Des d’aquesta setmana, les ciutats de Barcelona, Milà i Tampere, a Finlàndia, tenen, com a mínim, un aspecte en comú: totes tres formen part del projecte europeu de recerca Edufirst, impulsat per la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) per analitzar i millorar els serveis educatius i d’atenció que aquestes ciutats europees ofereixen als infants de 0 a 3 anys i a les seves famílies. Aquesta setmana, membres de l’equip del Grup de Recerca Educativa de la UVic-UCC (GREUV) i representants de les tres ciutats han donat el tret de sortida al projecte en una trobada celebrada a Vic per definir quins seran els següents passos a seguir en el procés de recerca.
Les escoles bressol i els espais familiars són els principals equipaments que els municipis posen a disposició de les famílies, però no sempre arriben a tota la població diana, a vegades ni tan sols a totes les que en sol·liciten l’accés, per manca d’oferta de places. Per buscar solucions en aquest àmbit i en d’altres, l’equip investigador del projecte Edufirst analitzarà el model de cadascuna de les tres ciutats, avaluarà les seves dificultats i buscarà quines millores es poden aplicar en el marc de quatre grans àrees: la inclusió, l’equitat, la participació de la comunitat i la sostenibilitat climàtica. L’investigador principal del projecte i coordinador del GREUV, el professor Jordi Collet, destacava que “les ciutats tenen per endavant grans reptes com construir escoles bressol i equipaments que permetin atendre la diversitat de famílies i infants en aquesta etapa i fer que, a més, siguin espais sostenibles”.
Les tres ciutats que participaran de l’estudi comparteixen alguns reptes i, sobretot en el cas de Barcelona i Milà, el fet de ser grans ciutats al seu territori: la capital catalana té 1,6 milions d’habitants i la ciutat italiana supera els 1,3 milions, mentre que la ciutat finlandesa de Tampere, la tercera més poblada del seu país, en té 250.000. Malgrat el salt demogràfic que representa incloure aquesta ciutat a l’estudi, disposar d’una visió del nord d’Europa és significativa per Collet, perquè “les tres ciutats són capdavanteres en serveis a la primera infància però cadascuna, juntament amb el seu país, tenen les seves tradicions i al nord d’Europa també s’hi veuen diferències en plantejaments, com per exemple l’inici de l’educació formal a partir dels 7 anys a Finlàndia, o la quantitat de recursos econòmics que s’hi dediquen, que és bastant superior”. L’existència de serveis de suport a famílies vulnerables, cuidadores de dia o clubs familiars, amb un arrelament divers al territori, complementen els equipaments existents.
La trobada, duta a terme a Vic durant dilluns i dimarts, va permetre establir el calendari del projecte, que s’allargarà fins a mitjans del 2026, quan es presentaran els resultats en una conferència internacional a Barcelona. Durant aquest temps, es visitaran les tres ciutats (Milà al maig, Barcelona al juny i Tampere a l’octubre) i s’elaboraran diversos informes per establir propostes de millora i trobar un model que es pugui replicar a altres ciutats similars. L’estada també va servir per començar a debatre sobre les realitats de cada ciutat i veure com poden col·laborar entre elles.
Una de les assistents a la posada en marxa del projecte va ser la directora de centres educatius municipals de l’Ajuntament de Barcelona, Alícia Aguilera, que va esmentar que la iniciativa els permetrà “veure com altres ciutats europees estan atenent la petita infància i quins són els models educatius que s’hi estan treballant”. A Barcelona, segons comentava, un dels problemes és arribar “a la globalitat de la població”, ja que només fan ús de l’escola bressol una quarta part dels infants que hi podrien anar: dels 34.000 nens empadronats només hi estan apuntats uns 8.900, fins i tot amb bonificacions de tarificació social. Malgrat tot, “actualment estem deixant fora unes 3.000 famílies, hi ha una part de demanda no atesa”, deia Aguilera, qui també veia important avançar en “com s’obren els equipaments a l’exterior perquè siguin de tot el barri, en com estan sent atesos els infants amb necessitats educatives o en com formem i acompanyem les educadores i les famílies d’aquests infants en una etapa cabdal de detecció i d’atenció precoç”. En aquest sentit, Collet feia èmfasi en la idoneïtat de centrar l’estudi en la petita infància per la seva rellevància en el “desenvolupament neuronal, cerebral i relacional dels infants, encara que a vegades sigui una etapa a la qual no se li dona prou importància”.
A més de les reunions de treball, la comitiva va visitar dilluns una escola bressol de Vic i l’espai Familiar Municipal de Vic El Remei i va conèixer els dos laboratoris de formació i recerca en educació infantil que la UVic-UCC té a la masia de la Torre dels Frares: l’aula Teresa Buscart i l’aula Montessori. El projecte Edufirst de la UVic-UCC va obtenir finançament en la darrera convocatòria del programa Erasmus+ del Servei Espanyol per a la Internacionalització de l’Educació (SEPIE), el passat mes de setembre, i comptarà amb un pressupost total de 400.000 euros.
