“Per mitigar el canvi climàtic fa falta reduir la cabana ramadera”

L’any 2015, just abans de la conferència de les Nacions Unides sobre canvi climàtic a París, Marta Guadalupe Rivera Ferre ja era experta de l’IPCC, el panell intergovernamental sobre medi ambient de l’ONU. I ja llavors deia el que diu ara: “Els experts apostem per una reducció del consum de carn per reduir els gasos d’efecte hivernacle”. Marta G. Rivera Ferre ja deia l’any 2015 que s’havia d’apostar per una reducció del consum de carn i un canvi en el sistema alimentari per mitigar el canvi climàtic. Rivera Ferre és una de les participants de l’IPCC (sigles en anglès del Grup Intergovernamental d’Esperts en Canvi Climàtic), l’òrgan on experts de tot el món aconsellen amb els seus informes els governs i referència de l’ONU. Rivera Ferre és una dels 71 autors principals de l’informe i ha treballat en l’apartat de seguretat alimentària. A aquest informe global, tornen a dir que cal un canvi alimentari de la població. En què es basen? L’IPCC el que fa és recollir referències que ja s’han publicat. No podem dir una cosa que la ciència no hagi dit. Hi ha més de 27.000 referències en aquest informe. Ara recollim el que s’ha treballat durant 10 anys. I no us fan gaire cas, oi? Bé, el que passa amb els temes sensibles és que fins que no veus les orelles al llop no reacciones. Ara tenim el problema i ara és: què faig? L’informe deixa molt clar que s’ha de fer un canvi en la manera d’alimentar el món. És així? L’informe dona una bateria d’estratègies i posa exemples per dir que no hi ha solucions miraculoses ni una única solució per a tots. No és el mateix la República del Congo, on hi ha un problema d’inseguretat alimentària amb gent que es mor de gana, o Catalunya, amb un 30% d’obesitat infantil. Tampoc és igual el clima d’un lloc o el nostre, el mediterrani. Cada gestor ha d’analitzar i veure què fer. El triangle que planteja l’informe és: seguretat alimentària en relació amb la dieta i el canvi climàtic. En el cas de Catalunya, què cal fer? Ens allunyem de la dieta mediterrània. Tenim un punt de partida de privilegi, perquè la tradició mediterrània la tenim, tot i que s’ha perdut en favor d’un alt consum de carn i de processats. Són dietes poc saludables i emeten moltes emissions de carboni. El que va bé és menjar vegetals, fruita i les lleguminoses, que porten molta proteïna i una quantitat més petita de carn. És tan senzill com això. Òbviament hi ha unes forces econòmiques que van en una altra direcció. L’informe també posa sobre la taula els costos derivats d’una mala alimentació. Als Estats units és de 9.000 dòlars per persona. El cost econòmic, pur, de no fer res, és ara més gran que el de fer un canvi de polítiques en l’alimentació. Com es pot mitigar des de l’àmbit local, des de cada comarca, aquest canvi climàtic? Una cosa que fa falta és reduir la cabana ramadera. A més, no tota la ramaderia és igual. L’extensiva emet principalment metà, que té un potencial d’escalfament 28 vegades més gran que el CO2 i la duració a l’atmosfera és menor, de 10 anys. En la ramaderia intensiva, el potencial d’escalfament és de 300 anys respecte al CO2. Objectivament, el 44% de les emissions de gas de CO2 estan vinculades al metà, el 41% està vinculat a la producció dels aliments per a animals, lligat aquest últim a la ramaderia intensiva. En el cas d’Osona cal reduir clarament la cabana ramadera. Perquè a més hi ha un impacte a la capa freàtica i al medi ambient. Cal preguntar-se què aporta aquest sistema al desenvolupament del territori? Si ho vincules al canvi climàtic, la balança és la que és, negativa. Entenc que un gestor o un polític no pot dir a la gent: no produeixis. No és això. S’han de plantejar alternatives. S’ha de buscar una transició cap a un altre tipus de producció d’aliments. Els mateixos agricultors reconeixen fa uns dies que les collites han canviat amb el canvi climàtic. Han de buscar una adaptació? Una de les coses que es planteja és la diversificació: tant a nivell de consum com de producció. Vol dir produir diferents coses i desenvolupar estratègies de maneig que permetin reduir l’impacte ambiental de la producció. Tindrem menys aigua i s’ha de reduir l’ús dels pesticides que emeten CO2. Hi ha solucions com l’encoixinat del sòl que permet mantenir una coberta vegetal durant tot l’any que emet matèria orgànica al sòl, o utilitzar altres varietats com les tradicionals que s’han anat parlant en favor de les híbrides més productives. Són varietats oblidades que, si s’investiguen, es poden recuperar per fer-les més productives adaptant-se a aquest canvi climàtic. Una opció que es planteja a l’informe és que es treballi, com es va fer als anys 60 i 70, amb els mateixos agricultors per trobar aquestes millores. Hi ha treball fet, però no s’ha desenvolupat aquesta via. Es tracta de posar-se les piles, tenir ganes de fer-ho i trencar estereotips. Que es facin vinyes a més alçada és un exemple d’aquesta adaptació al canvi del clima? Sí, aquesta és una manera. De fet, històricament i per altres qüestions, econòmiques o de canvis en el mercat, s’han fet canvis en els sistemes agrícoles. Les vinyes ja havien estat en llocs on ara tornen. Però la ramaderia té opcions de ser econòmicament rendible? Sí, precisament, ara participaré en unes jornades a Navarra on fa temps que intenten explicar que ho és. Des de l’Inta (el que seria l’Irta català a Navarra), es demostra que la ramaderia extensiva a petita