L’augment de persones estrangeres és una realitat al Moianès. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, els últims vint anys la població immigrant ha crescut un 2.000% a la comarca. A Moià, concretament, s’ha passat de 30 a 852 nouvinguts. Precisament a la capital, un grup format només per dones va decidir impulsar fa tres anys el projecte Narinant, una escoleta per a nouvingudes.
L’origen va ser detectar una necessitat. D’una banda, es van adonar que a l’escola hi havia moltes mares amb dificultats per entendre l’idioma i això els impedia estar informades, per exemple, sobre les comunicacions i autoritzacions escolars. “Vaig detectar un racisme no parlat i una separació molt clara segons procedències”, diu Núria Clotet, una de les acompanyants (terme amb què prefereixen que se les anomeni). Clotet va venir de Barcelona a viure a Moià: “Si jo em vaig sentir immigrant blanca i em va costar integrar-me en un poble petit, no em vull imaginar com ha de ser aquest procés per a elles”.
D’altra banda, algunes exprofessores es van trobar que moltes feien classes particulars per separat a diverses dones. “Una excompanya de feina em va dir que hi havia una mare africana que no estava alfabetitzada. Em vaig reinventar buscant paraules bàsiques, els sons…”, comenta una d’elles. Diverses persones feien el mateix a nivell individual i al final van decidir ajuntar-se: “Hi havia moltes ganes de crear”.
L’Ajuntament de Moià els va cedir inicialment l’antiga Escola de Música, situada dins el Parc Municipal Francesc Viñas, just davant d’on van rebre EL 9 NOU per parlar sobre el seu projecte. Alhora els van adjudicar un ajut econòmic mensual. D’entrada eren unes set persones amb una mitjana de tres alumnes per sessió, però va córrer la veu i, tot i que hi havia qui deia que les dones no serien constants i deixarien d’assistir-hi, aviat van arribar a una mitjana de 10 alumnes.
“A l’escola vaig detectar un racisme no parlat i una separació molt clara”
L’arrencada va ser molt bona, però ara mateix estan sense local: “Teníem tres aules, però van haver de fer obres i ens vam quedar amb dues”. Aquesta situació va coincidir amb la pandèmia, raó per la qual els van demanar que abandonessin l’espai a fi de dur-hi a terme algunes classes de l’escola, tot i que finalment s’hi va traslladar Serveis Socials. “Ens van proposar reubicar-nos en una sola aula d’aquell mateix edifici”, però a Narinant la solució no les va acabar de satisfer. “Al principi, amb la pandèmia, no es podien fer grups grans. Era absurd”. Ara s’estan reactivant i s’adonen de la necessitat de tenir un lloc “on poder estar còmodament”. De moment les trobades les fan davant mateix de l’escola, al carrer, però pateixen per com mantenir la regularitat quan comenci el fred.
En conversa amb EL 9 NOU, mentre explicaven el seu recorregut, es podia palpar a l’ambient els forts llaços que hi ha entre elles i la sororitat que han creat. De fet, l’intercanvi cultural i la integració social són alguns dels pilars fonamentals d’aquest grup de dones. Totes coincideixen a dir que “és un espai d’amor”. Amarar-se i comprendre altres visions del món i de la vida els ha unit, ha generat un lligam.
A través de l’alfabetització fan xarxa, ja que moltes d’aquestes dones estan soles i no tenen la família al costat. És per aquest motiu que el col·lectiu va molt més enllà de millorar el català, es tracta d’un intercanvi cultural amb múltiples tentacles, tant comunicatius com d’apoderament o fins i tot d’entendre recíprocament costums aparentment allunyats.
Les mares d’origen estranger ho viuen molt positivament, ja que per a elles és un suport. “Ens costa entendre’ns, els idiomes generen barreres”, apuntava una del grup. Des del Consell Comarcal s’ofereixen cursos de català de tres mesos, però consideren que no n’hi ha prou per a les seves necessitats. “Amb tan poc temps és impossible aprendre a parlar”, deia una de les acompanyants. Segons les educadores, a nivell d’aprenentatge la didàctica és diferent, ja que en ser diverses persones poden oferir una atenció especialitzada a cadascun dels nivells: “Algunes estan alfabetitzades en altres llengües i altres ni tan sols això”.
A aquesta situació s’hi afegeix que gairebé totes són mares. “Què han de fer amb els nens mentre són a classe?”, es preguntava Clotet. Preveient aquesta situació, van incorporar un espai per als fills de les alumnes. D’aquesta manera les mares poden estar atentes a classe i, alhora, quan escolaritzen els nens ja tenen incorporat vocabulari en català d’aquestes estones.
Per a elles també és molt important la confiança. A les classes es crea un ambient distès que facilita l’aprenentatge. “Saben que no s’estan exposant i això les ajuda a deixar-se anar”, comenta una de les acompanyants. Entre totes han creat, en definitiva, un espai de respecte, estimació i acompanyament.
