Premi al POUM de Vic
Vic, amb els seus 45.000 habitants, forma part de les 30 ciutats catalanes que ofereixen la capacitat potencial de ser, en el seu conjunt, la segona capital de Catalunya.
El pla, que va entrar en vigor l’estiu passat i que acaba de rebre el Premi Catalunya d’Urbanisme Manuel de Solà Morales, proposa redefinir el model de ciutat, sense renunciar al lideratge territorial que la ciutat exerceix i a la funció de capital comarcal. El model respon a una nova projecció demogràfica i econòmica, i a una nova cultura més preocupada per la sostenibilitat ambiental, de fer ciutat sobre la ciutat abans de propiciar noves extensions, i a una nova cultura més preocupada per la qualitat de vida.
El primer ajust és el de la dimensió. Es dibuixa un escenari de creixement fins als 51.200 habitants a l’horitzó del 2030, i per tant una reducció en el consum de sòl en una plana agrícola d’alt valor econòmic. Es projecten els límits, sobretot en el territori més vulnerable, associat a objectius urbans, no només atenent a situacions de risc, sinó al paisatge, al contacte de la ciutat amb la natura, i a les conques visuals, que volen preservar les referències de les imatges apropiades col·lectivament per la ciutadania.
Vic condensa la seva història sobre la ciutat antiga i els ravals. El pla manté i reforça els criteris de protecció del patrimoni i facilita la seva rehabilitació. S’imposa com a primer objectiu la reforma, la renovació, la transformació i el reciclatge dels teixits urbans existents.
El pla aposta per la infraestructura verda, que es defineix com una xarxa que integra l’entramat d’àrees i elements amb valors naturals, capaç d’oferir una àmplia diversitat de beneficis per la conservació de la biodiversitat i pels serveis que els ecosistemes presten a la societat.
Es defineix una xarxa d’espais lliures públics compost pels parcs territorials (parc dels Turons, parcs fluvials del Mèder i el Gurri), l’anella verda, per millorar la connectivitat entre el Gurri-Puig dels Jueus-cementiri-Castell d’en Planes-zona esportiva, i els parcs urbans i les places.
Aquests espais lliures s’articulen a través d’itineraris cívics-saludables, itineraris paisatgístics saludables i camins territorials.
La infraestructura viària descarta la idea anular de la ciutat, d’una ciutat que és tentacular. El pla aposta per la mobilitat sostenible, basat a fer una ciutat per caminar i anar amb bicicleta i dotada d’un bon transport públic. Es preveu una xarxa d’aparcaments paisatgístics, situats a l’entrada de la ciutat, amb l’objectiu de facilitar el canvi de mitjà de transport: de vehicle privat-transport públic, bicicleta i a peu.
El POUM situa la salut per primera vegada com a objectiu a aconseguir mitjançat les diverses actuacions derivades del planejament. La incorporació de la perspectiva de salut i la implementació d’indicadors al planejament urbanístic passa per integrar el concepte de salut de manera transversal i a totes les actuacions proposades. S’identifiquen els determinats urbanístics i es relacionen amb els indicadors de salut, amb la finalitat d’avaluar el seu impacte sobre els ciutadans.
En aquest model de ciutat saludable pren espacial importància l’espai públic, pel foment de l’activitat física, les relacions socials, la reducció de l’illa de calor, la reducció del soroll i la radiació i les recuperacions més ràpides de la salut. El pla de Vic anticipa les condicions que adoptaran les ciutats post-Covid-19.
El pla vol fixar la població en el territori rural. Integrar els valors de l’entorn rural i de l’urbà, fent que el millor de cadascun d’ells penetri en l’altre. Promoure condicions perquè els que aspiren a un projecte de vida lligat al món rural hi trobin acollida.
S’incorpora el catàleg de masies i cases rurals amb l’objectiu de conservar i recuperar el patrimoni construït com a espais per viure i treballar, no només per als que viuen a pagès, atents al concepte d’una nova ruralitat vinculada a la custòdia del territori, a mantenir els valors paisatgístics i naturals, els espais agraris, aprofitant els recursos naturals, implantant mesures de sostenibilitat energètica i l’ús d’energies verdes.
Una de les propostes principals del POUM es convertir el riu Mèder en eix d’activitat i connector ambiental, social i urbanístic, situant alguns dels principals equipaments de la ciutat (piscina, biblioteca, campus de la salut, teatre-auditori) i recuperant les adoberies i el seu entorn com a zona verda pública per als ciutadans, amb un pla del parc fluvial que ordeni les vores del riu Mèder i Gurri en l’espai de contacte amb la ciutat.
L’altre és convertir la ciutat en campus universitari, de manera que les implantacions de Can Bauman, Prat d’en Galliners i Gurri sud generin noves polaritats que ajudin a la regeneració urbana i renovació patrimonial, incrementin la dinamització cultural de la ciutat, aspecte pel qual sempre ha pugnat la ciutat.
Fins ara no ha estat possible abordar amb un planejament supramunicipal l’ordenació de la plana de forma conjunta. L’antiguitat dels plans de Calldetenes, Gurb, Santa Eugènia de Berga i Folgueroles i la necessitat de la seva revisió seria l’oportunitat d’endegar una visió de conjunt tan necessària.
Finalment, un reconeixement a la institució municipal encapçalada per l’alcaldessa i la regidora d’Urbanisme, a l’equip de tècnics que han format l’equip redactor. Sense uns i altres no podríem mirar el futur de la ciutat amb la confiança que el tenim ben pensat.