Les pluges que s’espera que arribin a Osona aquest divendres a la tarda i entre diumenge i dilluns poden ser vitals per frenar el brot de botulisme aviar detectat als rius Gurri i Mèder al seu pas pel nucli urbà de Vic. Després que el Grup d’Anellament de Calldetenes-Osona donés l’alerta a mitjan agost, com a mínim han mort una cinquantena d’ànecs collverds.
La malaltia, que no representa un perill directe per a les persones, té com a causa principal la reducció del cabal dels rius a causa de la sequera, ja que a les aigües estancades o on hi ha poca circulació s’hi dona un excés de nutrients que afavoreix la proliferació del bacteri Clostridium botulinum. Tal com detalla el biòleg Marc Ordeix, coordinador del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, la capa superficial de l’aigua, “composta per algues, fongs i bacteris, es queda sense oxigen i es comença a podrir”. Aquí hi resisteixen els clostridis, que produeixen una toxina mortal per a les aus encara que la ingesta sigui en baixes quantitats. Els ànecs pateixen paràlisi i flaccidesa i els és impossible tornar a mantenir el cap dret.
A banda d’una primavera i un estiu extremadament secs –segons dades de MeteOsona, a Vic en tot aquest 2019 hi ha plogut el mateix que només a l’agost de l’any passat–, Ordeix apunta que el botulisme també el pot afavorir “la presència excessiva a l’aigua d’adobs procedents de l’activitat agrària i humana”.
Per revertir una situació que normalment és pròpia d’aiguamolls, Albert Castells, regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Vic, explica que cal que plogui, i que ho faci intensament: “La solució és que augmenti el cabal, que s’oxigenin les aigües. Com que més amunt no hi tenim ni pantans ni embassaments, hem d’esperar un període de pluges importants”. Ordeix també planteja, com a mesures a llarg termini, que “granges, empreses i persones consumíssim menys aigua” o que “s’aboquessin menys purins als camps”.
Mentre duri el brot, la principal recomanació és avisar l’Ajuntament o els Agents Rurals en cas de detectar ànecs morts, i que siguin persones especialitzades qui els retirin del riu. El consistori també insisteix en la necessitat de portar els animals de companyia lligats per evitar que entrin en contacte amb aus infectades o se les mengin.
Vista de l’aigua, amb capes d’algues, fongs i bacteris, a sota el pont de Queralt. El descens del cabal és evident | Sagi Serra
El regidor de Medi Ambient hi afegeix que des de fa més de deu anys s’han anat desplegant accions per recuperar el bosc de ribera i, així, prevenir episodis com l’actual: ara mateix, per exemple, estan en fase de licitació les obres per intervenir en un tram del Gurri fins a l’aiguabarreig amb el Mèder, on s’eliminarà una antiga palanca que servia per retenir aigua. “Amb més zones d’ombra i vegetació que filtri, tenim clar que millora la qualitat”, assegura Castells.
Els primers ànecs afectats pel brot els va detectar el Grup d’Anellament de Calldetenes-Osona en el transcurs d’un cens d’ocells. Com a mínim una dotzena s’han analitzat al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa per determinar les causes de la seva mort. Des de l’Ajuntament recalquen que el missatge és de “tranquil·litat”, ja que les diferents administracions “actuem coordinadament i estem en contacte permanent amb l’Agència de Salut Pública, que ens confirma que no hem de prendre cap mesura excepcional a banda de les habituals”.
Albert Palou, biòleg i gestor de projectes al Centre BETA de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, parlava divendres via Twitter de “rèquiem pel riu Mèder. Eutròfia completada, ocells morint, fang anòxic, bombolleig de gasos i tot un ecosistema que aquest estiu pateix més del normal”. També s’ha fet ressò del brot de botulisme l’Associació de Rescat d’Animals d’Osona (ADRO), que recomana no passejar-ne a prop del Gurri ni el Mèder.
En paral·lel amb el brot a l’Albufera de València
El brot de botulisme aviar a Vic ha coincidit amb la fi del que es va detectar al juliol al parc natural de l’Albufera, a València, que ha provocat la mort de 659 aus i un centenar més han emmalaltit. Entre les 21 espècies afectades hi ha cigonyes, gavines o martinencs blancs, però la majoria de baixes –547– també són d’ànecs collverds. Un dels motius, igual que a Vic, és que la població d’aquestes aus s’ha multiplicat per 10 els últims anys. El cens de l’espècie a l’Albufera és d’entre 4.000 i 5.000 exemplars a l’estiu i de 10.000 a 20.000 a l’hivern.
