Catalunya va iniciar divendres una nova etapa després de tres mesos marcats per l’estat d’alarma. El confinament anirà quedant enrere, però hi ha moltes derivades obertes de la Covid-19, entre les quals un reguitzell de treballadors pendents de cobrar la prestació d’atur després de resultar afectats per un ERTO. Aquestes són algunes de les seves històries.
“Intentava ser optimista i sembla que el meu cas es comença a resoldre”
Bet Moncau és tècnica en educació infantil i abans de l’arribada del coronavirus treballava com a monitora de menjadors i autobusos escolars. El 13 de març, amb la suspensió de les classes, la seva feina va quedar completament paralitzada i no va ser fins aquest dijous que va rebre una comunicació del SEPE que li fa pensar que aviat cobrarà els tres mesos de prestació pendents: “Tot i que no les tenia totes, mirava de ser optimista i ara veig aquests diners una mica més a prop”. Que amb la docència a distància els hagin rebaixat les quotes de l’escola dels seus fills, per exemple, ha estat d’ajuda, perquè “actualment només comptem amb el sou del meu marit”.
“Tenia una vida més o menys estable, però de cop va canviar tot”
Laia Sala es va independitzar quan tenia 24 anys, però ara, al cap de tres, s’està plantejant seriosament la possibilitat de tornar a casa de la seva mare. Fins a mitjans de març compaginava dues feines, coordinadora pedagògica de menjadors escolars i els caps de setmana en un local d’oci nocturn, dos sectors que no han tornat a la normalitat tres mesos després de la irrupció del coronavirus. “Tenia una vida més o menys estable i de cop es va trencar tot”, explica. A l’abril va cobrar una petita quantitat del SEPE, però des de llavors no ha rebut cap altre ingrés. Confia a salvar l’estiu amb la reobertura dels locals d’oci nocturn i al juliol, treballant també en algun casal d’estiu.
“He pogut passar amb els estalvis i ara, per sort, tornem a treballar”
Marcià Colom tenia previst passar unes setmanes de vacances a Tailàndia aquesta primavera, però els últims mesos han acabat sent molt diferents de com se’ls havia imaginat. La cafeteria on treballa va presentar un ERTO i de moment no ha percebut la prestació per desocupació: “Combinava una mitja jornada amb l’atur i no he cobrat ni una cosa ni l’altra. Tot i trucar i enviar correus al SEPE, ningú m’ha donat cap resposta”. La “sort” és que amb la desescalada els carrers han recuperat la vida i, “com que tornem a treballar, puc comptar amb el sou”. Viu de lloguer i durant aquests mesos no ha tingut més remei que “tirar d’estalvis”.
