Un projecte entre les empreses Bionet, del grup Gepork, i Biodiversitat i la Universitat de Vic-UCC permetrà saber l’eficàcia i l’impacte ambiental d’un nou sistema per evitar l’expansió de la vespa velutina, la vespa asiàtica, a finals d’any. Bionet ha adquirit un nou sistema que és més sostenible que els anteriors, segons explica el seu responsable, Roger Vila. Es tracta d’una tècnica que consisteix a disparar a distància bales d’insecticida congelat (vectors) a l’interior dels nius. Un cop es moren les obreres i la reina el niu “ja no és funcional i perd l’activitat en pocs dies”. Els nius ja no es retiren perquè “queden inactius i deixen de ser un perill”. El sistema s’aplicarà a la Catalunya Central, el Vallès i Barcelona.
Anteriorment, des de Bionet s’aconseguia la inactivació dels nius per injecció. Això requereix injectar als nius de forma directa entre un i tres litres d’insecticida que goteja i es dispersa al medi. En canvi, amb el sistema actual tan sols se’n fan servir entre 20 i 25 mil·lilitres molt dirigits i s’evita aquesta dispersió. Des de Bionet expliquen que “malgrat que ja veiem que els avantatges són clars, es farà aquesta avaluació i seguiment conjuntament amb Biodiversitat i la UVic”. Aquest sistema també millora la seguretat en els tractaments, ja que a les “vespes els costa identificar d’on ve la intervenció” i permet actuar sobre nius en torres d’alta tensió o llocs alts on fins ara s’havia d’utilitzar una perxa o un elevador, fet que també encaria la feina. Un altre avantatge és que amb un sol tècnic n’hi ha prou per fer la feina.
El nou sistema ja s’està aplicant en diferents punts d’Osona, ja que “ara és quan començarà a haver-n’hi més. És a l’estiu i la tardor que s’expandeixen”, explica el responsable de Biodiversitat i biòleg, Jordi Baucells. Aquesta feina ja l’està recopilant Blanca Monteis, alumna de la UVic-UCC, que fa el projecte de final de grau. Així, per fer el seguiment dels nius inactivats i comprovar que el residu de l’insecticida és gairebé nul “i no afecta la resta de la fauna” es col·locaran càmeres de fototrampeig per veure exactament què hi passa. Els resultats d’aquest estudi es presentaran a finals d’any. Això permetrà “tenir més informació de com s’està adaptant aquesta espècie al nostre territori, les possibles propostes de gestió i una predicció de zones de risc d’aparició de nous nius durant els propers anys”, afegeixen.
Els responsables de l’estudi també demanen que els municipis, especialment d’Osona, que és on es focalitzen els esforços, s’adhereixin al projecte a través d’un conveni de col·laboració per “poder concentrar tota la informació”. I per si qualsevol persona detecta nius, es pot comunicar al correu i així “es podran elaborar mapes i un cens de nius”. De fet, el projecte ja disposa de les dades del Servei de Flora i Fauna del Departament de Territori i Sostenibilitat de així com dels Agents Rurals, que ja tenen activat un pla d’actuació. El principal interès de l’estudi és tenir el màxim coneixement de la interacció entre l’espècie i l’entorn per aportar solucions millors per al medi ambient.
Jordi Baucells: “Està fent mal al sector de l’apicultura”
La vespa velutina és una espècie invasora que com l’eruga del boix “no haurien d’estar al nostre entorn”, explica el biòleg Jordi Baucells. No passa amb totes les espècies invasores perquè “n’hi ha que es poden adaptar al medi i no fer-li mal”, però aquesta “és nociva perquè ataca les abelles i per tant a tot el sector de l’apicultura”, diu Baucells. Creu que amb la globalització i el gran increment en el trànsit de mercaderies i persones “el problema de les espècies invasores anirà a més”. A aquest element s’hi afegeix la urbanització del territori i per això “es vol millorar la coordinació entre administració, empresa privada, universitats i ciutadania”, diu.
Baucells explica que ja hi ha sistemes de control de nius d’aquesta vespa, però amb aquest nou es millora mediambientalment: “No es fa servir tant insecticida. Si no, a vegades volent arreglar una cosa se n’espatlla una altra.” Les espècies invasores han posat en evidència moltes mancances per fer-hi front. L’exemple és com ha arribat l’eruga del boix. Les Masies de Roda
Dolors Altarriba
{{ comment.text }}