escala és econòmicament viable. Ja no parlem de producció ecològica o la millora per evitar incendis, sinó que és viable econòmicament. Però encara pesa el model de ramaderia intensiva, que és el que a mi em van ensenyar a la Facultat de Veterinària. Abans deia que veiem les orelles al llop. Sí, el canvi climàtic està sent més ràpid del que pensàvem. Un informe amb solucions per limitar l’escalfament global de la Terra a 1,50C L’informe “El canvi climàtic i la Terra” proposa una bateria de solucions als governants per mitigar el canvi climàtic i limitar l’escalfament global de la Terra a 1,50C per anar bé, o almenys per sota del 2 graus. Per fer-lo ha comptat amb 15 autors principals coordinadors, 71 autors principals (Rivera Ferre ho és) i 21 editors-revisors. Provenen de 52 països i la majoria, un 53%, són de països en desenvolupament mentre que un 40% són dones. L’informe compta amb tres grups que treballen en el seu àmbit durant set anys. Un primer tracta les qüestions físiques del canvi climàtic; un segon, on hi ha Rivera Ferre, mostra l’impacte i la vulnerabilitat del canvi climàtic, i un tercer parla de la mitigació i les emissions d’efecte hivernacle. Aquest cop, explica Rivera Ferre, s’han demanat “tres informes especials fruit de la col·laboració de tots tres grups. I així es dona una visió més acertada i acurada”, explica. Per exemple, els investigadors del grup tres plantegen opcions de noves energies i “això implica la producció d’energia a través de cultius. Però si en mires l’impacte, t’adones que aquesta opció competeix directament amb altres usos de la Terra. Per tant, aquí matisem aquest missatge”, explica. L’equip d’autors ha aprofitat les contribucions de 96 autors, inclou més de 7.000 referències citades a l’informe i va examinar un total de 28.275 observacions fetes pels governs i experts. El missatge és clar: cal una adaptació a la nova situació que passa per un sistema de producció diferent. Directora de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris a la UVic Marta G. Rivera Ferre és la directora de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la UVic. Es doctora en Veterinària. A més d’estar al grup d’experts de l’ONU, ha participat en el tercer informe del canvi climàtic de la Generalitat i en la subcomissió del Congrés dels Diputats per elaborar propostes de polítiques d’aigua en coherència amb el canvi climàtic. Participa, com Federica Ravera, també de la UVic, en el projecte europeu Sequal a Estocolm, on analitzen l’impacte del canvi climàtic des d’una perspectiva de gènere. Durant tres anys se centraran en sistemes de ramaderia extensiva als Pirineus catalans, en el poble sami ubicat a la frontera de Noruega amb Suècia i en els sistemes de gestió comunal dels boscos a Burkina Faso. Capacitat per a prop d’1,4 milions de caps de bestiar a Osona, el Ripollès i el Moianès La capacitat ramadera de les comarques d’Osona, el Ripollès i el Moianès és d’1.397.594 places. Això no vol dir que aquesta dada sigui la mateixa que la de caps de bestiar que hi ha, però s’hi acosta molt. A tot Catalunya el nombre de places de boví, oví, cabrum i porcí puja fins a 11.628.821 caps i estan en un total de 18.798 explotacions ramaderes. Aquestes estan classificades en intensives, mixtes o semiintensives, i extensives. La gran majoria són intensives i aquesta és la diferència que posa sobre la taula l’informe del grup intergovernamental d’experts sobre el canvi climàtic (IPCC). Les dades sobre les explotacions extensives que té el DARP són de com a màxim els darrers dos anys i EL 9 NOU no les ha pogut obtenir en aquest moment. Tot i així, ho acostumen a ser la majoria del sector boví, oví i cabrum, però pràcticament no n’hi ha cap del sector porcí. Com es pot veure al quadre adjunt, les comarques amb més places de caps de bestiar són el Segrià (1.755.990), la Noguera (1.478.389) i Osona (1.296.408). Ara bé, quan ens mirem el nombre d’explotacions ramaderes, guanya Osona, amb 2.010, per davant del Segrià (1.687) i la Noguera (1.180). En aquestes dues darreres comarques la mida de les granges és més gran en capacitat, de mitjana, que a Osona. Al Ripollès, de les 795 explotacions que hi ha, 735 són del sector remugant (boví, oví i cabrum) i la gran majoria en ramaderia extensiva. Al Moianès la proporció entre porcí i la resta no és tan diferent. Té 227 explotacions, de les quals 70 són de porcí

“Per mitigar el canvi climàtic fa falta reduir la cabana ramadera”

Normalitzar el dia a dia, també laboralment, amb la tutela de l’associació Sant Tomàs

Una semifinal amb el Barça?

Claudi Granados guanya la segona prova del TTI Escolar a Tona

La gimnasta Elsa Farrés, campiona de l’internacional Gaia IT amb la selecció catalana

LA PREGUNTA

La cimera del clima que es fa a Bakú acabarà amb avanços per frenar el canvi climàtic?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Tallada l'R3 durant dues hores per una furgoneta que ha caigut a la via a Sant Miquel de Balenyà

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

Detenen dos joves a Vic per robar en trasters

La històrica Xurreria Rosa de Vic tancarà al gener si no es concreta un traspàs

L’últim mestre artesà xurrer

Molist compra la gasolinera BP del carrer Torelló de Vic

Colomer 1792 compra la italiana Conceria Ausonia per reforçar l'expansió internacional

Constituïda la Mancomunitat del Lluçanès, amb Ramon Padrós de president

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe