Tractar la desgràcia de ben a prop

El 21 d’agost de 1978, la família Toneu López, de Manlleu, va patir un episodi d’intoxicació alimentària. Com a resultat en van morir el pare, Jordi Toneu, i la filla gran del matrimoni. La dona, Carme López, i la filla petita van haver d’afrontar un llarg període de recuperació que els va deixar seqüeles. El succés va ser recollit per l’edició d’EL 9 NOU del 25 d’agost, “ja que s’havien produït dues morts per causes no naturals”, recorda Jaume Collell, qui va ser fundador, redactor i director del bisetmanari d’Osona i el Ripollès. Collell, que va seguir de ben a prop el cas, destaca que de seguida “es va encendre un punt de misteri”, vinculat al cas, i que la investigació per determinar el tòxic que va desencadenar la tragèdia i la manera com havia arribat a ser consumit “es va allargar bastant temps”. Aquesta situació va comportar “l’aparició de moltes conjectures”, i l’interès “des d’un punt de vista més morbós” dels mitjans de fora d’Osona. Els personatges vinculats a la història –quatre jutges diferents, l’advocat Oriol Arau, qui havia defensat Salvador Puig Antich, o diversos familiars– també van afavorir que apareguessin teories de tota mena: una mà fosca que volia fer mal als Toneu –vinculats a ERC i a les portes d’unes eleccions municipals–, per motius polítics; un crim passional, o fins i tot “motius esotèrics”. Des d’EL 9 NOU, el cas es va seguir “a través de fonts molt pròximes”, com per exemple la mare del difunt, Eulàlia Ramoneda, una situació que obligava “a mantenir un cert respecte amb el que publicàvem”, i d’altra banda, “potser en aquestes persones més properes els donava més confiança, i s’acabaven obrint més”. Malgrat les moltes hipòtesis aparegudes durant més de tres anys, el cas es va arxivar el desembre de 1981. En la investigació “només s’hi recollia l’explicació científica del fet”, que apuntava que la intoxicació s’hauria produït a través d’algun pesticida d’ús particular. El que no es va saber era com s’havia arribat a consumir. Collell, amb el filtre del temps, comenta que el succés “era un còctel perfecte amb molts elements que donaven salsa a la narració”, però potser tot plegat “va agafar un aire que no va tenir”. En una peça de l’abril del 1982, EL 9 NOU era clar en el seu posicionament respecte al cas Toneu: s’hi deia que el sumari final “no conté cap conclusió”, i continuar especulant, com feien mitjans de fora d’Osona, “no deixa de ser un intent de revifar un tema que la premsa ha convertit més en un cas periodístic que no pas en resolucions reals i palpables”. El cas Toneu també va jugar un paper clau en la història d’una publicació que acabava d’aparèixer: EL 9 NOU, que havia sortit al carrer el març del 1978. La informació detallada i rigorosa sobre “un cas de desgràcia personal i molt propera” va generar molt interès als lectors “i això sense cap dubte ens va fer vendre diaris”.

Tractar la desgràcia de ben a prop

Recuperen en un control policial a Gurb una moto robada a Barcelona

Biel Rodríguez, del Girbau Vic TT, es classifica per l’Estatal de tennis taula

El torellonenc Jordi Alsina guanya la cursa dels Quintos d’Aiguafreda

Unió de Pagesos i Asaja alerten de pèrdues de 24 milions setmanals i veuen “insuficients” els ajuts per la PPA

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La Comissió Europea deixa Osona fora del perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana