Què és l’energia?… I per a què serveix?

Si cerquem el significat de la paraula energia en un diccionari (Diccionari general de la llengua catalana) veurem que es defineix com “la potència activa d’un organisme” o “la capacitat d’obrar o produir un efecte”. I si cerquem la paraula potència veurem que la seva definició és “la facultat de fer una cosa, de produir un efecte”. Per tant, amb la paraula energia es poden expressar moltes coses. Al llarg del segle XX, els propagandistes de la societat industrialista-productivista han introduït a la societat la falsa idea que identifica energia amb tot un seguit de materials, com ara el carbó, el petroli, el gas fòssil i l’urani, que són en realitat fonts d’energia i no pas energia, i només es converteixen en energia si es cremen o es fissionen, cosa que permet disposar d’una forma concreta d’energia: energia tèrmica, tot produint gasos d’efecte hivernacle (la crema de fòssils) i emissions radioactives gasoses i líquides, a més a més de residus radioactius (la fissió de l’U-235). Fa molts segles, Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) ja va fer servir la paraula energeia com a concepte filosòfic prou ampli com per abastar idees com ara felicitat, plaer... Més endavant, el poeta, pintor i gravador britànic William Blake (Londres, 28/11/1757 - Londres, 12/8/1827), en la seva obra The Marriage of Heaven and Hell (Les noces del cel i l’infern), que va escriure entre 1790 i 1793, s’hi pot llegir un vers on diu: “Energy is the ethernal delight” (l’energia és el delit etern). Al segle XXI, el físic canadenc i ciutadà anglès Walter C. Patterson (Winipeg, Manitoba, Canadà, 4/11/1936), escriptor i activista, ha escrit àmpliament sobre l’energia, i és una persona referent des de fa molts anys. Format com a físic nuclear, s’ha passat la vida ensenyant, escrivint i fent campanya. El 1972 es va convertir en el primer activista energètic dels Friends of the Earth - Amics de la Terra (1972-78) en la seva oficina de Londres. El 1984-85, Patterson va actuar com a assessor de la guardonada sèrie dramàtica de la BBC Edge of Darkness (un tèrbol món d’encobriments governamentals i corporatius i d’espionatge nuclear, que enfronta les forces fosques que amenacen el futur de la vida a la Terra). Des del 1991, Patterson és membre del que ara és el Programa d’Energia, Entorn i Recursos a la Chatham House de Londres. Va ser l’any 2015 quan Patterson va autopublicar la seva obra Electricity vs. Fire: The Figth For Our Future (2015), on escriu: “Hem de rescatar la valuosa paraula energia i restaurar el seu sentit original, tal com els científics i enginyers sempre l’han entesa. L’energia és el principi unificador de l’univers. Qualsevol persona coneix la Primera Llei de la Termodinàmica, tot i que és possible que no la conegui per aquest nom. Com en la Llei de Conservació de l’Energia, es diu que en qualsevol procés que sigui, de qualsevol tipus i en qualsevol lloc, l’energia mai es crea ni es destrueix, no és necessari conservar l’energia, doncs l’univers ja conserva l’energia. Degradar el profund concepte físic d’energia en una simple abreviatura per nomenar conceptes com petroli, carbó, gas i electricitat, ens priva d’una paraula clau per a la nostra història i el nostre futur millor. Hem de recuperar el seu significat”. Des de l’any 2022 es disposa de la traducció catalana d’aquesta important obra amb el títol Electricitat versus foc: la lluita pel nostre futur, on l’autor escriu sobre energia sense pràcticament fer servir la paraula energia. Bàsicament hi ha dues formes d’energia: l’energia endosomàtica i l’energia exosomàtica. L’energia endosomàtica és la que contenen els aliments i que, una vegada transformada, fa possible les activitats vitals de les cèl·lules dels éssers vius. Aquesta forma d’energia va lligada al metabolisme dels organismes vivents. En canvi, l’energia exosomàtica és la que ajuda a mantenir la vida en el si de les societats humanes, i que té la característica que s’utilitza fora del propi cos. Aquesta energia forma part de la cultura humana des que els nostres ancestres neandertals van aprendre a dominar el foc. Encara avui, les societats humanes es basen massa en el foc per disposar d’energia i aquesta és la raó per la qual avui patim l’escalfament global, a causa de les emissions de gasos d’efecte hivernacle