“Seria bo menjar millor carn gastant el mateix pressupost”

Feliu López, col·laborador a la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris i professor de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la UVic-UCC, posa sobre la taula elements per fer decidir el consumidor a l’hora de comprar carn, com ara les implicacions socials, ambientals i econòmiques que hi ha rere cada model de ramaderia o la premissa que en general en consumim massa. Es pot associar qualitat de carn al sistema de cria? Quan algú ens vol convèncer de prendre la seva carn sempre ens mostra animals a l’aire lliure, pasturant. Per tant, d’alguna manera associem que això és millor o més saludable. Però per altra banda, els fets diuen que tendim a comprar carn barata. I aquí hi ha una contradicció. El model que genera la carn barata està lligat a aquests animals que pasturen? No. La ramaderia es pot fer de moltes maneres: a grans trets en tenim una d’intensiva, on els animals estan més o menys estabulats i s’alimenten amb pinso gra; i tenim una altra ramaderia, que quantitativament és més marginal, d’animals que bona part de l’any estan pasturant. Aquest segon model ens dona la foto, però el primer ens abasteix de carn barata. La ramaderia intensiva defensa que la seva carn és bona perquè passa tots els controls veterinaris i estàndards de qualitat. I aleshores, com a consumidors, per acabar de decidir, necessitem saber quines són les implicacions de cada carn. Hi ha un indicador sobre el qual hi ha un consens que funciona que és el diner. Assumim que quan paguem més diner per una carn és perquè és més bona. Ara bé, hi ha una cita de Machado que diu que “todo necio confunde valor y precio”. Per exemple, aquí prenem corder de Nova Zelanda. El comprem perquè és més barat, però competeix per exemple amb el del Pallars. Quant a preu, el corder de Nova Zelanda és més competitiu, però si valorem les emissions de carboni associades a aquesta producció és evident que la carn de Nova Zelanda ha fet un viatge brutal per arribar fins aquí. Si integréssim aquests aspectes al preu, les tornes canviarien. Per abastir tota la població mundial deu fer falta la ramaderia intensiva. A pesar que en l’àmbit global hi ha problemes d’abastament d’aliments, als països occidentals mengem més carn del compte. Independentment de si és vermella o blanca, o de remugants o monogàstrics, n’hauríem de reduir el consum. La meva opinió és que caldria prendre millor carn i gastar el mateix pressupost que ara. O sigui, menys, de millor qualitat i amb la mateix inversió. I una segona qüestió, el model industrial cada cop és més dependent de medicaments, fertilitzants, pesticides i transport. Hi ha balanços energètics que diuen que a la ramaderia industrial, per cada quilocaloria que generem n’hem invertit 25. En lloc de generar energia ens en costa! Però el preu de la carn invisibilitza els costos... Estem en una situació de privatització de beneficis i socialització de costos. Rere la carn barata de Nova Zelanda hi ha una empresa que importa que té uns beneficis, però els costos del transport són socials, els entomem entre tots. Podem reduir el consum de carn amb proteïna vegetal. De la proteïna vegetal, el que hem d’introduir és la proteïna barata, que són els llegums. El cost energètic per produir aquesta proteïna amb cigrons o llenties és molt més barat i han de jugar un paper important en la nostra dieta. A la crisi econòmica passada, el consum de llegums es va disparar! Tinc més dubtes amb les hamburgueses vegetals. És com una substitució d’inputs, no hi ha un canvi de paradigma. En el fons estàs reforçant el model de carn: et queda clar que has de menjar hamburgueses i, al final, si menges hamburgueses, acabes anant a l’original. La gran indústria no vol canviar de paradigma? Pensem plats tradicionals: escudella, trinxat, paella... quin rol té la carn en aquests plats? És un complement per donar sabor. Ara pensem plats moderns: bistec amb patates. La carn ha passat de ser un complement a ser una part central. Hi ha una narrativa que sosté això: s’ha associat el consum de carn al progrés. I això ha anat en paral·lel d’un sistema econòmic que li convenia vendre cereals a preu de carn. I això ens ha portat també a un model més elitista. Amb 10 quilos de gra produeixes un quilo de carn. Amb la mateixa quantitat de gra alimentes menys persones. I ara cada cop hi ha més gent que passa gana, però també més amb sobrepès per excés de proteïna animal. En el fons, aquestes contradiccions posen de manifest que ens estem alimentant amb un gegant amb peus de fang. Reflecteixen injustícies socials, i alguna hora petaran. Des de l’agroecologia intentem treballar per una alimentació en la qual els productors extensius i el consum local siguin més protagonistes. Això ens porta a un sistema agroalimentari més nombrós, amb més pagesos, amb més botigues de barri i amb més salut per nosaltres i pel medi ambient.

“Seria bo menjar millor carn gastant el mateix pressupost”

Prats de Lluçanès presenta la segona temporada d’espectacles al Teatre Orient

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Alerta a l’oasi del català

Els Pets i Els Amics de les Arts actuaran al Microclima de Camprodon l’agost de 2026

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Osona Ripolles

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”