De la mà del seu sogre, i amb només setze anys, el vigatà Quim Berrocal va iniciar-se al sector funerari. Amb ell va viure, precisament, un dels episodis més negres d’una carrera de més de quaranta anys dedicada al sector: l’atemptat d’ETA a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de Vic. Hi va perdre els seus cunyats, en Juan i la Núria, i va ser l’encarregat de rescatar la seva neboda -una nena de mesos filla del matrimoni difunt- de la pila de runa que va deixar l’explosió.
Ja al dipòsit va començar una feina titànica per reconstruir els difunts; un procediment clau perquè els familiars poguessin acomiadar-se’n en condicions. Aquest és l’objectiu de qui exerceix la tanatopràxia, el conjunt de tècniques de conservació i agençament de cadàvers: aconseguir que els comiats puguin fer-se amb la màxima dignitat. Tota una responsabilitat d’una professió a la qual, segons Berrocal, no tothom pot dedicar-se.
De moment, la tradició familiar continua. Berrocal va començar als serveis funeraris de Vic de la mà del seu sogre i ara és ell qui ha encomanat la passió per l’ofici al seu propi fill.