ocasionats per la combustió de materials fòssils. Des de sempre, l’energia endosomàtica és la que ha servit en el passat, i continua servint actualment, perquè els éssers vius puguin sobreviure. Però al llarg de la història humana, les societats creades han fet ús de formes variades d’energia exosomàtica, que han servit per a diverses funcions: confort, transportar persones, matèries i informació, per obtenir materials, per substituir l’esforç muscular i mental de les persones i l’esforç muscular dels animals. També ha servit per a moltes finalitats constructives i destructives. Avui, les societats humanes, de fet, fan servir diverses formes d’energia exosomàtica per proveir-se dels serveis necessaris per viure. Molts dels serveis que avui té al seu abast la societat requereixen disposar d’energia exosomàtica: llum per quan es fa fosc, calor quan fa fred i fred quan fa calor, calor per processar aliments i fred per conservar-los, per accionar tota mena d’aparells, tant en l’àmbit domèstic (so, música, imatge, netejar, processar dades, càlcul...) com en l’àmbit industrial (tota mena de màquines i aparellatge), per moure i transportar persones i mercaderies, etc. Però per disposar d’energia exosomàtica sempre cal alguna mena de giny tecnològic. I la humanitat se les ha enginyat per crear un bon grapat de ginys tecnològics que li han permès tenir a la seva disposició l’energia que cal per fruir de tota mena de serveis. Tant si es vol disposar d’energia a base de cremar com si es vol disposar d’energia sense cremar res, en tots els casos es necessiten ginys tecnològics. La diferència entre una o altra forma de disposar d’energia és que cremant es generen emissions que afecten al clima, mentre que sense cremar no es genera cap mena d’emissió a l’atmosfera. [caption id="attachment_293552" align="aligncenter" width="600"] Per disposar d'energia, la humanitat ha dissenyat tota mena de ginnys tecnològics | Nicholas Doherty (Unsplash)[/caption] Quina quantitat d'energia cal per viure dignament a la Terra? Les preguntes que qualsevol societat s’hauria de fer són les que ja va formular Amory B. Lovins l’any 1976 en la seva obra Soft Energy Path. Toward a Durable Peace. Segons les respostes que cada societat doni a aquestes preguntes, la comunitat es configurarà d’una o altra manera. · 1 Quina quantitat d’energia cal per viure dignament al planeta Terra? · 2 Quin tipus de tecnologia cal utilitzar per disposar d’energia? · 3 Qui ha de controlar el sistema de proveïment d’energia? Així, la societat industrial-productivista va respondre a les preguntes dient: · 1 Tanta com calgui. · 2 Tecnologia a gran escala i a base de cremar materials fòssils i fissionar materials nuclears. · 3 Un sistema centralitzat dominat per un reduït grup de grans corporacions (estatals o privades). El resultat ha estat una societat poc eficient (malbaratadora), bruta (contaminant) i gens democràtica pel que fa al sistema energètic, que ha anat configurant la societat on ens ha tocat viure i que fa resistència a la necessària i urgent transició energètica. Però la comunitat pot respondre de manera ben diferent. Per exemple: · 1 Fer de la suficiència i l’eficiència en l’ús de l’energia una pràctica usual. · 2 Fer servir tecnologia lliure de foc, a petita escala o a escala comunitària. · 3 Un sistema distribuït, gestionat democràticament per les persones que se’n serveixen i que en són propietàries. L’objectiu hauria de ser disposar d’energia per viure bé sense fer malbé. La qual cosa vol dir abandonar les tecnologies que fa servir el sistema fòssil-nuclear i substituir-les per les tecnologies que capten l’energia continguda en els fluxos bisofèrics i litosfèrics, i sempre practicant la suficiència i l’eficiència tant en la generació com en l’ús de l’energia, evitant qualsevol mena de malbaratament.

Què és l’energia?… I per a què serveix?

Els plàstics d’embalatge i les tovalloletes d’un sol ús són els contaminants més presents als rius

L’exposició a onades de calor extrema a l’Estat espanyol posa en risc la fidelització del turisme

Cordar-se el cinturó per salvar el planeta

“La mirada ecofeminista reconeix que els humans som éssers profundament interdependents”

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

L’últim mestre artesà xurrer

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona