Tanca el restaurant de Ca la Manyana de Sant Julià però manté obert l’hostal

“És veritat el que m’han dit?”, li preguntaven entre sorpresos i un punt enfadats a Núria Isern alguns dels últims comensals. La notícia havia començat a córrer entre la clientela els darrers dies i aquest Dilluns de Pasqua es va consumar: el popular restaurant de Ca la Manyana, de Sant Julià de Vilatorta, tancava les portes. L’històric establiment, però, manté oberts els allotjaments de la fonda, un servei que ja havia assumit aquests últims anys Isern, quarta generació d’aquesta nissaga d’hostalers vilatortins. La mort de la seva germana Mariona, el febrer passat, i la jubilació del seu cunyat, Silvino González, que juntament amb la seva mare, Maria Menció, han pilotat el restaurant els últims 40 anys, han portat Isern a agafar-se un “període de reflexió”, que a curt termini passa per una redimensió del negoci. El tancament del restaurant representa, també, el comiat professional de Silvino González, un cuiner que haurà marcat una època a Ca la Manyana. Va entrar als fogons de la casa amb 26 anys i en surt a punt de fer-ne 65, després de compartir tot aquest periple amb la difunta Mariona Isern –la seva parella–. “Aquí dins m’hi he format com a persona i com a professional”, apuntava aquest dimarts visiblement emocionat. González, que va arribar a Osona amb tot just 17 anys procedent del seu Lleó natal, es mostra satisfet i agraït per tots aquests anys teixint complicitats. “Crec que, sense buscar-ho, hem aconseguit el reconeixement de la gent.” En el seu cas, aportant una cuina d’arrel, honesta i sobre la base “d’uns productes de qualitat”; valors impregnats en l’ànima d’una fonda que sempre s’ha reivindicat com a tal. Durant aquests anys, Ca la Manyana també ha exportat la seva cuina en projectes amb empremta, com els de La Masia de Taradell, els banquets a Santa Margarita o les dues etapes al capdavant del Divicnus, a Vic. Avui la fonda disposa de 18 habitacions, part de les quals ocupades per estudiants universitaris, amb servei de manutenció inclosa. I és aquí on, ara mateix, Núria Isern vol centrar els seus esforços. La seva mare, Maria Menció, explicava, amb un punt de nostàlgia, que ja hi va néixer, en aquesta casa, “i no n’he sortit mai més”, i fins a l’últim moment ha donat un cop de mà. Menció és una de les dones que han protagonitzat aquesta història familiar. Una història que va encetar la seva àvia, la primera manyana –era la dona del manyà i qui va començar a servir els primers àpats casolans mentre els carreters esperaven que els ferressin els cavalls–. L’establiment viurà un primer punt d’inflexió als anys 20 del segle passat, quan els fan recular sis metres la casa per eixamplar la carretera i la família aprofita per encarregar la reforma al mestre d’obres vilatortí Miquel Pallàs, que li imprimirà l’actual fesomia. Van ser els anys dels primers estiuejants al poble, que descobrien a Ca la Manyana una calidesa i un tarannà que han esdevingut marca de la casa.

Tanca el restaurant de Ca la Manyana de Sant Julià però manté obert l’hostal

Moren els escultors vigatans Joan Seguranyes i Miquel Vilà

20 multes al dia a Vic

Diversos municipis denuncien la falta de cobertura

La multireincidència i les ocupacions il·legals, a debat durant el ple de Vic

LA PREGUNTA

Està d’acord que el salari mínim pugi 50 euros més al mes?

Incendi a l'exterior d'una nau a Vic

Comprar una casa a mitges a Vic, compartint espais, alternativa als lloguers disparats

Inesperat episodi de calabruix a Centelles

El comerciants han de sortir a fora el carrer per cobrar

“De ganes de treballar en tenim moltes i també sabem quin servei volem donar”

Mor als 93 anys l'advocat vigatà Xavier Arumí Dou

Petit incident a l'Eix a Folgueroles

Un motorista resulta ferit en un accident a la C-17

Es manté l'alerta per fred intens i s'anuncien possibles nevades per dijous

Un ambient de Primera