amb els coneguts Lluquet i Rovelló –un text que Josep M. Solà i Sala readaptarà a la vigatana a principis dels anys 70–. A partir de 1947 s’anirà imposant progressivament la versió catalana, tot i que algun any puntual encara conviuran totes dues. Val a dir que durant tots aquells anys, els Pastorets es van representar en diferents emplaçaments, sovint lligats als canvis de seu o disponibilitat de la mateixa entitat.La data de 1920 ja és la que també es va donar per bona quan, el 1995, l’Orfeó Vigatà va commemorar el 75è aniversari dels seus Pastorets, aleshores encara amb el seu grup escènic actiu.
L’exposició ha aplegat tot un recull de fotografies –que es projectaran en un vídeo–, que van des de la més antiga, captada l’any 1943 per Melitó Casals, fins a les més actuals, del fotògraf Joan Parera. Al costat d’un ampli recull de cartells de les diferents èpoques, la mostra també ha recuperat vestuari històric, presumiblement dels anys 70, que es guardava a les golfes de l’entitat. Hi ha vestits tan recordats com els de Satanàs, l’àngel Miquel, Lluquet i Rovelló o alguns dels pecats capitals. També es mostrarà una forca o les torxes de foc que empunyaven els diables quan entraven a escena. “De quan els decorats eren de paper”, recorda Ferran Colom. Part d’aquests decorats també es conserven, però per raons d’espai no hi figuraran.
Durant tots aquests anys han estat centenars les persones que han passat per dalt de l’escenari a representar aquest clàssic del teatre popular català. Alguns noms han esdevingut gairebé mítics, com el mateix Marsó; Josep Font, que va sortir de l’Orfeó com a Llucifer i va entrar a Ventall com a Satanàs; la mítica parella que van formar Bernat Ricart i Pep Simon, com a Rovelló i Lluquet; o en Lladó, com el coneixia tothom, en el paper d’en Jeremies, per citar-ne alguns. Els Pastorets també han estat escola de teatre per a molts joves actors que, com Ivan Benet, Santi Ricart, Guillem Ballart o Eduard Mauri, s’han acabat obrint camí professional en aquest món.
És precisament una certa “professionalització” de la representació el que va permetre el fet de poder desembarcar a L’Atlàntida l’any 2010. De les antigues cintes de casset a potents taules de so; d’un piano a tota una orquestra dins el fossar; d’uns decorats de paper a una escenografia impactant que encara avui és vigent. “Està clar que ha canviat molt, la manera de fer Pastorets”, apunta Ferran Colom, que puja a l’escenari per representar-los des que era nadó. “Vaig néixer un mes de juny, i aquell Nadal ja vaig sortir a l’escenari als braços d’algú”. Des de llavors li ha tocat fer pràcticament tots els papers, “menys de Mare de Déu”, bromeja.
Deu anys després de representar-se a L’Atlàntida, consideren que s’ha assolit l’objectiu de convertir-los en uns Pastorets amb segell propi. La música en directe –aquest any amb una formació notablement reduïda pel context de pandèmia–, els decorats o el mateix text de Solà i Sala han donat personalitat a la representació. Per això, els germans Colom es mostren prudents a l’hora de plantejar modificacions del format. “De canvis sempre n’hi ha d’haver, però han de tenir un sentit, han d’estar pensats; no pot ser que cada director de torn ho canviés tot”.
Aquest any, per exemple, la directora, Mercè Estrada, ha volgut posar el focus en el treball actoral i en el mateix text, revisant i donant sentit a cada frase per no caure en la simple repetició. El resultat es podrà veure els dies 26 i 28 de desembre (aquesta última serà la sessió de la Innocentada) i 1 de gener. En qualsevol cas, el canvi més impactant d’enguany serà veure un màxim de 20 actors i actrius dalt l’escenari, pel centenar que acostumaven a pujar-hi cada any. Tampoc hi haurà cos de ball. En els papers, el canvi més significatiu serà el de Lluís Bover substituint Jordi Arqués com a Satanàs. I pel que fa a l’escenografia, s’anuncia una novetat d’allò més explosiva.
{{ comment.text }}