L’Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Sant Joan de les Abadesses ja disposa, des de dimarts passat, de dues emissores portàtils de la xarxa Rescat gràcies a la signatura d’un conveni entre l’Ajuntament i el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. A banda de l’acte de lliurament de les emissores, un dels tècnics de Protecció Civil de la Generalitat, Àngel Blanco, va fer una petita formació als voluntaris santjoanins de com s’ha de comunicar davant d’una emergència.
I és que la bona comunicació és clau per resoldre amb èxit una situació crítica. En primer lloc, i sembla una obvietat, cal que els aparells funcionin correctament. Per comprovar la qualitat del so hi ha un codi del 0 al 5, en què la xifra més baixa denota que no hi ha senyal i la més alta, que la qualitat és excel·lent i se sent clar. Després d’assegurar-se que es pot establir una conversa, cal comunicar el missatge. “Abans de prémer el botó per parlar ja has de saber què dir”, insistia Blanco. Els missatges han de ser breus, concrets i clars, sense allargar-se. Per exemple, si hi ha hagut un vessament de petroli al mar és millor dir que la taca de cru fa 500 metres de llargada per 100 d’amplada que no dir que és gran, ja que la primera opció és objectiva, mentre que la segona és interpretativa.
A l’hora de parlar, Blanco apuntava que cal fer-ho de manera natural (el to de veu pot ser un pèl més alt del normal), sense cridar ni parlar massa ràpid, ja que si no l’interlocutor no entendrà la informació. A l’inici de la conversa, cal prémer el botó de parlar (PTT) i esperar que soni un to indicatiu, si no hi ha risc de menjar-se la primera frase. Tot seguit, primer cal dir amb qui es vol parlar i després identificar-se un mateix (p. ex. “CECAT, aquí els voluntaris de Sant Joan”). Aquí l’ordre dels factors sí que altera el producte. Després d’un silenci per saber si algú ha rebut la comunicació, ja es pot iniciar la transmissió.
Blanco també va enumerar una sèrie de paraules clau que simplifiquen la conversa. Els mots endavant i aquí serveixen per dir que s’ha rebut la trucada i per identificar qui la fa, respectivament. El mític “canvi” serveix per indicar el final d’una transmissió i l’espera de la contestació, que s’indica amb un “rebut”, mentre que el “canvi i fora” significa que s’ha acabat la conversa. També hi ha codis de paraules que tenen un significat precís per tal d’estalviar paraules com, per exemple, “corregeixo” (per si s’ha comès un error en la transmissió). Finalment, Blanco també va parlar de l’alfabet radiofònic (Alpha, Bravo, Charlie, Delta…) per si s’ha de lletrejar alguna paraula sigui més intel·ligible. En definitiva, una lliçó de comunicació bàsica que pot ser clau per salvar vides.
{{ comment.text }}