Els boscos de pi negre dels Pirineus en sòls calcaris són un hàbitat d’interès prioritari a Europa. Un projecte amb fons europeus, Life Uncinata, vol conservar, restaurar i fer “més resilients” aquests espais de biodiversitat a partir d’un equip d’investigadors catalans i de Navarra que analitzaran diferents zones i aplicaran accions per establir nous models de gestió.
El Ripollès és un dels punts d’estudi del projecte i aquest mes les investigadores ja han començat els treballs de camp amb la recollida de dades. El projecte està liderat pel CTFC i amb socis com el CREAF i el Centre de Propietat Forestal i Gestió Ambiental de Navarra, entre d’altres. Amb un pressupost de 3,7 MEUR, s‘allargarà fins al 2027.
“El pi negre -‘Pinus uncinata’- està a l’última línia d’arbrat abans dels prats alpins” i, per tant, viu amb unes condicions molt canviants i sovint extremes, com ara gelades i neu, un fet que les fa més “vulnerables”.
Ho explica a l’ACN Xènia Jaumejoan, investigadora del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) durant una visita a una de les finques del Ripollès, més concretament a Campelles.
La combinació amb sòl calcari és un fet “més escàs” i per això és un hàbitat de conservació prioritari per la UE. Són hàbitats singulars perquè el substrat calcari influeix en la vegetació que hi creix i només es troba als Pirineus i als Alps.
Això fa que siguin espais a preservar per la biodiversitat dels ecosistemes, però també perquè concentren usos productius d’explotació de la fusta.
Entre els objectius d’aquest projecte hi ha determinar accions de millora de biodiversitat i fer compatibles les activitats humanes amb la preservació.
També s’estudiaran fórmules per mitigar impactes de possibles incendis o la d’animals herbívors al sotabosc, com ara cérvols, entre d’altres. D’aquesta manera, primer es farà una diagnosi inicial de l’estat de les pinedes i després l’equip d’investigadors crearà plans de conservació de l’hàbitat per cadascuna de les Zones Especials de Conservació (ZEC) -són un total de 6- en les que es treballarà.
Segons Jaumejoan, “es tracta de poder veure en quin estat de conservació es troben les pinedes i fer-hi millores per adaptar-les a possibles factors com el canvi climàtic i d’altres”. Entre les problemàtiques detectades, destaca per exemple la poca presència de vegetació de sotabosc.
“S’estudiarà com potenciar-ho, ja sigui fent clarianes -extraient de forma selectiva arbres- i amb plantacions” com ara nabius o boixerola que també milloraran la preservació d’espècies protegides com el gall fer. També es regularà en alguns punts la freqüentació humana i es reconduiran les pastures amb bestiar.
A la recerca d’escarabats
Per fer una diagnosi de la seva biodiversitat, s’han instal·lat trampes en diferents punts per detectar la presència d’insectes com ara la d’uns escarabats que viuen i s’alimenten de fusta morta. “Vam posar les trampes fa tres setmanes i hem vingut a veure què hi ha caigut”, explica Elena Pi, una altra de les investigadores del CTFC participants.
Durant la inspecció, també aprofiten per fer altres mostrejos, com ara la d’arbres caiguts com a fusta morta, inventariar el potencial de biodiversitat de l’espai i la instal·lació de gravadores per examinar la comunitat de ratpenats que hi ha.
Aquestes inspeccions s’allargaran fins aquest agost. Segons Pi, “ara estem fent una diagnosi, després vindran les actuacions i després hi tornarem per repetir el procés els mateixos mesos i poder comparar els efectes”.
Per fer una diagnosi de la seva biodiversitat, s’han instal·lat trampes en diferents punts per detectar la presència d’insectes com ara la d’uns escarabats que viuen i s’alimenten de fusta morta.
Diferents punts del Pirineu
A banda de les actuacions a Campelles, inclòs al parc de les Capçaleres del Ter i del Freser-, també s’estudiaran altres espais protegits com el parc nacional d’Aigüestortes i els parcs naturals de l’Alt Pirineu i del Cadí-Moixeró, la reserva nacional de caça de Boumort, la reserva forestal de Larra-Aztaparreta a Navarra, i en tres grans finques privades, com ho són la muntanya d’ Alinyà, Pedró-Rasos i L’Estany.
En total, unes 150 hectàrees de lliure evolució i 150 hectàrees més de boscos productius amb biodiversitat millorada.
La coordinació va a càrrec del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i compta amb socis com el CREAF, el Centre de la Propietat Forestal, la Fundació Catalunya La Pedrera, Integra Pirineus i Gestió Ambiental de Navarra S.A.
El 75% del pressupost està dotat amb fons europeus i s’allargarà fins al desembre del 2027. Amb aquest projecte, es vol arribar a un model d’accions replicable a la resta de boscos europeus de ‘Pinus uncinata’ que pateixen o patiran els mateixos problemes de conservació.
{{ comment.text }}