Resseguint les rutes dels maquis

Recuperar la memòria històrica i caminar. Aquests són els dos objectius principals de les rutes dels maquis impulsades per l’Amical dels Antics Guerrillers de Catalunya, el Museu Memorial de l’Exili i el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya (MD), amb el suport de la Diputació de Girona i les administracions locals. Divendres 14 de gener es va inaugurar el nou tram senyalitzat entre Molló i Camprodon, que s’afegeix a la Xarxa d’Espais de Memòria del MD, amb dos plafons que estan dedicats a Josep Jové i Josep Gros, que van fer de guies d’aquesta ruta per tal d’ajudar molts republicans durant el final de la Guerra Civil espanyola i la dictadura franquista. La placa en record de Gros està col·locada a sota de l’ermita de Sant Antoni de Camprodon, una zona natural privilegiada amb unes vistes espectaculars. Raül Valls, portaveu de l’Amical d’Antics Guerrillers de Catalunya, va comentar que aquestes rutes són espais de memòria, però també volen atreure gent que no li interessi la història i només desitgi caminar. La primera etapa, que es pot fer en poc més de vuit hores, surt de Prats de Molló i arriba fins al pla de Bonaire de l’ermita de Sant Antoni. La segona etapa es fa en sis hores i s’acaba al coll de la Barcadura. La tercera ja arriba a Sant Miquel de Castelló en sis hores i mitja, i la darrera acaba al santuari de Puig-agut de Manlleu en menys de sis hores. Una travessia que cal fer en quatre dies i que l’any 1944 era molt més dura. A la pàgina web, a banda dels punts d’interès, s’hi pot veure un mapa amb totes les activitats dels maquis. Per exemple, el 23 de març de 1950, el maqui Joan Jubiñà, de la CNT, va morir amb 40 anys després de ser localitzat per personal de la policia de Camprodon i dos capitans de la Guàrdia Civil que inspeccionaven la carretera de Camprodon a Molló, proper del trencant de la carretera de Beget a aquesta població. Un parell de dies abans, ell i el seu company van matar dos guàrdies civils i en van ferir un altre en un tiroteig. “S’ha explicat molt la retirada i molt menys la resistència, que queda tapada”, recordava Valls. En aquella època, la possibilitat de tombar el règim de Franco després d’haver derrocat Hitler i Mussolini era “molt real” i els maquis van generar molta esperança. El president del MD, Vicenç Villatoro, va assistir als actes de Molló i Camprodon i va dir que el període comprès entre el principi dels anys 30 i finals dels 70 és d’una alta densitat en termes històrics “amb molt de patiment, dolor i esperança, que és gairebé únic de la història de la humanitat”, que estava distorsionat pel franquisme i que “per entendre el present, cal comprendre’l”. A més, Villatoro va assenyalar que les plaques són molt importants, perquè col·locades sobre el terreny “estan plenes d’història i memòria. Notes la força del passat quan trepitges l’indret”. El president del MD va posar l’exemple d’una placa que hi havia a l’Ajuntament de Terrassa on s’hi podia llegir l’últim comunicat de la Guerra Civil. Allà deia que la guerra havia acabat, però ho deia només un bàndol. “La guerra s’acaba quan es té tot el control del territori i de totes les persones que hi viuen. Aquesta placa desmenteix això i demostra que hi ha persones que no es van deixar controlar”, afirmava. LA RUTA FINS A BIANYA Quan els aliats van alliberar el sud de França del règim de l’Alemanya nazi, cap a mitjans de l’any 1944, els exiliats republicans que havien combatut a la Resistència Francesa van començar a infiltrar-se a Catalunya. El PSUC va organitzar l’Agrupació Guerrillera de Catalunya i calia garantir que hi haguessin rutes segures. La de Molló a la Vall de Bianya la va obrir per encàrrec de la direcció del Partit Comunista l’any 1945 el guia Josep Jové. En aquest cas, els grups de maquis portaven propaganda política a l’interior de Catalunya, treien i entraven correspondència, ajudaven a fugir els represaliats o a entrar gent. La ruta tenia uns 80 quilòmetres des de Prats de Molló fins a Manlleu i es feia en quatre dies. Caminaven vuit o nou hores a la nit i descansaven de dia perquè no els atrapés la Guàrdia Civil. Els grups de maquis venien a peu d’una cabana de pastor de la part francesa ubicada entre el mas la Plana de Prats de Molló i la frontera. La solien creuar entre coll d’Ares i coll Pregon pel sector de Puig Sec baixant en direcció a Espinavell i passant per sota de Molló. Tot seguit, creuaven la riera i anaven cap al coll de la Boixeda passant per la collada de Puig Francó. A l’acostar-se a Camprodon, on hi havia un destacament de tropes de l’exèrcit franquista, descansaven de dia en un amagatall a prop de l’ermita de Sant Antoni. Després, el camí els portava cap a la Vall de Bianya, la Vall d’en Bas, el Collsacabra o el santuari de Puig-agut i acabava a Manlleu. Allà hi havia un matrimoni que els feia d’enllaç i els ajudava. L’endemà, vestits de paisà, anaven cap a Barcelona. Aquestes rutes s’han pogut senyalitzar per fer-hi senderisme gràcies al llibre autobiogràfic escrit per Josep Gros, que anotava per on passaven descrivint accidents geogràfics, les muntanyes, els pobles o les ermites. “Els guies utilitzaven mapes militars de la República i molts dels camins coincidien amb els GR. A més, el 90% de les rutes passaven per camins antics”, apunta Josep Serra, membre de l’Amical dels Antics Guerrillers de Catalunya. De Vic cap al sud de Catalunya no es necessitava salconduït per circular-hi, però més amunt, sí. Llavors, els maquis també ajudaven a fugir represaliats que volien exiliar-se. Abans d’entrar a les rutes, havien de pujar en tren a les estacions d’Aiguafreda, Centelles, Torelló o Manlleu per poder anar cap amunt.

Resseguint les rutes dels maquis

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous ‘influencers’ de la vida a pagès

Què hem explicat a El 9 Informatiu del dimarts 16 de desembre?

La Mambla, a Orís, una antiga colònia industrial

Prats de Lluçanès presenta la segona temporada d’espectacles al Teatre Orient

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

Osona es coordinarà per abordar de manera conjunta el problema del sensellarisme