“Tenim la sort que hi ha llocs d’Osona que encara són poc coneguts”

Més enllà de la seva extensa bibliografia com a historiador i geògraf, Francesc Roma (Sant Martí de Centelles, 1963) també ha conreat puntualment la literatura vinculada a l’excursionisme. Ara acaba de publicar Excursions a peu per les Guilleries i Savassona (Cossetània Edicions). EL 9 NOU ha parlat amb ell. El nou llibre de rutes se centra a les Guilleries i Savassona? Hi tenia cap relació especial, amb aquesta zona de la comarca?No, no hi tenia cap relació especial. I potser per això em va cridar l’atenció, perquè sempre hi ha alguna cosa que et porta a descobrir llocs que no coneixes. De fet, després de fer el llibre sobre el Collsacabra quedava aquesta altra banda, al sud del Ter, que no havia sortit en el primer llibre. És una zona força desconeguda, sobretot a la que t’allunyes de Savassona.Quina particularitat en destacaria?És un espai on es pot caminar per zones boscoses que difícilment te les acabaràs. De fet, les Guilleries són un paradís per a la marxa nòrdica.Ha estat fàcil encaixar-ho en 15 excursions?La veritat és que es poden fer algunes excursions més, però tampoc no massa sense repetir itineraris. 15 itineraris és una mida adequada per donar una visió de conjunt, de la diversitat de la zona.La zona també està molt lligada a llegendes i a històries populars… l’ha recollit, aquest vessant?Sincerament, no. La veritat és que no ho podia encabir tot dins del llibre i que quan comences (o en algun moment) et planteges quin és l’objectiu del que fas. I l’objectiu de seguida va ser fer una sèrie d’excursions per a una col·lecció concreta. Això vol dir que havien de ser 15 i amb un espai i unes característiques formals molt marcades.Com vostè deia, el seu anterior llibre d’excursions se centrava al Cabrerès i el Collsacabra. Són espais molt diferents l’un i l’altre?Sí, tot i que encara no sé per quin motiu. Mentre que a la banda nord hi ha molts pobles habitats i els camins s’han conservat, a les Guilleries l’espai s’ha dedicat tot sovint a plantacions i això ha fet perdre molts camins.Si a això hi sumem la vall del Congost, un vessant del Montseny, el Lluçanès… Déu-n’hi-do la diversitat natural que ofereix la comarca en pocs quilòmetres de diferència.Sí. Això ens hauria de fer plantejar la idea que tenim de les comarques com a realitats naturals o molt semblants. Però en tot cas, la diversitat sempre és bona, o gairebé sempre. I, per altra banda, tenim la sort que hi ha llocs que són poc coneguts, fet que avui dia, enmig d’aquesta enorme pressió sobre el medi natural, es converteixen en petit paradisos que tenim a tocar de casa.Crec que aquest és el seu tercer llibre de rutes i excursions. És un format que li agrada desplegar? Bé, cada vegada que faig un llibre d’excursions em dic el mateix: “Aquest és l’últim”. I de moment encara no ho he aconseguit. I fins i tot a vegades m’encarreguen coses concretes. De fet, darrerament m’han encarregat el text d’un llibre que fa vint anys volia escriure però que vaig descartar perquè el mercat, en aquell moment, ja estava ocupat. És allò de cria fama i fota’t a jeure!És un plus poder abordar aquest perfil de llibres d’excursions des de la condició d’historiador i geògraf?La geografia i la història s’han de fer amb xiruques, com ja deia Pau Vila. A vegades és millor tenir uns quants parells de xiruques que no un títol acadèmic. Però jo, com que tinc les dues coses, intento quedar bé amb tothom. I soc un admirador de les persones que han començat fent excursionisme per acabar convertint aquesta passió que et rosega l’ànima en una via de coneixement científic. És a això, al que jo anomeno geografia existencial.Alguns boscos i espais naturals de la comarca estan massificats. Cal més pedagogia per aconseguir un accés responsable al medi natural?Tampoc no cal ser hipòcrites! Aquests espais s’han massificat perquè alguns excursionistes i divulgadors els hem fet conèixer. Però de poc serviria matar els missatgers i missatgeres. Hi ha “el dictat de la sang que empeny a les palpentes”, com deia en Perucho. La solució ha de ser el decreixement, no crec que en tinguem prou amb la pedagogia.De les 15 rutes del nou llibre, ens en recomanaria una especialment?Soc un enamorat de Savassona. De fet, el llibre s’havia de presentar a l’ermita de Sant Feliuet. Entre Savassona i el castell de Savellana hi ha tot un món per descobrir, pausadament.

“Tenim la sort que hi ha llocs d’Osona que encara són poc coneguts”

Manlleu es vol convertir en un referent com a ciutat de Nadal

Sant Hipòlit de Voltregà acull la primera Trobada Feminista de Diablesses d’Osona

A Osona hi ha hagut 213 denúncies per violència masclista

Últims actes de les Jornades Miquel Martí i Pol a Roda de Ter

LA PREGUNTA

Creu que seran positius els aranzels anunciats per Donald Trump?

Tres ferits en un accident a la carretera de Santa Eugènia

Bolca un tràiler a l'accés a l'Eix de la carretera de Roda

Aliança Catalana es constitueix a Osona amb les municipals de 2027 a l'objectiu

Enxampada una conductora a 215 per hora a l'Eix Transversal, a Calldetenes

“Em va apallissar davant del nostre fill”

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

Un cotxe s'estampa contra una marquesina a Sant Joan de les Abadesses

Premien Casa Tarradellas per haver reduït un 20% la petjada logística

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter