Fill de Sant Hipòlit de Voltregà i actualment vivint a Malla, Ramon Nogué ha estat reelegit com a president de la Federació Catalana de Golf per tercera vegada. Amb vuit anys al capdavant del càrrec, Nogué ha resultat ser clau per portar la Ryder Cup a Catalunya l’any 2031, un dels esdeveniments de més prestigi del món del golf. A més, Nogué també va ser jugador del millor CP Voltregà de la història i de la selecció espanyola d’hoquei patins.
Recentment, fou reelegit com a president de la FCG.
Fa vuit anys que estic al càrrec i ara començarem el tercer mandat de quatre anys més. La decisió de seguir ha estat per la valoració de la feina feta fins ara, per l’exigència de la Federació Espanyola que continuï i per l’obtenció de la Ryder Cup. A més, no m’agrada parar i em sento amb empenta.
Quina és la seva funció?
La principal missió que tenim com a Federació és promocionar el golf des de la base. Oferim activitats pròpies, com també més de 120 premis en diferents categories i places al Centre d’Alt Rendiment. Ajudem a esportistes, alhora que els formem com a persones.
Parlem de la Ryder Cup. Ha tingut un paper clau per portar-la a Catalunya.
La cosa més important que he fet és estar present en tots els actes i moments clau perquè la Ryder Cup no marxés d’aquí. Per a mi, és un orgull que algú de la comarca d’Osona hagi contribuït a portar un esdeveniment d’aquestes dimensions Catalunya.
Com es va elegir, finalment, Catalunya com a seu?
Hem tingut una gran competència, com el País Basc, València o Madrid. Abans es triava la seu a través d’una subhasta, però suposava un desastre econòmicament. Ara, primer és la Federació Espanyola que mostra l’interès per portar la competició i, llavors, contacten amb els diversos clubs interessats per demanar-los els requisits.
Quin impacte considera que pot arribar a tenir?
Sense dubte, serà un abans i un després pel golf català. És un dels esdeveniments mundials més importants d’aquest esport, amb una immensa repercussió. Situarà el golf català al món i els clubs han d’estar preparats. Això no començarà l’any 2031, sinó cinc abans, i acabarà cinc més tard. Els clubs en sortiran beneficiats, però també el país. Un recent estudi mostra que de cada deu euros que es gasta un turista de golf, dos són per l’esport i els altres vuit per gastronomia, oci, moda, lloguer de cotxes…
I sobre els més joves?
Des de la FCG treballem amb projectes per animar els més joves a practicar aquest esport. Un d’ells, és amb el ‘Golf a les Escoles’ o també amb un programa per aquells qui vulguin iniciar-se en algun club, als quals els cobrim les despeses econòmiques. La Ryder Cup també pot tenir un gran impacte en aquest sentit.
Creu que pot servir per canviar la imatge que es té sobre el golf?
Fa molts anys que treballem aquesta lluita. No és un esport minoritari ni elitista, ja que Espanya compta amb més de 300 mil llicències. També es diu que és un depredador de terrenys o que gasta molta aigua. I, és totalment el contrari. Sempre s’han fet amb molta cura i el 95% dels camps a Catalunya es reguen amb aigua depurada.
Què li aporta el golf?
Som un esport una mica diferent de la resta. És únic, ja que jo, amb 79 anys, jugo a golf i puc competir. A més, té uns grans valors, com el de la companyia i l’amistat. I, un dels punts més positius és que, tal com recomanen els metges, et fa caminar, i ho fas per paisatges bonics. De fet, amb quatre hores que dura una partida, camines uns vuit quilòmetres.
I com és el golf a Osona?
Doncs, és un orgull poder dir que, David Puig, el segon millor golfista d’Espanya, és d’aquí. La seva mare i els seus avis són de Vic. A més, a Osona tenim dos personatges importants més, qui s’han format al Golf Montanyà i han arribat a professional. Són la Mireia Prat, de Torelló, i el Lucas Vacarisas, de Seva.
Com va passar de dedicar-se professionalment a l’hoquei a descobrir aquesta nova passió?
Al cap d’uns mesos de retirar-me, em van fer un homenatge i es va organitzar un partit entre la selecció espanyola i una selecció mundial. Després vam fer un sopar i un dels regals que vaig rebre van ser uns pals de golf. A partir d’aquí, vam anar-hi jugant amb uns amics i ens va acabar agradant molt, fins a arribar a ser president del Golf Montanyà.
Un canvi ben curiós, oi?
Sí. De fet, el Johan Cruyff, amb qui érem amics, em deia: “No entenc, Ramon, com tu i jo, que sempre hem enganyat a l’àrbitre, hem donat cops a la bola i hem empentat, podem jugar a això”.
Per acabar. Què li agrada fer en el seu temps lliure?
La veritat és que estic tot el dia ben ocupat. El meu dia a dia es basa a fer feines d’aquí a la casa, jugar a golf amb els amics, viatjar molt perquè així m’ho requereix el càrrec i fer les diferents tasques de la Federació.
