El so de les veus del Marroc és contingut, es parla amb la boca tancada. Hi ha alguna cosa que és a punt d’esclatar. El pas pacient de l’ase ho indica, el feix de menjar per al bestiar carregat a l’esquena ho anuncia, el tallant precís del carnisser ho crida

“Temps era temps, hi havia tribus amazigues a les muntanyes altes del país que no parlaven cap altra llengua a banda de la pròpia. Per això, a banda que es consideraven fidels musulmans, desconeixien del tot l’ús de la llengua àrab i només posseïen conceptes…