Els independents han passat de tres a quatre consellers comarcals a Osona. Això els donaria la possibilitat de pactar un govern amb ERC, la primera força, però Pere Medina, coordinador dels Independents d’Osona, en aquesta entrevista, emesa dijous per EL 9 TV, advoca per un pacte més inclusiu.
Els Independents d’Osona han obtingut 71 regidors, 10 alcaldies i 1 president d’EMD, xifres que es tradueixen en quatre consellers comarcals. Quina valoració en fan?
L’assemblea dels independents va valorar molt positivament els resultats. D’alcaldies tenim les mateixes, però en volum de vots hem crescut i hem guanyat representació.
Per què passa això?
És el reflex que la gent està cansada de les estructures de partit. Als independents cadascú té la visió municipalista d’actuar pel seu municipi i ens agrupem per obtenir representació al Consell Comarcal, però no amb la finalitat d’aconseguir càrrecs en llocs de més amunt.
Diu que s’agrupen, però costa trobar un comú denominador entre les llistes perquè són molt dispars.
El col·lectiu de les llistes independents és molt heterogeni, però hem anat creixent, ens hem d’anar organitzant, hem fet comissions internes per treballar temes com l’aigua, la recollida d’escombraries…
Aquesta heterogeneïtat el preocupa? L’increment de llistes es produeix per escissions, com passa a Prats o Santa Eugènia amb ERC, o a Centelles amb JxCat.
Dins dels Independents d’Osona hi ha dues realitats. D’una banda, la de la gent que no ve de cap partit i d’altra banda, la de persones que sí que en venen i que també ens poden aportar l’experiència d’una estructura política. Els independents de la Selva, per exemple, tenen una estructura diferent. Hi ha un percentatge més elevat de persones que provenen de partits.
Els de Viladrau, on hi havia la llista històrica de L’Alternativa, han anat amb els de la Selva.
N’hem parlat obertament. Creien que podien ser més profitosos sumant per la Selva i fer més suport a Girona, on els independents tenen representació a la Diputació. Si els podem ajudar els ajudarem.
La de Viladrau era una llista amb tradició de molts anys amb els alcaldes Bellvehí o Arxé com abans al Brull amb Muntal o a Malla amb Redorta.
Són realitats que demostren que les coses s’han fet bé i les llistes han tingut continuïtat.
On només hi ha una llista és al Brull.
Sí, però l’heterogeneïtat a la pròpia llista també genera debat intern encara que no n’hi hagi una segona.
Al Brull es va viure una etapa d’una certa tensió veïnal i la llista única potser podia servir per passar pàgina, però si això s’ha deixat enrere no seria millor que es poguessin confrontar visions polítiques diferents?
Si al cap de quatre anys de les eleccions no s’articula una segona candidatura els que ens hem presentat ho fem amb les ganes d’obrir al màxim l’Ajuntament a tothom.
Estem en la fase dels pactes. Com el tenim el del Consell Comarcal?
El grup d’independents ens vam reunir per escollir les quatre persones que ens representarien amb el criteri de fer una elecció paritària, combinar gent amb més experiència i amb menys i ja tenim definits els consellers.
A banda de vostè, qui són?
Ramon Roig, de Balenyà; Montse Juvanteny, de Prats, i Núria Roca, de Sant Martí de Centelles, a més de jo, del Brull.
Estaran al govern.
S’està treballant amb un pacte el màxim d’ampli possible per repetir la filosofia del passat mandat. Es vol obrir al màxim el govern.
Obrir al màxim és fer un govern d’ERC, JxCat i Independents?
És això i s’hi podria sumar la CUP, que té una alcaldia.
La CUP al govern?
Ho han de decidir ells.
Però no formen part de la negociació.
A data d’avui, no.
Que la presidència serà d’ERC no es discuteix?
Per aritmètica sembla el més factible. No hi ha cap nom sobre la taula, però.
Els independents podrien fer un pacte amb ERC.
Aquesta possibilitat era sobre la taula, però ho hem debatut internament i la gran majoria no veia la possibilitat amb gaire bons ulls. Al govern també hi ha d’haver JxCat.
Parla d’un pacte el màxim d’ampli però no diu res del PSC.
Si fem memòria els independents vam ser un dels demandants que el PSC marxés del govern del Consell Comarcal [després de l’aplicació de l’article 155].
Aquestes negociacions en quina fase estan?
S’està començant a parlar de programa. No tant saber qui sinó què.
Hi ha molt a fer en un organisme de segon grau? Molts ingressos són finalistes i l’ens, sovint, sense que tingui una connotació pejorativa, actua de gestoria.
Si no es fes política no caldria que hi hagués cap conseller. Al Consell Comarcal s’hi va fer a política. Crear una empresa per fer el subministrament d’aigua en baixa és fer política com potenciar polítiques esportives, d’activitats extraescolars, de serveis socials… És limitada? Sí, però se’n fa, de política.
El de l’empresa de l’aigua que ha esmentat serà un dels temes del mandat?
Crec que sí. És una iniciativa pionera a nivell de Catalunya.
Quin paper hi juga Vic a l’hora de confeccionar majories al Consell? Vic, pel pes demogràfic que té, si abandonés serveis, com el de recollida, podria comprometre’ls.
Vic és la capital, les municipals a Vic les va guanyar amb majoria absoluta JxCat, motiu pel qual és lògic que siguin al govern del Consell. Però no tant pel que diu vostè de la pressió que puguin fer. Si volguessin marxar del servei de recollida també s’haurien d’endur els treballadors. Aquestes amenaces…
Passa això?
No, no: no passa. Però dic que hi ha unes responsabilitats i unes situacions de personal que s’han de tenir en compte. El fet és que Vic és la capital, hi ha hagut molts vots i JxCat ha de ser al govern del Consell Comarcal.
A la Mancomunitat la presidència serà per a ERC?
A la comarca i a Catalunya ERC va ser la primera força i la Mancomunitat n’és un reflex. De totes maneres, el funcionament és diferent perquè els ajuntaments han de designar els dos representants i fins llavors no veurem l’aritmètica com queda. Sembla que ERC tindria una majoria, petita, però la tindria.
Hi ha converses?
Sí, per arribar a un consens.
La presidència els quatre anys per a ERC?
No se sap.
Fa quatre anys se la van partir.
Sigui qui sigui, que la presidència sigui de quatre anys. Els dos anys i dos anys van ser una solució salomònica.
Però van ser vostès que el 2015 van forçar que la presidència fos partida.
Si haguéssim arribat a bons acords i haguéssim tingut bons interlocutors de què volíem fer potser hauríem acceptat la presidència dels quatre anys de JxCat.
És optimista sobre la Mancomunitat?
Sí. Hi ha hagut molts canvis als municipis que en formen part i hi ha ganes de tirar endavant.
Té futur?
Sí.
Hi va haver un moment, amb LRSAL, que potser es discutia, però ara ningú la discuteix.
En el conjunt de regidors que entraran a la Mancomunitat es perceben moltes ganes i la gent se la fa molt seva. La Mancomunitat és un apèndix dels ajuntaments. No és una empresa de serveis és l’Ajuntament. Això està calant.
I és una agrupació voluntària.
Sí. És un annex de l’Ajuntament. La percepció és que ja es concep com si fos del mateix ajuntament.
Hi ha serveis que presta la Mancomunitat que també fa el Consell. No es podrien sumar sinergies?
Es pot obrir el debat i buscar sinergies, però l’ADN de cada organisme s’ha de preservar.
