Tot i haver perdut la majoria absoluta, fa la sensació que Junts ha tingut un mandat fàcil, sense ni tan sols haver perdut una votació…
Se’n poden fer dues lectures. Una, que no ha estat un mandat de grans projectes ni canvis i, per tant, tampoc s’han debatut aspectes de gran profunditat. Això ho ha fet tot més fàcil. Una altra, que el pacte al Consell Comarcal entre socialistes i Junts ha portat certes dinàmiques entre tots dos que ha afavorit que l’oposició no hagi estat en bloc prou contundent en moments concrets.
L’acord en un altre ens hauria d’afectar la política d’un ajuntament?
No m’agrada. Però el Consell Comarcal està decidit pels partits i no per un vot directe dels electors. I això ha afectat també els pactes als ajuntaments, sobretot a Ripoll perquè pel fet de ser la capital té més pes en el govern comarcal.
Si és així, no creu que el PSC, pel fet de garantir la governabilitat al Consell, hauria de tenir més influència en el govern de Ripoll de la que està tenint?
El PSC ha venut molt barat el seu suport. Tenien ganes de poder, representació i càrrecs amb retribució econòmica al Consell, i això va passar per davant d’un presumpte projecte polític que, per altra banda, em costa bastant de veure. El dia que es va formar el Consell, algú va penjar una cadira del balcó de l’Ajuntament de Ripoll. No sé qui era, però va ser molt representatiu del que acabava de passar en la política comarcal. I l’activitat dels socialistes a l’Ajuntament ha estat nul·la. No ho vaig entendre, perquè a més es va materialitzar en un moment on sortíem del 155, i Junts va avantposar abraçar un partit que a escala local també ha defensat l’aplicació d’aquell article des de la línia dura.
L’immobilisme en l’execució del polígon de la carretera de les Llosses té algun significat que als vilatans se’ns escapa?
Quan les coses no es poden explicar amb transparència és que s’està venent fum. Si hi hagués hagut tantes empreses interessades com es va dir en el seu moment, tots plegats ho hauríem sabut. Però han passat mesos, i potser per prudència electoral no els convé reobrir aquell meló, perquè és un tema que portarà polèmica.
Els terminis del bike park tampoc mantenen el ritme que s’havia marcat inicialment…
Ja hi hauríem d’estar baixant amb bicicleta, de fet. Per Esquerra no teníem per què estar en contra d’un projecte que representava activitat i promoció pel poble, lligada a un turisme nou, i que havia de ser sostenible i amb poc impacte ambiental. Pensem que Ripoll ha de créixer i tenir activitat social i econòmica. No ens trobaran en l’immobilisme. Però un cop més allò que no es pot explicar amb transparència, que es fa d’amagat, amb anuncis i portades de diaris amplificant els milions que arribarien a la comarca, ja ens posava en alerta.
Vendre uns Jocs Olímpics com el nou gran miracle pel futur de les comarques de muntanya pot tenir un cert paral·lelisme amb el tema bike park?
No podem supeditar el futur del territori al fet que tinguem Jocs o no. El país té un deure amb les comarques de muntanya, i no ens poden dir que sense Jocs no hi haurà doble via ferroviària, o aposta per l’habitatge, o millores en comunicacions, o a tenir fibra. Primer cal que ens detallin bé el projecte, i després que ens demanin si ho volem o no.
Els Jocs d’hivern no sabem si es faran i no depèn tampoc de nosaltres. Però creu que el bike park es farà?
No. Avui dia tot apunta que no, per la poca informació que se’n té, per l’opacitat del projecte. A finals de l’any passat ja s’haurien d’haver venut forfets, i no només no en sabem res, sinó que l’equip de govern diu que ells tampoc. Alguna cosa falla.
Hi ha vasos comunicants entre els fets de l’agost de 2017 i el creixement de vot de partits que posen el focus en la immigració?
Hi ha gent que hi busca l’oportunitat, i es veu capaç de treure’s la careta i expressar el seu racisme de forma pública. Però vasos comunicants, crec que no, perquè el discurs d’aquests partits és equivocada, amb informació falsa o esbiaixada.
