El so de les veus del Marroc és contingut, es parla amb la boca tancada. Hi ha alguna cosa que és a punt d’esclatar. El pas pacient de l’ase ho indica, el feix de menjar per al bestiar carregat a l’esquena ho anuncia, el tallant precís del carnisser ho crida

“Temps era temps, hi havia tribus amazigues a les muntanyes altes del país que no parlaven cap altra llengua a banda de la pròpia. Per això, a banda que es consideraven fidels musulmans, desconeixien del tot l’ús de la llengua àrab i només posseïen conceptes vagues dels continguts de l’Alcorà”, 20 contes comptats. La meva àvia havia presumit de saber parlar el castellà, de segur que la seva mare l’havia sentit ben poc o gens. Avui en dia totes les àvies saben parlar el castellà.…