La contaminació acústica és, sens dubte, un problema gens menor del medi urbà que s’arrossega i s’engreixa en aquest segle XXI

Des de fa 24 anys, l’últim dimecres d’abril se celebra el Dia Internacional Sense Soroll. Enguany queia el dia 24, l’endemà de Sant Jordi, i entre l’apoteosi de la diada i la ressaca postelectoral, la pobra jornada va passar sense pena ni glòria. Encara que no m’entusiasmi la idea de dedicar un dia a l’any a cada bona causa, penso que aquesta, ja que hi és, formaria part de les que se’l mereixen. El problema de dedicar un dia a lluitar a favor o en contra d’això o d’allò no és tant què fer aquell dia com què es fa sobre aquell tema els 364 dies restants. Valgui aquest clam per al soroll. La contaminació acústica és, sens dubte, un problema gens menor del medi urbà que s’arrossega i s’engreixa en aquest segle XXI. Circumscrit, de bon primer, a les grans ciutats en algunes de les quals adquireix dimensions esparverants, s’ha anat escampant com una taca d’oli a ciutats mitjanes i petites fins arribar a qualsevol racó de món. L’esca del mal –tot i que no n’és l’únic motiu– és la circulació massiva de vehicles per les vies urbanes que generen un volum de soroll permanent, sovint molt per damunt del llindar raonablement admissible. La resta de factors identificats, com ara els derivats de certes activitats industrials o d’oci, acostumen a tenir afectacions més acotades en l’espai i el temps. Sigui quina sigui la causa, allò que sí sembla sobradament provat és la relació de causa a efecte entre una exposició continuada al soroll i l’increment d’estrès, i segons coincideixen els experts, les corresponents conseqüències sobre la salut provocant l’augment de determinades malalties. La dimensió que ha anat adquirint la contaminació acústica ha generat iniciatives arreu del món que han arribat també a casa nostra. Encara que de manera tímida respecte al que es fa en altres països, la mateixa Generalitat impulsa actuacions destinades a la sensibilització de la població, com també ho fan les diputacions. Les poblacions més grans d’Osona (Vic, Manlleu, Torelló, entre d’altres) i el Ripollès (Ripoll mateix) tenen aprovades normatives –algunes de fa molts anys– reguladores del soroll i mapes de capacitat acústica destinats a mesurar el soroll ambiental i a detectar zones més sensibles i a identificar-ne les possibles causes. Una altra cosa són els mitjans de què disposen per combatre el fenomen. Sense moure’ns de Catalunya, val la pena fixar-se en ciutats com Sabadell o Lleida, que, més enllà de les normatives o de les accions simbòliques del Dia Sense Soroll, desenvolupen estratègies al llarg de tot l’any. Tant a la ciutat vallesana com a la Paeria criden l’atenció, al costat de les mesures de voluntat correctora de la contaminació acústica, algunes iniciatives encaminades a sensibilitzar sobre la importància de la bona qualitat acústica i a reflexionar sobre el valor del silenci. Activitats en biblioteques municipals (la biblioteca: espai de silenci) i jornades tècniques dirigides a professionals sobre la rellevància del confort acústic en habitatges, equipaments educatius i artístics i locals d’activitats. Una formació molt necessària, doncs acusem la poca sensibilitat envers l’acústica en el disseny de la majoria d’espais públics tancats que freqüentem. Si mesuréssim el volum amb què parlem al bar o al restaurant, per posar un exemple concret i contrastable, ens adonaríem que el nostre to de veu està molt per damunt del que hauria de comportar una conversa amable, distesa o, encara més, íntima. Tot per culpa de la manca de planificació en el disseny dels locals públics en el sentit del confort acústic, un factor clau en la nostra percepció del confort global. Entre les activitats promogudes a Lleida, crida particularment l’atenció la que duia per nom “Cerquem el silenci”, portada a terme per alumnes i professors d’alguns centres educatius de la ciutat. Perquè el valor immaterial que representa el silenci ha esdevingut un bé escàs del nostre temps. Un valor que valdria la pena incorporar en el dia a dia, per bé que suposi anar a contracorrent d’una societat de ritmes trepidants i presses productivistes. Perquè el silenci es relaciona amb la tranquil·litat, el descans, la natura, el mar, la muntanya, el sol ixent o ponent. I també amb la solitud (“el silenci és el germà cridaner de la soledat”, escriu J. M. Espinàs). Perquè demanem silenci per llegir i escriure, per crear, reflexionar, meditar, pensar i decidir. Perquè encara que sembli poc útil per fer coses és essencial per ser el que som. “Tots els problemes de la humanitat provenen de la incapacitat de l’home d’estar assegut, sol i en silenci”, deia Blaise Pascal. Segurament no tots, però probablement reflexionant en silenci alguns els resoldríem d’una altra manera.

La contaminació acústica és, sens dubte, un problema gens menor del medi urbà que s’arrossega i s’engreixa en aquest segle XXI

Soroll i silenci