La futura candidata d’ERC a Ripoll, Chantal Pérez, té opcions de ser alcaldessa?
Ripoll necessita un canvi. I el canvi ara és que Junts deixi de tenir el govern de l’Ajuntament en solitari. El poble té molt potencial en botiguers, empresaris, col·lectius socials o entitats, però si no fem un canvi, les cadires sempre les ocupen els mateixos i en molts àmbits. I convé canviar els protagonistes, políticament també, però sobretot en altres càrrecs. Ja fa massa anys de la mateixa dinàmica. Qui pot liderar aquest canvi és ERC amb l’empenta de la Chantal.
En tot cas sembla que el futur alcalde de Ripoll serà dona…
Tenim clar que Manoli Vega es presenta per Junts, la Chantal per Esquerra i Sílvia Orriols per Aliança Catalana. Cal veure què fa Alternativa per Ripoll, el PSC, i també com acaba encaixant en tot plegat l’actual president comarcal, Joaquim Colomer. En tot cas sí, sembla que serà una dona, i espero que el nom sigui el de Chantal Pérez.
Roger Bosch continuarà al consistori després de les properes municipals?
Aniré a la llista i en posicions per treballar. Segons els meus vaticinis del que pot passar un cop haguem votat, diria que sí.
Sobta que no hagi liderat ERC en algunes eleccions municipals, sent-ne durant anys el portaveu. No li hauria agradat?
El meu projecte ha estat participar activament a la vida social del poble, inicialment des de diverses entitats i associacions. Quan em van donar oportunitat d’anar a unes llistes, ho veia com la culminació d’aquesta trajectòria des d’un lloc de decisió i treball. Sempre m’ha tocat viure-ho des de l’oposició, però també m’ha enriquit fent feina per Ripoll. Així i tot, clar que m’hauria agradat liderar la llista d’Esquerra. Hauria estat un orgull, perquè em sento molt còmode en un partit que té una mirada molt municipalista. Però tot plegat són moments vitals i professionals. Quan hauria tingut sentit que ho liderés, no va ser compatible amb la meva feina vinculada a la Fundació MAP, a qui alhora els devia poder-m’hi dedicar en plenitud. També t’he de dir que la vida dona moltes voltes.
“Els socialistes van vendre molt barat el seu suport a Junts al Consell Comarcal”
Alguns partits afirmen que cada vegada costa més de configurar una llista per presentar-la a les municipals. Creu que anem cap a un model de política local amb menys candidatures?
No em desagrada gens la idea. El projecte que tenim pel maig de l’any que ve estarà basat en la independència d’acció local respecte al partit. I crec que és cap on cal caminar. Costa enamorar-se de la política de país. I la política municipal és una necessitat, per tant, si els partits no són prou atractius, espero que aquest espai quedi cobert per iniciatives locals.
No m’estarà dient que la propera llista que presentaran a Ripoll pot ser una marca blanca d’ERC…
No, no dic això. Però qui en formarà part, i d’acord amb el partit, serà gent que tindrà una mirada pròpia, amb Ripoll en l’epicentre de tot plegat.
Fa la sensació que cada vegada més els partits sobiranistes estan més allunyats de l’objectiu de la independència. L’han molestat algunes decisions d’Esquerra Republicana durant aquests últims anys?
Molestat no ho sé, però que algunes m’han costat d’entendre, segur. Encara que no ens agradi, sovint els partits miren primer per ells mateixos, i després pel país o pel poble. Per tant, quan molts pensem que una decisió pot ser la més encertada pel país, però se n’acaba triant una altra que estratègicament en el futur acabarà donant més rèdit electoral al partit, només et queda pensar que és fer un pas enrere perquè quan tinguis prou força en faràs uns quants més endavant. Tant de bo sigui així, tot i que sovint costa de creure. No renego d’ERC en cap moment. De fet, és el partit on milito, on em sento més a gust i on comparteixo idees. Però al final no deixa de ser un partit format per persones. I la línia d’un partit un dia és una, i moltes vegades veiem que al cap d’un temps n’és una altra. La meva visió és la de Roger Bosch, més que no pas la d’Esquerra.
